cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 27°
30°

Una altra traïció al poble sahrauí?

Si no hagués estat per la pandèmia del coronavirus COVID-19, aquest dilluns tot just hauria arribat dels campaments de refugiats sahrauís de Tindouf, en un viatge organitzat per l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears i el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. Com la crisi sanitària passarà -esperem que més aviat que tard-, de seguida que es pugui tornaré a omplir la motxilla de solidaritat i comprimís per anar-hi.

Ras i curt: Són temps d'enfortir el compromís polític amb la causa de la independència del Sàhara Occidental. Sense dubte, la solidaritat humanitària –publica i privada- és importantíssima, imprescindible; però, el prolongat en el temps, conflicte saharià no té res a veure amb una catàstrofe natural, o d'una escassetat de recursos. Ans al contrari, és un assumpte clarament polític, de negació dels drets humans i polítics dels seus ciutadans i ciutadanes, d'una mena de virus d'injustícia que afecta greument la comunitat internacional. Són temps d'elevar la intensitat del "Marroc culpable, Espanya responsable", que resumeix aquesta injusta situació que, per paga, ja dura més de quatre dècades.

Malauradament, són temps en els que és molt versemblant que la causa del Sàhara Occidental sofreixi una altra -i ja són moltes- traïció. M'explic: Del bipartidisme espanyol no calia esperar massa cosa. El PSOE va transitar d'aquell famós discurs de Felipe González el 14 de novembre de 1976 en els campaments de refugiats de Tinduf, a posar-se capcot a les ordres dels interessos de la monarquia marroquina en el minut zero d'entrar a La Moncloa. El PP -encara que durant anys el recolzament al poble sahrauí (en molts casos amb la frase de "donar suport a la celebració del Referèndum al Sàhara en compliment de les resolucions de Nacions Unides") ha estat present en els seus programes electorals-, quan ha governat, també s'haagenollat davant el Marroc. Ara, el PP de Pablo Casado no amaga el seu propòsit per redoblar la col·laboració amb el Marroc, i oblidar-se del conflicte del Sàhara Occidental.

Però, d'un Gobierno del Regne d'Espanya amb la participació d'UNIDAS PODEMOS, se'n podia espera molt més que els silencis del text de l'acord de govern de "Coalición Progresista", i dels primers "gestos" en la seva acció de govern. En aquest sentit, la declaració de CEAS-Sàhara (Coordinadora estatal d'Associacions Solidàries amb el Sàhara), "amb motiu del 44 aniversari de la RASD, i davant la nova traïció al poble sahrauí", és força explícit.

Per tot plegat, ara mateix cal, a parer meu, reforçar -i (re)polititzar- el moviment solidari amb el poble sahrauí. No seré jo qui negui l'immens valor de les accions de solidaritat humanitària. Tant de bo es multipliquin amb escreix! Però, en paral·lel, no podem defallir en la tasca d'intensificar el moviment de reclamació a que aquest govern de "Coalición Progresista" es comprometi immediatament amb tres coses plenes de sentit progressista: 1. Acabar amb el robatori de recursos naturals al poble sahrauí. 2. Exigir al Marroc la immediata llibertat de les persones preses polítiques, i el respecte dels Drets Humans en els territoris ocupats. 3. Treballar, de debò, per concretar un calendari per al Referèndum d'Autodeterminació.

El President de la República Àrab Sahrauí Democràtica, i secretari general del Front Polisari, Brahim Gali, en l'obertura del Fòrum Internacional de la Joventut per a la Solidaritat amb el Sàhara Occidental, celebrat a principis d'aquest mes de març a Auserd, recordava que "el conflicte actual entre la República Sahrauí i el Regne del Marroc només necessita implementar els requisits del Pla de Pau Africà, i de les Nacions Unides de 1991, que va ser signat per totes dues parts i ratificat pel Consell de Seguretat de l'ONU", i afirmava que "la causa sahrauí ha de ser escoltada com a causa justa en tots els fòrums internacionals. S'ha de posar fi a l'ocupació militar marroquina il·legal de parts de la República Sahrauí. L'última manifestació del colonialisme en el continent africà, l' 'última colònia a Àfrica', ha d'acabar".

Sembla que no queda més remei que el moviment solidari amb el poble sahrauí li recordi aquestes obvietats al govern de "Coalició Progressista", alhora que, a alguns dels seus integrants (PODEMOS i IU), cal exigir-los que siguin coherents amb els seus compromisos històrics amb la causa de la llibertat del poble sahrauí. En definitiva, hem de vèncer, també, el virus de la injustícia amb el poble sahrauí que sembla infectar a tothom amb cartera ministerial espanyola.

PS: No m'ha sigut fàcil escriure unes línies que no tinguessin a veure amb la crisi del coronavirus COVID-19. Aquesta crisi, que és polièdrica, va per llarg, i hi haurà temps per opinar de tot plegat. De moment, cuidau-vos!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris