algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
27°

De feminismes i alcoholismes

Sola i borratxa, vull arribar a casa. És un dels crits que fa temps fan servir les feministes i que, la setmana passada, amb ocasió de la presentació del projecte de llei de llibertats sexuals, el Ministeri d'Igualtat va voler recordar. Els partits del bloc reaccionari espanyol —que afirmen participar en el 8M però no coneixen els seus lemes—van mostrar una sorprenent indignació perquè, segons deien, fomentava el consum no responsable d'alcohol. En nomenar-ho les feministes, a ells els va sorgir, de sobte, una suposada i renovada preocupació per la salut.

A ells, els mateixos que fa uns anys reivindicaven davant la DGT la seva llibertat de beure quant els donés la gana (com oblidar aquella memorable intervenció d'Aznar?), avui es mostren preocupats per un lema. No ho sé, Rick, però per si la seva preocupació fos sincera, vull fer aquí dues reflexions.

La primera qüestió: la relació dels partits neoliberals i conservadors amb el sistema públic de salut és prou coneguda. Va de retallades, desmantellament i privatitzacions. En definitiva, no es pot dir que apostin per ella. Si es dediquen a destruir la sanitat pública, és, precisament, per a intentar enfortir la privada, la que en lloc de preocupar-se per la salut de la població es dedica a acumular benefici per als seus amos. Hauria de preocupar a més el fet que, entre aquestes dues, només la pública assumeix responsabilitats socials també en prevenció primària. Aquest tipus de prevenció que es proposa evitar que s'adquireixin o desenvolupin, en primera instància, les malalties i que és, en conseqüència, un element clau en l'abordatge del problema del consum abusiu d'alcohol.

La segona qüestió: paradoxalment, el consum i, sobretot, l'abús de l'alcohol són conductes clarament diferenciades segons el gènere. Així ho ha confirmat un metaestudi de la Universitat de Múrcia publicat el 2019 sobre la relació existent entre les normes de gènere i el consum de begudes alcohòliques. La recerca va concloure que els patrons associats a la masculinitat hegemònica estan relacionades amb un major consum d'alcohol. És a dir, algunes de les pautes que defineixen socialment el que és “ser home” (agressivitat, control, dominació, risc, ...) ens porten a abusar més de la beguda. Com a resposta, el mateix estudi defensa que “la modificació de creences i patrons de gènere vinculats amb comportaments de risc han de ser un aspecte a considerar en l'àmbit de la prevenció”.

Segons dades del Ministeri de Sanitat, cada any són admeses a tractament a Espanya unes 25.000 persones per consum d'alcohol. La majoria són homes. Entre els qui reconeixen haver-se emborratxat l'últim mes, els homes són més del doble que les dones. Una anàlisi global feta per la Universitat de Washington apunta a l'alcohol com el primer factor de risc de mort prematura i malaltia entre persones d'entre 15 i 49 anys.

En conclusió i dit clarament: el tema de l'alcohol és, certament, seriós per a la salut, especialment la dels homes. Així, si a algú el preocupa realment l'abús de l'alcohol com a assumpte de salut pública, té dues tasques centrals. D'una banda, donar suport i defensar la inversió en el sistema públic de salut, els seus professionals i l'impuls de campanyes de prevenció. En segon lloc, donar suport també al moviment feminista en la seva lluita per l'eliminació de la cultura masclista. És precisament aquesta cultura la que sosté el model hegemònic de masculinitat, responsable de la violència contra les dones, i també de les conductes autodestructives entre el homes, inclòs l'abús d'alcohol. El masclisme mata i no només a elles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris