nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

El femení genèric o la invisibilització de les dones

Un sector del feminisme polític, que inclou tant homes com dones, considerant que el simple desdoblament del gènere en plural no és suficient per a allò que en diuen "visibilització de les dones" (ara no hi entraré, en aquesta qüestió anticientífica del desdoblament), ha decidit (qualcú en diria "radicalment") usar en plural només el femení morfològic, és a dir, contra el sistema estructural lingüístic, convertir en genèric el femení, que vol dir que en fer un femení en plural (per exemple, les escriptores) hom fa referència tant a homes com a dones, però com que és en femení aconsegueixen així que les dones tenguin més visibilitat... No sé qui es va inventar aquesta teoria ni com ha aconseguit tenir tantes de seguidores, però sí que puc constatar que el resultat és precisament tot el contrari del que pretenien: no tan sols no hi ha més visibilitat de les dones, sinó que no n'hi ha gens i a més a més hi ha més confusió. I la raó és molt senzilla: el sistema lingüístic fixat ja té la manera de visibilitzar les dones, i aquesta manera és l'ús del femení morfològic en contraposició al masculí morfològic. Fent referència a una sola persona, és a dir en singular, la llengua mai no confon femení amb masculí, perquè en el cas que el substantiu no tengui cap marca de gènere, aquesta és proveïda pels determinants (articles o demostratius) que la precedeixen, o potser per un adjectiu que l'acompanya: un estudiant - una estudiant. És lògic, que sigui així, perquè el sistema té el recurs necessari per a expressar una realitat pertinent per al parlant: tractant-se d'una sola persona, és pertinent (almenys ho dins el nostre sistema lingüístico-conceptual) referir-s'hi com a pertanyent a un sexe o a l'altre. Però en plural, normalment la distinció genèrica no ho és, pertinent, perquè a un grup hi sol haver dones i homes, i per tant basta una sola forma que inclogui les unes i els altres, i en aquest cas les llengües romàniques usen el masculí morfològic, que no té valor ni sentit de mascle, sinó valor i sentit de conjunt, amb indiferència del sexe: els escriptors, els treballadors, els científics, els estudiants són el conjunt de persones, dones i homes/homes i dones, que escriuen, que treballen, que fan ciència, que estudien. Si, però, dins un d'aquests col·lectius en un moment donat és pertinent la referència al sexe, la llengua té un recurs clar i econòmic per a referir-se a les dones, que és usar el femení: dels 50 treballadors de l'empresa, 40 són treballadores; han convocat un premi literari per a escriptores; els premis més importants han estat per a científiques... Ningú no dubta d'aquestes frases, tothom té clar la referència a dones. En canvi, seria inintel·ligible dir dels 50 treballadors de l'empresa, 40 són treballadors, seria ambivalent un premi literari per a escriptors i seria absurda dins el marc d'una notícia de premis per a científics dir els premis més importants han estat per a científics. Per a especificar el sexe masculí en plural no basta usar el masculí morfològic, sinó que hi ha d'haver un recurs lèxic: dels 50 treballadors de l'empresa, 40 són homes; un premi literari per a escriptors homes, els premis més importants han estat per a científics homes. Així doncs, el masculí morfològic plural és ambivalent i inclusiu (inclou homes i dones), mentre que el femení morfològic és monovalent i exclusiu (exclou els homes), i per tant aquest sí que fa evident la referència només a dones. Així funciona el sistema i així ho entenen els parlants normals. Si el sistema no es respecta i s'opta per fer els plurals sempre en femení morfològic, com que llavors es dóna al femení el valor de genèric i ambivalent (perquè evidentment ho pretén ser quan, per exemple, un diputat només parla de "diputades"), a més de crear confusió en les persones que usen el sistema correctament s'aconsegueix tot l'efecte contrari al que suposadament hom pretenia amb aquest recurs: les diputades tant poden ser homes com dones, i per tant les diputades de veres han quedat submergides dins el conjunt, han quedat invisibilitzades.

Al Born del Molinar de Palma l'any 2019 s'hi va instal·lar un bust de record i homenatge d'una mallorquina assassinada el 1937 pels feixistes, Aurora Picornell i Femenias. A baix del bust, una placa explica que aquesta al·lota de 24 anys Lluità pels drets de les treballadores, que en el llenguatge d'aquestes feministes revolucionàries actuals voldria dir que lluità pels drets dels treballadors (en general)... Idò no: la seva lluita, concretament, va ser pels drets de les (dones) treballadores, perquè era una lluitadora compromesa especialment amb els drets de les dones. Els mallorquins ho sabem, i els parlants normals de català ho poden saber, si llegeixen la placa. Les qui parlen en femení genèric no ho poden saber, perquè amb la seva revolució lingüística han anul·lat el recurs que fa possible la visibilització de les dones que tant reclamen. Aquest és el resultat real d'aquesta tergiversació absurda de les regles lingüístiques.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Josep-Maria, fa 7 mesos

En un dels comentaris (el de M. Mendikorrika) es diu "Una arbitrarietat gens innocent atès que s'ha imposat l'home com a model d'humanitat". No estic segur de si la intenció del comentari és que entenguem el "s'ha imposat" com a impersonal o com a passiu (amb un c. agent ,"per l'home/pel mateix home", sobreentès.).

Que el "tradicional" masculí plural inclusiu sigui el resultat d'una acció conscient i premeditada dels homes, és una cosa que caldria provar. Podria ser que fos una cosa que no ha resultat de cap voluntat masculina, ni individual ni grupal. Podria ser que fos resultat d'un procés de decantació involuntari, impersonal (que no és el mateix que inexplicable)

Quan naixem ens trobem immersos en el món de la natura, que, òbviament, no ha estat fet per nosaltres ni pels nostres avantpassats.

En néixer ens trobem immersos també en dos altres elements, la llengua i la història, que tenen una peculiaritat: d'alguna manera, fins a cert punt o a partir de cert punt, en som creadors, són resultat de la nostra acció, però d'una manera condicionada i no plenament conscient ni voluntària: hi ha la història dels nostres avantpassats, que ens condiciona perquè no la podem canviar; i la que "fem" nosaltres, la fem com podem, patint-la més que dirigint-la. I amb la llengua passa igual.

En néixer ens la trobem feta, la llengua, com el peix es troba "feta" l'aigua. Per més conscients que siguem de certes qualitats de la llengua, no la podem canviar arbitràriament. I el cas és que no ens podem remuntar a cap moment inicial de la llengua i provar que tal grup sexual n'és responsable de tal característica. Aquest moment és, crec, inexistent. Des que hi ha humanitat, cada individu neix immers en una. Crec que cada grup humà ha anat "fent" la seva llengua generació rere generació però sense la consciència i la voluntat planificadora que alguns li atribueixen.

Valoració:0menosmas
Per sisket, fa 8 mesos

Penso que abans d´arribar als extrems lingüístics hauriem de fer molt més per a una igualtat real i profitosa de les dones. Batallar ara per les diccions, veient totes les mancances que tenim, és ben bé perdre el temps, distreure esforços, i no picar a on cal.

Valoració:3menosmas
Per Maite Mendikorrika, fa 8 mesos

En el cas d'aquest femení genèric, més que cercar visibilitzar les dones en el sentit de distingir-les dels homes, diria que es tracta d'assenyalar l'arbitrarietat que suposa el masculí com a genèric. Una arbitrarietat gens innocent atès que s'ha imposat l'home com a model d'humanitat. Tal vegada s'ofereix aquí la meta-arbitrarietat com llicència creativa per tal de mostrar les contradiccions i omissions que hem naturalitzat d'alguna manrera. Les realitats es van desplegant i si la llengua no en pot donar reflex aniran quedant llacunes de desús. Ho dic perquè s'estan visibilitzant a la societat identitats més enllà del binomi dona-home i cossos més enllà del binomi femella-mascle. Sí, tanmateix la natura és creativa amb els cossos i la humanitat amb els gèneres. L'expressió d'aquestes creativitats ha vengut per quedar-se. M'agradaria sentir que l'acadèmia batega amb aquestes realitats, sentir que fa reflexions més profundes al respecte.
Gràcies per l'atenció.

Valoració:-2menosmas
Per Maria Capdellà, fa 8 mesos

Bon article, bona entrada sobre la tergiversació de la filologia i l'ús de la llengua a mans de persones que poc n'entenen.

I entre el comentaris (tots d'homes) hi ha el d'un tal "Toni" que no ha entès res de l'entrada i ha vomitat la seva frase antifeminista abans d'anar-se'n. Quin poca vergonya!

Valoració:9menosmas
Per Toni, fa 8 mesos

Molt bon article.
Hem d'aturar aquest mal dit feminisme, que d'igualitari no en té res, i només fa que posar problemes a on no n'hi havia.

Valoració:-3menosmas
Per Jordi Parramon, fa 8 mesos

Sempre podem suposar que l'antecedent d'un femení genèric és "persones".

Valoració:9menosmas
Per idò sí, fa 8 mesos

Ara veig perquè un conegut partit polític s'anomena "Unides podem"! Deu voler dir "Units /homes i dones) podem"! Ja ho val! A on arribarem?

Valoració:8menosmas
Per Josep, fa 8 mesos

Un article perfecte, de cap a peus.

Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris