cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Els darrers carrers del franquisme i altres de nom doiut, a Palma

15-04-2020

A l’oncle Bernat, que sols anecdòticament havia sortit de Porreres, d’un dia per l’altre el varen ficar dins un vaixell de guerra. Va vomitar tres dies seguits. El dia que feia quatre, quan va obrir els ulls va veure una cala amb mitja dotzena de barquetes. Aleshores va sentir un crit: “Todos a sus puestos! Fuego!”. Una hora de “fuego” i partiren cap a un altre lloc, i així tres anys... No sé quin buc seria, tal vegada el cañonero Bonifaz, o l’Almirante Churruca, o Gavina, o Cervera, o Oquendo... Són noms de carrers, encara, per Son Armadams, a major glòria dels bucs de guerra que, com el Baleares, s’usaren contra la població espanyola, militar o civil, pescadors o nins...

L’any passat es va cloure una polèmica que s’havia iniciat l’any anterior, o abans, sobre la “necessitat” de canviar els noms de Via Alemanya, Portugal i Roma, atès que aquests noms s’havien posat com a reconeixement de l’ajuda que donaren els estats respectius a la guerra de Franco. El cas és, però, que al segle XXI ha canviat tot. Aquests estats ara són col·legues a l’Europa del cercle d’estrelletes, a part d’altres vincles comercials i sentimentals. Roma, vés per on, és el bressol de la nostra cultura. Llàstima que no posassin aquell èmfasi en tomar el caramullot de sa Feixina.

De tant en tant apareix una mena de campanya com si els noms dels carrers haguessin d’esser un exemple de redreçament cultural, però això no pot funcionar perquè els canvis, per se, ja suposen molèsties i hi ha sectors en contra; de noms doiuts n’hi ha molts més dels que ens imaginam. A això del redreçament cultural, no tothom ho entén de la mateixa manera, i quan tornin els fatxes ho tornaran a empastifar de noms fatxes (Palma de Mallorca, Mahón, Rambla de los Duques... te’n recuerdas?). A Eivissa volien canviar el nom oficial ‘Vara de Rey’ (militar que va néixer allà de xeripa, però sense cap lligam) pel nom més popular ‘s’Alamera’ (un castellanisme mal garbat). Feren una consulta ciutadana i va sortir que no.

El cas de l’avinguda Argentina deu esser semblant, i aquí sí que la faríem bona. Deu fer cent anys era la meca de l’emigració de molts mallorquins, encara són moltes les famílies que, almenys els padrins, tenen cosins per allà. Però el més curiós és que quasi tota l’Amèrica hispana té un carrer a Palma, la gran majoria de llocs amb moltíssima menys relació amb nosaltres que Roma o Alemanya (Costa Rica, Equador, Guayaquil, Quito, Queretaro...), són principalment en tres barriades: Son Espanyolet, el Molinar i Llevant.

Per la Vileta hi ha carrers dedicats a localitats italianes que no se m’acudeix com les han trobat: Castelfidardo, Stradella, Tàrent, Ancona... Idò encara n’hi ha de més inversemblants: del Ciri, de l’Os, Maribel, Matamussinos... aquest darrer diuen si seria el malnom d’un jugador de cartes sense que se’n sàpiga res més d’especial, na Maribel diuen que era una nina que va morir de nina, son Pare tenia bo a l’Ajuntament i els va fer plorar a tots. Per a què no falti de res també hi ha el carrer del Turc, els nostres enemics íntims des que tenim memòria, si és que ens en queda, potser ja no ho relacionam perquè els deiem “moros”; en qualsevol cas són, principalment, els de les atupades als ports de Sóller, Pollença, Ciutadella... i per deixar en pau sa Vileta, que si no, no en sortirem, el carrer del Pilar, que no saben si és dedicat a les coves o directament a la Marededeu de Saragossa.

Aquesta ambigüitat, no sabem si calculada, per negligència o que no n’hi havia més, en altre temps era la norma. Inicialment pareix que tothom ho sap, a imitació d’aquells primers noms populars autèntics (carrer d’en Brossa al casc antic), però la transmissió oral falla ben aviat. Així alguns de la generació de la maquineta es pensen que el carrer Antich fa honor a l’ex president Balear, però no pot esser perquè el carrer va esser primer, com sabem els de la generació de l’olivetti, però tampoc no sabem a quin ‘Antich’ honoram. Santa Catalina i el Camp d’en Serralta, sense tenir-ne l’exclusivitat, es varen especialitzar en aquestes ambigüitats, amb els carrers: Caro, Despuig, Soler, Quetgles, Mir, Gual, Galiana, Bover... fins i tot ‘Espartero’ aquest més facilment identificable per aquella sentència: Hay que bombardear Barcelona cada cincuenta años.

De personatges d’aquests, sempre controvertits, i que mai no saps si realment són glòries imperials o només hi són per emprenyar, n’hi ha molts més. Aclarir-ho excedeix les possibilitats d’un article, més bé caldria un simpòsium. Només com a curiositat, el carrer principal de Son Ferriol està dedicat a el Cid, que en el millor dels casos era un mercenari estranger, els romanços sempre es munten a misses dites. Però les no acaben aquí, també hi ha carrers dedicats a Babieca i Rocinante... Altres dos carrers força estranys són Duc de Rubí i Marqués de Tenerife, que no es refereixen a personatges sinó a títols d’un mateix: el general Weyler (el de la plaça Weyler), famós per fer matar molts espanyols, però per això mateix considerat un militar exemplar, que d’altra banda es va enfrontar a Primo de Rivera. Pareix que Son Ferriol vulgui guanyar a sa Vileta, amb els carrers més doiuts. I podríem continuar, però es farà tard.

Ja m’ho deia mon pare: n’hi ha per na Bet, sa mare i els set de ca seva.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 3 mesos

Agraït pels comentaris constructius, els d’aquest article i anteriors.

El cas d’es Figueral és el mateix cas de Weyler, però a l’engròs, els carrers més estrafolaris són els títols amuntegats pels Cotoner. Nicolás Cotoner i Cotoner, a més de cap de la casa Reial, era el senyor des Figueral des Caülls. L’amo, i cacic de Marratxí fins que el condemnaren per fer trampes, era Guillem Vidal...

Allò d’Anníbal parteix d’una traducció errònia.

Quan a Alcúdia es varen retirar els “honors” al feixista Bonacorsi, el PP va protestar.

Valoració:5menosmas
Per Joan Miró Font, fa 3 mesos

Per cert, vos heu fixat en es noms des principals carrers de s'Eixample de Vila? Sa majoria dedicats a regions espanyoles, amb sa particularitat que Espanya mateixa hi té dedicada una avinguda quan ja prèviament tenia i té sa plaça de s'ajuntament, a Dalt Vila, mentre que Balears té dedicat un carrer qualsevol, com si Eivissa no formàs part de Balears. I sa cosa no acaba aquí, ja que es barri des Pratet té carrers amb nom de "conyac" (Carles I, Felip II, Carles III). Per altra banda, no es queden enrere es noms des carrers de sa urbanització marratxinera des Figueral

Valoració:4menosmas
Per marbosch, fa 3 mesos

Un article semblant es podria fer sobre els declarats com a "fills il·lustres" a molts municipis, on encara, i com a vergonya hi tenen n'Arconovaldo Bonnacorsi, més conegut com el Conde Rossi que hauria de figurar als manuals de psiquiatria com a bon psicòpata-assassí-genocida; o a Ciutat n'Annibal perquè en un moment de la història algú va dir que havia nacut en un illot prop de Cabrera, és el que té posar noms personals...

Valoració:5menosmas
Per Joan Miró Font, fa 3 mesos

El pitjor d'en Joaquín Vara de Rey y Rubio (qui, a part des passeig principal amb descomunal monument a sa capital eivissenca, té dedicats un carrer i un col·legi a Sant Antoni) no és que se li dedicassin passejos, carrers i col·legis sent nascut per pura sort a Eivissa sinó que, com en Valerià Weyler Nicolau, defensà sa causa des colonialisme

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris