nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

I seguim confinades

Tercer dimarts de confinament i encara no sabem quants més en vindran. Dies de lectures, de feines domèstiques, de sèries, d’exercicis físics, de més lectures, siguin articles d’opinió o notícies rebudes per les xarxes socials. Mai m’havia connectat tant al Facebook com aquests dies, no tinc les més modernes de Twitter ni Instagram. Connect amb les amistats a través de video-whatsapp, ens veiem i parlem una estona. I de tant en tant feina per videoconferència, som de les jubilades enfeinadíssimes.

Afortunadament tenim canals de televisió com IB3 i TV3, també de tant en tant la 1a, no massa, perquè ens recomanen no estar-ne pendents de les notícies tot el temps de pantalla. I la ràdio, tan estimada, en les diferents emissores segons el moment del dia.

Llegim quantitat d’articles i «posts» sobre com vivim aquests dies de confinament. Des de seccions diàries, com la de na Pilar Garcés- altra vegada gràcies per fer-nos arribar la teva quotidianitat amb la bessonada, fins a narracions curtes diàries d’amics que ens conten els seus estats d’ànim.

També seguim les passes dels nostres representants a les institucions, des del Govern i la seva bona feina, especialment la nostra Consellera Fina Santiago, també el Consell i la seva Vicepresidenta, i l’Ajuntament de Palma i tants altres, com el del meu poble. Ho hem de dir, fan bona feina informant dia a dia dels serveis que posen a l’abast d’aquells que ho tenen més malament, dels sense-sostre, de les persones totes soles, no s’obliden d’aquelles dones que poden estar patint a casa les violències masclistes. O la coordinació de plataformes de voluntariat que apareixen cada dia per tenir cura dels altres.

Crec que també es mereixen ser presents en els nostres aplaudiments de cada vespre. Els feim pensant en el món sanitari, però també en tots aquells que fan feina pels serveis públics de tota casta, des d’atenció a persones fins a manteniment de serveis bàsics com l’aigua, la neteja, el llum...

I ho dic ben conscientment perquè a la vegada que coneixem molts gestos solidaris, molta responsabilitat, també llegim articles, comentaris, acudits, que tot ho veuen negatiu. Tot ho fan malament, els governants d’aquí, els responsables polítics reben quasi cada dia comentaris dels opinadors més coneguts, més valorats, amb crítiques ferotges. Des de la Presidenta Armengol, fins a la Consellera de Sanitat, el d’Educació, el de Treball, de Mobilitat, d’Afers Socials, d’Agricultura, de Medi ambient, Presidència, Funció pública, Hisenda... crec que no n’he vist cap en sentit positiu. Diran que és la seva obligació «l’objectivitat» i mostrar el que no funciona. Crec que també entra dins l’objectivitat i l’obligació veure allò que fan bé, que els pertoca perquè són càrrecs públics, és cert, però no fa mal una ditada de mel en temps difícils, podeu estar-ne ben segurs.

No parlem d’aquells que des de tribunes de la caverna estatal es dediquen a parlar malament del Govern del Sr. Sánchez, Des del Sr. Casado, fins a VOX, diuen vertaderes barbaritats de la gestió d’aquesta pandèmia. Mostren què són realment, rapinyaires, voltors que pensen treure un rèdit electoral clamant mentides i exageracions ara.

I amb una fixació: contra les mobilitzacions feministes del 8 de març. Hem de recordar que aquell diumenge que s’ompliren els carrers de Madrid, de Barcelona, de Palma, de totes les ciutats de l’Estat, se celebraren 4.000 partits de futbol, 680 de bàsquet, 1.000 d’altres esports. A més el congrés de VOX del qual en resultaren infectats els líders, 18.000 misses, a més de centres comercials. I cinemes, teatres, concerts... Potser ja ho he rebut per les xarxes. Però insisteixen, una vegada i una altra en el 8 de març i les ministres que tenen la malaltia. Ja ho deia aquell ministre nazi, la mentida repetida, repetida, es converteix en veritat. Això que ara diuen fakenews.

Aquests dies també es destaquen els casos de solidaritat, de generositat, d’humanitat en una paraula, que protagonitzen tantes i tantes persones. Malauradament també en coneixem en sentit contrari. Un amic policia local, un poble, em contava la quantitat de vegades que han d’aturar persones que surten al carrer, malgrat les recomanacions de confinament, per xorrades, per què sí. I a més amb actituds xulesques. Pensem que som més les que creiem i ens esforcem que no aquests insolidaris.

Tenim temps per pensar, per reflexionar. Per aprendre molt, com ens recordava l’amic David Abril en el seu article Mentre duri la pandèmia , us el recoman si no l’heu llegit. Aprofitem aquest temps, conscients que vivim uns moments que mai ens havíem imaginat. I siguem positives, superem els moments baixos i recuperem l’optimisme de la voluntat.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Tià, fa 2 mesos

Només les dones estan "confinades"? Quin cas més flagrant i escandalós de discriminació de gènere.

Les dones estan confinades mentre els homes van a lloure.

Com sempre, les pobres dones estan sotmeses a l'odiós règim heteropatriarcal.

Se n'hauria de fer una manifestació.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris