nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

Crònica d'un confinament: Quan tots volíem anar a la Toscana

UN SOL VIRUS HA BASTAT PER ENSORRAR L’ECONOMIA GLOBAL BASADA EN EL DESIG DEL “TOT I ARA”. S’HAN ACABAT ELS VOLS PER 10 EUROS A VENÈCIA O ELS MEGA CREUERS PER LA MEDITERRÀNIA, A BENEFICI DELS PAISATGES SEDUCTORS. I EL VIATGE A LA TOSCANA QUE VOLIA FER I QUE NO ME PODIA PERMETRE, TAMBÉ.

Estimats compatriotes. Crònica de confinament urbà del dia 11, del mes 1 de l’any 0.

Obro el meu ordinador portàtil i abans d’arribar a la pantalla de l’escriptori veig la foto d’un paisatge de la Toscana i la icona d’una lupa amb un text central que me convida a saber més sobre la imatge.

Només encendre la computadora, ja treu el cap el sistema econòmic que ara mateix s’està ensorrant.

La foto de la Toscana és un esquer que el cercador Bing empra per seduir-me. “T’agradaria visitar La Toscana?”, gosa dir-me una pàgina tota plena de recomanacions d’hotels, vols i activitats per fer-hi.

El capitalisme salvatge de l’era digital no m’ha deixat ni uns segons per concentrar-me i ha aprofitat la imatge de l’escriptori per vendre’m unes vacances a La Toscana.

Altres vegades m’havia seduït amb imatges d’Islàndia, de Yellowstone (Estats Units) o El Algarve (Portugal). Viatges que sempre havia somiat i que m’havia plantejat hipotecar-me per poder fer.

Avui tot això sembla una broma de mal gust. Ja no somio amb anar a La Toscana. De fet, avui estic agraït pel fet que els meus fills podran sortir de casa per passejar una hora a un quilòmetre màxim de distància de casa.

UN VIRUS GLOBAL HA CANVIAT EL NOSTRE MAPA DE DESITJOS I PREFERÈNCIES D’UNA MANERA BRUTAL.

La banda canadenca Arcade Fire va dedicar tot un disc a parlar de la indústria del desig immediat sobre la qual es basa (es basava) el capitalisme actual. L’àlbum, editat el 2017, es titula ‘Everything now’, és a dir, Tot i ara. Així és com aquest grup defineix el món que ara se’ns ha ensorrat.

El vídeo clip del tema central del disc, ens mostra el grup actuant en el desert de Joshua Tree. El paisatge del no-res contrasta amb la lletra d’una cançó que apel·la al “tot i ara, ho vull / tot i ara, ho necessito / tot i ara, no puc viure’n sense”.

Tot plegat sembla una metàfora d’un món que l’economia global ha venut com un caramel als seus habitants, posant-los al davant els seus desitjos i seduint-los a fer-los realitat.

Jo tenc pendent un viatge a la Toscana, com milions de persones que no se’l poden pagar. És per això que la imatge bucòlica del meu escriptori és (era) del tot irreal.

Fa uns anys, tot passejant per un racó de la costa de Santanyí que no revelaré, vaig conèixer uns turistes d’Eslovènia. Havien trobat aquell paradís que jo considerava gairebé íntim a una foto d’Instagram, i s’havien promès que hi anirien algun dia.

AQUELL DIA VAIG ACABAR D’ENTENDRE PERQUÈ HA (HAVIA) DESAPAREGUT LA MALLORCA IDÍL·LICA QUE APAREIX A LES FOTOS DELS CATÀLEGS.

Si tot el món vol (volia) viatjar a una illa tant petita i fràgil com la meva i el sistema els dóna (els donava) la possibilitat de fer-ho, i amb només uns quants clics, el col·lapse està (estava) assegurat.

Qui no va tenir la temptació de viatjar per 10 euros (anada i tornada) a Venècia amb una companyia de baix cost?

El capitalisme salvatge, basat en el negoci del desig, ens ho posava molt fàcil. Miràvem un vídeo de La Toscana i l’impuls de voler-hi anar era ràpidament complagut per una bateria de plataformes digitals de vols, vols + hotel i altres herbes que lluitaven com si no hi hagués un demà pel nostre clic.

Una vegada vaig escriure un text per una empresa de comunicació que requeria un nombre concret de keywords, o paraules clau, per posar-lo en primera posició en el moment que els usuaris busquessin un viatge a una ciutat sobre la qual vaig escriure sense haver visitat.

Ara demano disculpes per haver enganyat a tota la gent que va decidir visitar Budapest gràcies al meu text. Ni Buda ni Pest. No hi he estat ni crec que hi vagi mai.

LA INDÚSTRIA DEL TOT I ARA HA CAIGUT DE MANERA ESTREPITOSA AMB EL COVID-19. I HA FET INÚTILS DEBATS QUE ABANS DE LA NOVA ERA ENS FEÌEN TREURE’NS ELS ULLS.

Persau en el turisme abans de la crisi sanitària. El primer que calia fer que evitar la cruesa de la pandèmia a una illa com Mallorca, que “viu” del Turisme, era tancar els aeroports. No us sembla simptomàtic d’un sistema global abocat al fracàs?...

Si voleu continuar llegint aquest post ho podeu fer al blog de Felip Palou, Illamón.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Solaris, fa 7 mesos

Els eslovens que vas trobar a Cala S'Almunia i que caminaven cap al poblat talaiòtic prop de Cala Màrmols en realitat cercàvem tot allò que tu somiaves, recreaves, imaginaves i projectaves sobre el paisatge. Que ara et revingui tot és mal senyal. Calia haver expressat abans tota aquella emoció que t'embargava. Ara és massa tard.
En primera perquè les evocacions poètiques ja no seran mallorquines sinó probablement alemanyes, austríaques o, pitjor encara, globals (saps que els mallorquins ho han venut pràcticament tot) I també perquè estarà mal vist aferrar-se massa a la terra, la cultura i la tradició per tal de superar el malson que se'ns ve al damunt.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris