cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín: 14°
13°

La desaparició de l’esquerra, victòria d’uns o derrota i deixadesa dels altres

Estic confinat i vaig de sorpresa en sorpresa, de tal manera que és impossible l’avorriment. Qui ho havia de dir que estaríem reclosos o que el Govern espanyol ens mantindria reclosos, com diu el manaia més gros de Vox, i no ens avorriríem. Em fan flastomar tant, que no hi ha manera de relaxar-te. Prenen o no prenen mesures que ens deixen amb els cabells drets. No sé si hi haurà manera, no sé si serà llegint llibres, encara que Sant Jordi ens recomana que sí, que ens en sortirem o si serem capaços d’entendre que vivim en un redol, estat li diuen uns, nació li diuen uns altres, terreta li diuen els menys, on l’esquerra es troba dissolta com un terrós de sucre dins un tassó d’aigua, de cafè o de llet. Pobre Casado, que es troba empès per l’ultradreta per una banda i pel centre dreta per l’altra. Segurament haurà d’encoratjar la dissidència, la desobediència i la possible delinqüència, que en saben bastant, per poder distingir-se i trobar el seu lloc dins un arc polític tan desfigurat, després de la feinada feta pel PSOE, PSC i afins per descompondre’l.

Que l’esquerra és defensora de la democràcia, doncs actuem antidemocràticament; que l’esquerra és la principal defensora dels drets humans, doncs limitem i laminem al màxim aquests drets; que l’esquerra sempre ha estat defensora del dret a decidir i de l’autodeterminació, doncs assegurem que voler exercir aquests drets és actuar com a delinqüents; que l’esquerra és defensora del federalisme i de la sobirania dels territoris que desitgin ser lliures, doncs nosaltres recentralitzarem i eliminarem qualsevol espurna de sobirania existent. Els principals drets a l’Estat espanyol han quedat completament minvats i desapareguts. Un dels principals drets humans és el dret a expressar-se en la seva llengua i els poders públics faran tot el possible perquè així sigui. Llavors la realitat ens diu que l’esquerra actual és hereva total del dictadoret Franco i continuen en la seva línia de defensar “la unidad de destino en lo universal”, que suposa destruir totes les diferències existents, siguin llengua, cultura, literatura, art, o el que sigui.

Les ordres recomanades per mor de la pandèmia del coronavirus (Covid-19) han suposat el súmmum de les errades, que, o s’han fet per la inutilitat dels que les havien de donar o per les ganes de diferenciar-se de les que avançava el Govern català, que si no mantenim el desconfinament total, que si els infants només podran anar als súpers i a les farmàcies, que si només podran sortir infants fins als 14 anys, que si els de 14 a 18 anys podien haver sortit sempre, quan no s’havia dit mai, i així successivament, que si voleu governar l’actuació contra la pandèmia, segons les característiques del territori, doncs no, tot s’ha de fer des del centre. Només es pot fer el que nosaltres manem. Ni un Govern de la dreta extrema seria capaç de vèncer aquesta forma de governar, al contrari, ara aprofiten per criticar-la. Com no ho han de criticar si pensen que governen amb els comunistes, amb aquests que ens han de prendre les cases, amb els rojos, amb els bolivarians diuen.

Una de les darreres decisions ha estat la d’explicar que el Govern espanyol només ajudarà empreses que presentin projectes d’innovació tecnològica si ho fan en castellà. Per si de cas això no fos suficient, els proveïdors que col·laborin en aquests projectes estan obligats a treballar en castellà, encara que el català sigui la llengua en què treballen habitualment, perquè llavors surti el rei a firmar que “el castellano nunca fue lengua de imposición”.

Arribats al punt en què es troba el Govern espanyol avui, governat pel PSOE i Podemos, es hem de demanar per què ni Sánchez ni Iglesias són capaços de governar des de l’esquerra progressista i per què ho fan des de la dreta acomodatícia. Ho fan perquè han caigut en el parany de la dreta i de l’extrema dreta que acusen de comunistes les seves mesures acostades al centre o perquè es troben molt còmodes ocupant els llocs de poder? Continuen amb aquella vella teoria que deia que si volies fer callar o vèncer una persona que importunava molt la manera de fer de qui fos, que se li donàs un càrrec i s’acabaria amb el problema? Si fos així, la vertadera esquerra estaria condemnada a estar a l’oposició per ser fidel a les essències esquerranes.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa 6 mesos

I deien que "no hay mal que dure cien años..." o potser ben mirat és cert que els mals no duren tant, però quan es tracta d'epidèmies, a casa nostra en duren fins a tres- cents, i "subiendo".
El mal d'aquest pais que ens gverna, rau en la base, el substrat, el poble, vaja, que ofuscat i ignorant com cap altra al continent, es creu i accepta tot el que li diuen pensant que anar contra els que empenyen, els treurà de la miseria i tot per un plat de llenties, mentre els seus " defensors" se li queden l'hort.
Veure com es diu que " el castellano nunca fue lengua de imposición" quan no només és la llengua sino tot alló que els hi ha convingut per subordinar-nos, sense gens ni mica de rebelació, és propi d'una ignorància consentida per ganduleria o per falta de principis o per totes dues coses.a la vegada.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris