nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 24°
29°

Entre ajuda i propaganda

La societat tradicional eivissenca comptava amb una sèrie de codis que, si eren incompresos, podien provocar molts de problemes a qui no els acabava d'entendre. Eren uns codis de sentit comú, de vegades molt elementals, fins i tot una mica naïf, però que permetien que una societat petita, en què tothom es coneixia, pogués viure sense que els conflictes l'estiguessin assetjant contínuament. Una part d'aquests codis comportaven una manera d'actuar considerablement liberal. Viure i deixar viure, i no ficar-se més del que pertocava en la vida dels altres en constituïa una de les bases més sòlides. Tal vegada hi conttribuïa el tipus de poblament que històricament hi ha hagut a les illes Pitiüses: una població dispersa, enfront del que trobam a Mallorca i a Menorca, on l'habitatge de la gent s'articulava a través de viles més o manco compactes.

Els codis també guardaven una relació directa amb les dificultats de la vida. Per aconseguir camps de conreu, s'havia guanyat terreny al bosc de pins, que sempre s'havia de mantenir a ratlla. Pensem que no era igual desemboscar amb destral, pic i pala que fer-ho amb les modernes màquines actuals. Una vegada desemboscat i preparat el camp de conreu, s'havia d'esperar que plogués. L'aigua mai no ha estat abundant, a les nostres illes. Per tant, comptàvem amb una economia de subsistència justeta, que només podia treure el ventre de perill si hom hi esmerçava un gran esforç. Llegiu El cop a la terra, del nostre gran poeta Marià Villangómez, i ho tendreu més avinent.

El fet de no entendre els codis de la societat tradicional eivissenca va portar el valencià Blasco Ibáñez a considerar-nos una turba de salvatges. Desconeixedor d'aquests codis, va incomplir-los i en va patir les conseqüències. Per ell va anar. I, a partir de Los muertos mandan, també degué influir, poc o molt, en la fama dels eivissencs. Almanco a nivell regional, estrictament parlant.

Un d'aquests codis deia que els vesins s'han d'ajudar entre ells. Així, en la nostra societat tradicional, si una persona queia malalta, i no podia fer les feines que li pertocaven, era habitual que els vesins es dedicassin, posem per cas, a collir-li les garroves, o les ametlles. Les espolsaven, les arreplegaven i les deixaven ben ensacades. I no en parlaven més. Ningú no en deia res. No n'esperaven agraïment, tot i que l'agraïment era etern i el favor era tornat de seguida que es podia. Ningú no en feia escarafalls. Ningú no se'n vantava. Ningú no se n'ufanava. Senzillament, s'havia fet allò que s'havia de fer, i no se n'esperava res a canvi.

De qui rebia el favor, l'agraïment era etern. Crec que els ciutadans hem d'estar extraordinàriament agraïts a tot aquest personal sanitari que, sense ufanar-se'n, com la nostra societat tradicional, sense fer-se propaganda, sense exigir res a canvi, treballa àrduament, en una situació molt difícil, per ocupar-se de la nostra salut. D'alguna manera els ho haurem de tornar. Preferentment, amb mitjans per dur a terme la seua tasca, amb millores en les condicions laborals, amb un bon sou... I amb el reconeixement que es mereixen, i que vull expressar des d'aquesta pàgina.

Contrasta amb l'actitud dels sanitaris i amb el tractament rebut, en general, la propaganda que s'estan fent a determinats òrgans de l'Estat, que no la necessiten per res i que no haurien de procurar-se-la. I no ho haurien de fer perquè va en detriment de les pròpies institucions que intenten procurar-se-la. Són molt lluny de la sensibilitat de la societat tradicional eivissenca, i per això aquestes actuacions cauen malament. Però hi cauen, pens avui, no tant per mala fe o per mera matusseria, perquè procedeixen d'una altra nació, i tenen uns codis molt diferents als nostres.

Hi ha organismes de l'Estat que, si funcionen bé, han de ser completament invisibles, com els àrbitres de futbol. Quan acaba un partit i ningú no comenta res que tengui a veure amb l'actuació de l'àrbitre, vol dir que aquest ho ha fet bé. De quin color anava estit? Ni se sap. On era? No l'hem vist. Ha arbitrat com toca. Ha estat impecable. Si l'arbitre s'ha vist, probablement ho ha fet malament. Poques vegades se'n parla per dir que ha acomplert la seua funció de manera magnífica. Que determinats òrgans de l'Estat que han de ser per definició invisibles es facin visibles, més i més si ens trobam en una situació de crisi oberta, no ajuda precisament a tranquil·litzar la població, ni dona una bona imatge. Ben al contrari: per tenir cura de la imatge d'aquestes institucions, el millor que es pot fer és aconseguir que compleixin de la millor manera possible la seua comesa, però evitar-ne la propaganda.

Quan qui ha de ser invisible es fa notar, la cosa ja passa de taca d'oli. Però això només succeeix en casos de matusseria absoluta. No és general, ni se'n pot fer un comentari generalista. De cap de les maneres. Sí que ens podem preocupar per la seua imatge, si la voldríem immaculada. Pel bé de tothom.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Anthony, fa 3 mesos

A "Franco".-

Te podrás preguntar todo lo que quieras. Habrá, como mínimo los mismos militares, los mismos policías y los mismos guardias civiles. Y si el presupuesto diera para más, se aumentarían las plantilla, pues son cortas según las necesidades de la nación. Cuando todo haya terminado, que esto va para meses y meses, te podrás preguntar todo lo que quieras.

Hay una película por ahí, de un hombre que tenía una fórmula para hacerse invisible. Deberías pedírsela y así haríamos "invisibles" a todos los que no te gustan.

Pese a que estoy bastante alejado de las ideas de Bernat, en esta ocasión su artículo me ha gustado, pues tiene algunas virtudes que en otros lares no se dan. Incluso en él mismo, en otros momentos. Enhorabuena.

Valoració:0menosmas
Per Josep Franco i Giner, fa 3 mesos

Bernat, enriquidor i pedagògic, el teu text. Manta vegades ens preguntarem, quan tot haja passat, què feien l'exèrcit, policies i guàrdies civils enmig de tot. Encara més, ens demanarem si no hagués anat millor si es tornaven invisibles. Millor, segur. Salut.

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris