cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 26°
23°

La cita de Tinder

Uns anys enrere, mai no hauria dit que acabaria baixant-se l'aplicació. La coneixia, de sentir-ne parlar i, de persones conegudes que no deixaven de semblar-li peculiars. Havia tingut alguna parella estable i històries puntuals, sense compromís. Però el temps anava passant, els amics no sortien ja com abans i, des que havia començat a treballar a l'empresa nova, que li permetia realitzar-se més, feia menys vida social a la vegada que li costava conèixer gent nova mitjançant el seu cercle, el qual, amb el temps, s'havia reduït.

Era conscient que les dones tenien d'entrada, un avantatge per mor que el percentatge d'homes era clarament més elevat. Tenia, en teoria, més per triar. Ella, no negava aquesta evidència, però considerava que la diferència quantitativa no tenia per què guardar cap relació amb la qualitat del producte. No li agradava expressar-ho així, però sabia veure i analitzar, com a persona intel·ligent que era, la realitat no només d'aquestes aplicacions sinó de molts altres àmbits de la vida. Es referia al fet que no ens alliberem de ser un producte al mercat amb una posició concreta; ja sigui laboral, de les relacions interpersonals, del grau de capacitat econòmica, de la bellesa física, etc.

Així que, un diumenge a la tarda, es va baixar l'aplicació. En poc temps, va tenir molts matchs i propostes de quedar. Algunes mitjanament correctes, altres més garrules. Totes precipitades, a parer seu. Molts músculs, pretensions i poc cervell era el resum a primera vista. Seguia acumulant matchs i ,de tant en tant, li apareixia algun noi amb qui creia que, com a mínim, hi podria prendre alguna cosa mentre hi mantenia una conversa, diguem-ne, normal.

Després d'uns dies de xatejar, es va decidir a quedar amb un d'aquests. Es demanava com seria el salt de la cosa virtual a la realitat. El to de veu, la mirada, els moviments, els gestos, tot allò que ens transmet algú amb el seu llenguatge no verbal, en definitiva, no era perceptible parlant per una aplicació. Tots aquests pensaments li ballaven amb força dins el cap unes hores abans de la trobada. Ja havien fixat lloc i hora. Potser seria aquesta la nova forma de conèixer possibles parelles, es deia. Sentia que li costaria trencar el gel. I esperava que el noi no fos massa tímid o un freak.

Que se sentissin mínimament a gust, passats els primers minuts inevitablement incòmodes. Mentre rumiava sobre els canvis en les formes de conèixer gent nova, va advertir que el temps se li tirava a sobre. Era millor espavilar-se per no haver de córrer al final. Sempre podria arribar un quartet d'hora tard per fer-se la interessant i justificar-se amb qualsevol excusa. No era, però, el seu estil. Mentre decidia quin jersei esqueia més per a l'ocasió, no deixava de comparar les formes habituals de lligar de feia 20 anys amb les d'ara. Un xic confosa, es disposava a formar part d'aquesta realitat imprevisible i liquida però que, alhora, creia que podia reservar-li, perquè no, sorpreses agradables.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris