lluvia ligera
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

A l’espera de l’estat d’alarma que tornarà

Com que sempre seguit estam en crisi, sempre som a temps de treure’n profit. Les crisis sempre ens ofereixen oportunitats, tal com diuen els missus dels mitjans de comunicació que s’encarreguen de recomanar les denominades teràpies d’autoajuda. Aquestes setmanes de confinament, tan ben aprofitades per les autoritats madrilenyes —això d’haver de sofrir les conseqüències de les coses que ens arriben condicionades pels altres—, són ideals per mirar de passar l’estona, que significa no tenir res a fer i tot el temps per a fer-ho, a l’espera de la crisi que no se n’havia anat però que tornarà.

Una bona manera de romandre, per ventura seria llegir o rellegir novel·les de la sèrie policíaca, perquè apleguen utilitats: garanteixen l’entreteniment i alhora ens assorteixen d’arguments crítics de qualitat. La recuperació dels clàssics nord-americans, per exemple, origen de la denominada novel·la negra, literatura de ficció que gira a l’entorn del fet criminal però no sols del crim en si, de l’acte consumat, sinó també de la realitat social que produeix l’acció violenta. Els autors d’aquest gènere literari, molts, són crítics amb les societats del capitalisme des de la perspectiva del fenomen criminològic, escriptors per als quals la veritat sol ser contrària a la llei i a l’autoritarisme que està sota control policial. Per a ells el mal és col·lectiu, però els símptomes transcendeixen a través d’indicadors definits.

Dashiell Hammett segurament és un dels principals representants del gènere perquè va escriure obres importants. Una d’elles va ser La clau de vidre, tot i que la més cèlebre és El falcó maltès. Hammett va tenir bons propagandistes a Europa, Malraux i André Gide en varen ser dos. L’any 1912, Hammett va ingressar a la llegendària sucursal de Baltimore de la Pinkerton Detective Agency. Sabia de què parlava, per tant. L’escepticisme dels protagonistes de les seves novel·les prové de l’experiència que basteix la realitat social: la violència institucional impune que havia d’aguantar el sector de la població més espoliat.

William Riley Burnett va ser un altre escriptor característic. Representa l’anàlisi de la delinqüència professional contemplada des del seu interior, segons alguns analistes del gènere. Els gàngsters en connivència amb els representants de l’administració de la ciutat, esdevenen maneres de fer que són les pròpies d’un règim feixista. Agents de la Pinkerton contractats per reprimir vagues obreres; una descripció de les societats sotmeses als poderosos i a l’ús de la brutalitat violenta —legal o fàctica— amb l’objectiu de preservar l’enriquiment il·lícit. La corrupció legalitzada. Obres de referència de Burnett són High Sierra, La Jungla d’asfalt o El petit César. Una bona aportació que va fer aquest autor va ser descriure molt bé, gràcies a la seva eficàcia narrativa, el pensament dels gàngsters i el de les seves víctimes.

Raymond Chandler, un altre autor, talment Hammet, aficionat a llegir les obres de Karl Marx, es va endinsar en les misèries del seu entorn, envilit per l’ambició consumista desenfrenada, l’ànsia de fer diners i d’accedir al poder que els garanteix. Chandler fuig de la moral convencional, decisió que li permet canviar les categories socials. El protagonista de les seves obres, el cèlebre detectiu Philip Marlowe, és testimoni del deteriorament moral produït per la influència dels representants del poder administratiu, policies corruptes i violents al capdavant. Decadència institucional que els representants de la classe dirigent no estan disposats a esmenar. Talment avui en dia. Afirma Marlowe: «La llei no és la justícia i la sort de la gent sovint està en proporció directa a la seva capacitat adquisitiva». L’estament policial —individus que no tenen pietat de ningú ni tampoc no n’esperen—és el que té més protagonisme en les seves obres perquè la seva funció és la de restringir l’accés al clos dels poders influents. La immoralitat prové del domini de les grans fortunes, constituïdes gràcies a la capacitat d’oprimir. Marlowe mira de no jutjar, però la contraposició que hi ha entre el comportament de l’administració i el de qui n’és la seva víctima, contribueix, finalment, a definir el sentit moral dels esdeveniments. Obres principals de Chandler són La dama del llac, El llarg adéu o El somni etern.

Lew Archer, el detectiu de l’escriptor Ross MacDonald, té una característica peculiar, no es limita a perseguir criminals, s’estima més treure conclusions dels afers entre els quals s’embolica. Una altra característica és que s’interessa, sobretot, per allò que posa en evidència la investigació, més que no per l’acció d’investigar en si mateixa. Archer, un detectiu especialista en la cerca de persones desaparegudes, sovint per mor dels negocis bruts de la pròpia família. Un altre detectiu que desconfia de la policia, i a la inversa; desconfiança mútua que prové d’un fet biogràfic perquè MacDonald va ser sergent de policia a Long Beach i va agafar els tapins en comprovar in situ els mètodes de la policia, en consonància amb el poder local. Una característica d’Archer és que a mesura que progressen les seves investigacions en el temps, el seu escepticisme també s’engrandeix. Carvalho, el detectiu de les novel·les de Vázquez Montalbán, després evolucionaria d’igual manera. Obres de referència de Ross MacDonald són L’afer Galton, L’enemic instantani o La mirada de l’adéu.

Acabarem la selecció amb les obres de William MacGivern, enemic declarat de l’administració maccarthista. Cronista de vides trencades per mor de la postguerra i les seves conseqüències, l’absentisme d’una administració preocupada només d’atendre les elits i, novament, per la immoralitat policial. En el cas de MacGivern, però, sovint hi trobam un o altre policia honrat i disposat a fer front a la institució autoritària, i també el protagonisme del periodista independent que no té por de denunciar els abusos de l’administració malbaratadora. Novament compareixen les pràctiques feixistes dels pistolers disposats a rebentar vagues obreres. Per als protagonistes de les obres de MacGivern, la llibertat només és possible per als qui aconsegueixen viure al marge, en el sentit de plantar cara, d’una societat delimitada per les conseqüències que tenen les guerres, la injustícia i la presó.

Alguns assajos interessants sobre la literatura especialitzada en el crim, són els que han escrit Xavier Coma i recentment Àlex Martín i Jordi Canal, Trets per totes bandes i La cua de palla: retrat en groc i negre o també Rafael Tasis, novel·lista policíac, d’Àlex Martín.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per sanitari, fa devers d'un mes

Que tornarà és segur. Llàstima que no hi hagi la certesa de que l´haguessen d´agafar alguns familiars dels polítics que han decidit fer tal imprudència. Si fos així, segurament s´ho repensarien.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris