cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 24°
21°

Primer de Maig en confinament

Pot ser que el 1r de maig d'enguany sigui el més estrany dels que la gent de la meva generació hàgim viscut mai. Res a veure amb els de les acaballes de la dictadura franquista -que ho eren bastant estranys-, ni, per descomptat, amb l'estranyesa de la novetat dels primers anys de poder-lo celebrar en llibertat. Aquest 1r de maig de 2020 en confinament no se semblarà en absolut als de l'estranya sensació per la injustificada pèrdua d'embranzida reivindicativa i mobilitzadora dels darrers anys.

I, potser, hauria sigut molt necessari sortir al carrer amb les banderes de les llibertats, la justícia social i ecològica, la defensa del comú, i el dret de viure en pau. És clar que ara mateix hi ha urgències tremendes. Malda donar tot el suport que calgui al sistema sanitari públic, prolongar, més enllà de la data de finalització de l'estat d'alarma, les mesures de protecció sociolaboral als treballadors i treballadors i de manteniment del teixit empresarial que ja estan en marxa. Cal afanyar-se, emperò, en assegurar que la crisi sanitària no esdevingui en una crisi humanitària per manca de renda que qüestioni el dret a l'existència material amb uns estàndards de dignitat d'una part important de la ciutadania.

L'endemà del confinament, si no espavilam, aquesta pandèmia coronavírica ens pot dur a uns escenaris autoritaris molt perillosos per "gestionar" un agreujament de la injustícia de les grans desigualtats. Haurem d'estar a l'aguait per lluitar contra un impuls suïcida de creixement econòmic. En aquest sentit, convé prendre en consideració les paraules del responsable de medi ambient de Nacions Unides, Inger Andersen, segons les quals "la naturalesa ens està enviant un missatge amb la pandèmia de coronavirus" que no és pot dissociar del conjunt d'elements de la crisi ecosocial sistèmica en curs, altrament dit, del model de capitalisme desfermat sense límits de la globalització neoliberal.

La pandèmia de la COVID-19 no és, ni prop fer-hi, el fi de la història. Potser, serà el fi d'una història de privatitzacions i d'afebliment del comú –posem per cas, el dret a la ciutat en els termes definits per Henri Lefebvre-. Però enlloc està escrit que l'endemà de la pandèmia no sigui una impressionant reculada civilitzatòria. El conflicte, la lluita social, la rebel·lió quotidiana seguirà escrivint la història. "Tots els moviments precedents van ser moviments de minories o en profit de minories. El moviment proletari és el moviment independent de la immensa majoria en profit de la immensa majoria", escrigueren Karl Marx i Friedrich Engels en el celebèrrim Manifest Comunista (1848). Més de cent setanta anys després, és mal de fer pensar en un moviment proletari com a únic subjecte emancipador. El subjecte de canvi avui és molt més plural (sindicalisme, ecologisme, feminisme...), però unitàriament és "el moviment de la immensa majoria en profit de la immensa majoria" que reivindica el dret de tothom a viure vides que valguin la pena ser viscudes, sense precarietats vitals ni carències materials extremes.

L'endemà de la COVID-19, la bandera del dret a viure en pau seguirà sent una bandera fonamental del moviment emancipatori. Ve a tomb recordar-ho perquè aquest dijous, 30 d'abril, és el 45 aniversari de la fi de la Guerra del Vietnam, i la cançó de Victor Jara "El Derecho de vivir en paz" (... "Tío Ho, nuestra canción / Es fuego de puro amor / Es palomo Palomar/ Olivo de olivar /Es el canto universal / Cadena que hará triunfar / El derecho de vivir en paz/...) ha sigut -i ho és, encara ara- himne de moltes lluites per les llibertats democràtiques i l'emancipació.

I, tanmateix, com sense l'impuls d'allò que ha significat històricament el 1r de maig, no està garantit que, després de la pandèmia del coronavirus COVID-19, tot vagi bé. Visca el Primer de Maig!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris