algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 22°
21°

Les deu plagues de la tribu Balear

El desmantellament de fora vila. L’abandó de la feina de pagès ve de lluny, després vingué la urbanització d’estraperlo de fora vila (l’Horta de Pollença, foto de capçalera), ja bastant comentat. La conseqüència més poc atractiva per analitzar és la desaparició de la cultura rural, que era un dels pilars de la tribu. Les rondalles era l’única literatura que hi havia en la majoria de llars fa dues generacions. D’aquell món no queda res, ni el vocabulari. Una de les notícies estrambòtiques d’aquests dies és el trastorn perquè no han pogut venir la caterva habitual de temporers de Colòmbia. Si queda alguna possessió amb l’amo i sa madona a l’antiga probablement siguin búlgars o de més enfora, que amb prou feines parlin foraster. Ja podem fer comptes què passarà amb els topònims i la resta d’usos i costums de bon amitger.

La crisi econòmica del 2008. Era per entrar amb olivetes. Ara ja s’havia recuperat, almanco per part dels sectors poderosos o més ben situats. L’estat del benestar ─o l’estat de supervivència─ dels obrers no s’havia recuperat. Amb el “control” de la crisi per part del PP, tenint els obrers agafats pels dallons i l’esquerra del segle passat fent el colló, de mal en pitjor: salaris, l’antiga estabilitat laboral, fins i tot drets i llibertats. La grossa se l’ha endut...

La generació 2008 desnonada. La majoria de “joves” de l’edat de Cristo no es poden independitzar. Aquest fenomen venia d’abans i també està relacionat amb la darrera plaga. Alhora que són els més castigats per la precarietat laboral, els preus mensuals dels lloguers ja superen els de compra, que en qualsevol cas són més alts que els sous potencials... deia fa mig any (I_els_joves?).

El Canvi climàtic. El segle passat era una de tantes ocurrències dels científics de la torre d’ivori, ecologistes, antisistema i altres “enemics del progrés”. Ja no és una amenaça, ja hi som. La temperatura ha pujat i continuarà pujant, en conseqüència el pols es fonen, el nivell de la mar s’eleva i les zones més baixes s’inunden. Els estius no es pot dormir sense aire condicionat, que suposa gastar energia que accelera el canvi climàtic... Els ecosistemes canvien, s’extingeixen espècies, els huracans provoquen...

El temporal Glòria, que venia precedit de la torrentada de Sant Llorenç i altres desastres que no tenim cap ganes d’inventariar, són efectes colaterals del canvi climàtic, però també de la caparrudesa humana infinita. Si no haguéssim construït dins les rambles ni ran de mar, aquesta llevantada hauria estat una més. La Natura es mou i empeny independentment dels nostres negocis. El resultat final ha estat milions d’euros en desperfectes, que els batles dels litoral, fins i tot els que s’oposen a l’ecotaxa, troben que ho ha d’arreglar el govern, també a cala Mondragó, un parc natural per a la massificació turística.

Serps, cabres, moscards grossos, xilella... Les serps introduïdes no són verinoses (idò podria haver estat pitjor) i és un cas diferent a cada illa. A Mallorca se n’han queixat els caçadors perquè els fan la competència; els ecoinvasionistes diuen que les que es varen introduir primer són de la terra i les que han arribat ara són invasores. A Eivissa sí que són un perill perquè, com ja va passar a Mallorca, exterminen les sargantanes endèmiques. A Menorca ja n’estava ple, de serps i sargantanes, idò es queden igual. Les cabres destrueixen l’alzinar, que és el pal de paller de l’ecosistema de la Serra, però això als caçadors els fa gràcia, mira per on! I els moscards piquen... ─me queden cinc plagues!

El virus de les masses. La covid-19 té la singularitat de multiplicar-se en les aglomeracions, aleshores fins que no estigui ben controlat caldrà evitar-les. El negoci turístic, i la resta, com la majoria d’actes socials i culturals depenen de les aglomeracions. El turisme de masses darrerament s’havia hipertrofiat en la massificació. D’avui per demà no estam preparats per a res: ni per renunciar al futbol, les neofestes, ni les companyies aèries per inutilitzar la meitat de seients, no diguem ja els hotels tot inclòs, ni els altres, discoteques, bars de moda...

La crisi econòmica de la covid-19. La urgència, novetat, improvisació, un futur impresentable i l’acollonament per la pandèmia no deixa preveure el que ens espera, a part que tampoc no ho sabem. El sanedrí espanyolista parla d’un 20% d’atur, que és el màxim conegut i suportable, i diuen neutralitzaran amb els ERTE, Plans Marshall, crèdits blans i una possible renda bàsica; però alguns lliurepensadors perifèrics ja parlen d’un 30% d’atur, de moment. El mes que ve, ves a saber. Els hotels estan tancats sine die. La temporada turística està perduda, aleshores tendrem un any sense ingressos, però no sense despeses... Endevina qui s’endurà la pitjor part.

L’Església fora d’òrbita. Però encara donen llauna, la darrera ocurrència de la Conferència Episcopal ha estat posar pegues a una possible renda bàsica. Fort i no et moguis que volen mantenir els evangelis dins l’Escola, per després actuar en contra. Finalment ni el sanedrí de Madrid els ha trobat un paper en la seva opereta “Unidos para siempre” (Dios-patria... el dibuix era per animar).

Els veciats de cocou (el futur de la tribu). Dijous passat a Al dia d’IB3, com a exemple de confinament seleccionaren una nina amb aquest “desparpajo”: Què te pareix no tornar a l’escola? Muy bien, yo no quiero ir al cole. Què estau fent aquests dies, deures? Cocinar... creps i pasteles. Què t’agrada més del confinament? Estar más tiempo con mamá, tranquila de que no me voy a levantar en todo el dia; antes, cada dos por tres me decian “hay que ir a casa de la abuela” y yo... que pereza!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sebastià, fa 3 mesos

El més fotut d'aquest panorama és que sigui tan real...
i el més trist és que no ho arreglen ni els assessors cientifics del gobierno central, tant privilegiats ells.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris