La ràpida propagació del coronavirus Covid-19 ens mostra una nova dimensió que ja havien insinuat des de l'any 2000 altres virus.

Vivim dies de confinament i de dol permanent per la mort de desenes de milers de persones a nivell mundial a conseqüència de la pandèmia.

Dies que serveixen per reequilibrar (o no) la nostra escala de valors, per prendre nota de totes les errades que veim que s'estan cometent i, també, cadascú des del lloc que bonament pugui, pensar possibles solucions de present i de futur.

Les solucions del present han de venir, gairebé exclusivament, dels científics. Esperem que arribin aviat.

Les solucions de futur hauran de venir des de diversos camps del pensament, de la ciència i de la política.

A partir de l'experiència viscuda, haurem de dissenyar plans de futur per afrontar millor la propera pandèmia o similar.

Intuïm que les solucions hauran de partir d'aquell vell eslògan ecologista que diu «pensa globalmet, actua localment».

Les solucions hauran de ser pansolucions. Programes d'abast mundial coordinats per institucions internacionals, per exemple l'Organització Mundial de la Salut, que s'hauran de potenciar i dotar de més capacitat executiva.

D'altra banda, la implementació dels plans globals haurà de ser responsabilitat de centres de decisió que coneguin bé el terreny, per tant, s'hauran de potenciar i dotar de major capacitat executiva les institucions més properes als ciutadans i que tenguin capacitat de decidir i intervenir de manera efectiva en un territori concret.