nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
13°

Prou racisme! #Stopfeixisme

21 de març de 1960 a Sharpeville, Sud-àfrica, va haver-hi una manifestació pacífica contra les lleis de passades de l'apartheid. La policia va obrir foc i va assassinar 69 persones. Aquest és l'origen del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, que l'ONU proclamà el 1966, sis anys després d'aquella massacre.

Enguany, de cara a la commemoració del 21-M, l'ONU xerra, entre altres coses, de la necessitat de “mitigar i contrarestar l'augment de les ideologies de supremacia extrema” que “alimenten el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia, i les formes connexes d'intolerància, sovint dirigeixen les seves accions a migrants i refugiats, així com a persones d'ascendència africana”. Els missatges de les institucionals internacionals s'endureixen en la mesura que el racisme avança i assoleix posicions de poder molt rellevants, com ara, la Casa Blanca a Washington DC, el Palácio do Planalto a Brasília, o el Palau Sándor a Budapest.

Però, el fet més important és que la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial de 2020 ha esdevingut arreu -també a Mallorca- una data assenyalada al calendari de mobilitzacions socials contra el racisme, i, lògicament, contra el feixisme. Aquestes mobilitzacions són, sens dubte, molt necessàries; adés minoritàries a casa nostra, però de ben segur aniran in crescendo. Al virus del racisme i de la xenofòbia se’l venç sortint al carrer, però el 21-M d’enguany un altre celebèrrim virus (el coronavirus Covid-19) ens tindrà confinats... però amb actitud combatent!

I, tanmateix, la pesta del feixisme es combat amb coratge, intel·ligència, i compromís de lluita col·lectiva. Xerrant, en el context d'aquestes línies, de pesta no m'he pogut estar de pensar en Albert Camus. Concretament, en el coratge, intel·ligència, i no entotsolar-se capcot de Camus en general, i, particularment, a “Cartes a un amic alemany”. Aquest meravellós llibret, editat el proppassat 2019 per Lleonard Montaner Editor, conté quatre cartes que l'autor de “La pesta” dirigeix, entre juliol de 1943 i juliol de 1944, a un fictici amic nazi. L'admirat filòsof Xavier Antich escriu al pròleg: “Quan els esdeveniments han passat, sempre és fàcil veure-hi clar. El que no és tan fàcil és veure-hi, i, sobretot, veure-hi clar, lúcidament, enmig de la foscor”. Aquest és el gran mèrit d’aquestes cartes, traduïdes al català per Míriam Cano. Permeteu-me afegir que quan vaig llegir que David Fernández a l’epíleg, es demana “com es pot dir tant en tan poc”, tot advertint que “no és una lloança literària ni estilística, sinó una defensa de la claredat en brevetat”, vaig pensar que m’havia llegit el pensament.

En gairebé acabar la tercera carta, datada l’abril de 1944, Albert Camus, etziba al seu fictici amic alemany: “El combat que lliurem té la certesa de la victòria perquè té l’obstinació de les primaveres”. Idò això, obstinadament, a cuidar-se per poder seguir lluitant conta el racisme, la xenofòbia, i tota casta de feixismes. També dels, en paraules de Boaventura de Sousa Santos, feixismes socials, generalment associats a altres pandèmies, com ara la de la fam. Potser no és mal dia per recordar que la FAO alerta que cada dia moren per culpa de la fam entorn de 25.000 persones al món.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris