nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
21°

Na Maria José Varela en el cor

Na Maria José ja no hi és. No és gens fàcil escriure aquestes línies, la sensació de solitud, de buidor, hi és i es fa evident quan penses que la seva vida s’ha acabat, ja no tornaràs a veure-la.

A les xarxes socials, Facebook sobretot, s’ha omplert de comentaris de persones amigues que la tenen present, que volen mostrar la seva pena. Jo mateixa ho vaig fer. He dubtat molt si escriure aquest comiat, perquè sé que na Maria José tenia moltes amigues, més properes que jo, que han compartit lluites, vivències, alegries, tristeses. Finalment em decidesc perquè vull contribuir a retre l’homenatge del qual n’és mereixedora.

Com a dona feminista, va ser Presidenta del Lobby de Dones, en els primers anys d’aquest segle, del 2000 al 2006. Na Francisca Mas, presidenta actual, ho va expressar molt bé en una entrevista a la ràdio: «Sempre estarà dins els nostres cors, la Varela divertida, sensata, equànime i acollidora amfitriona» A més afegia: era una amiga, que ens ha ensenyat la lluita feminista, que ha deixat una empenta important quan era Directora insular d’Igualtat. Una dona generosa, una dona cuidadora, que ens ha ensenyat com cuidar-nos. Una germana que ens ha ensenyat com cuidar les persones, una dona feinera, molt lleial. Ens manca ara, ja, poder conversar amb ella, amb aquesta complicitat, poder comentar tot allò que passa. Era molt bona persona, i amb molta ironia, poder riure amb ella, amb aquesta intel·ligència ràpida de poder treure el somriure, molt lúcida, molt acollidora. Mai tenia un no. Podies comptar amb ella sempre. Era una persona molt discreta, poc presumptuosa, molt seriosa. També n’és un exemple, avui en dia.

És molt difícil afegir-hi més paraules. Crec que la visió de na Cisca Mas ho diu tot. Ara que farà tres anys de la mort de n’Aina Rado, una altra companya del Lobby que també ens deixà òrfenes. Ambdues feministes que mostraren el seu compromís amb generositat, amb alegria.

Na Maria José a més de Presidenta del Lobby de Dones fou Directora insular d’Igualtat del Consell de Mallorca en la legislatura que jo mateixa dirigia l’Institut Balear de la Dona. Tinguérem una molt bona relació entre ambdues institucions, sempre generosa, sempre disposada a cooperar sense aquella actitud competitiva tan habitual en el patriarcat. Va deixar els fonaments de les polítiques d’igualtat de la institució insular.

En la setmana del vuit de març, quan hi ha hagut més actes que mai, més descentralitzats, amb més presència de dones joves, alegres, combatives, ens hem acomiadat de na Maria José amb molta tristor.

La tindrem al cor, l’enyorarem. Sabem que mantenir-nos en la lluita feminista és allò que ens la farà més present. Perquè com ens va ensenyar ella mateixa no podem defallir. Hem de continuar compromeses en el feminisme, el moviment més revolucionari d’aquest segle i del segle passat.

I amb alegria, com també ho feia na Ma José, perquè ens volem vives, lliures, volem acabar amb el patriarcat i defensar la terra, la nostra terra tan malmesa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris