cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 29°
31°

L’illa de Gorée i l'esclavatge modern

El llibre que ha escrit Rafel Borràs, titulat Pens, dic, faig..., i editat a la col·lecció Quaderns Ona-dBalears, volum 3, inclou una recopilació d’articles publicats entre l’any 2015 i el 2019. Són articles que expliquen, amb molt de detall, la realitat de l’economia política. De la lectura del llibre en traiem la certesa que el feminisme, l’ecologisme i la injustícia social, que prové d’una depressió econòmica que és crònica i afecta la majoria de la població, són d’interès prioritari per a l’autor. El repàs de la selecció d’articles que s’han triat provoca que el lector tengui la impressió que el malbaratament del territori, la radical explotació laboral i els drets conculcats, primer de tot els drets de les dones treballadores, són tot u. En aquest sentit, el to de la narració és caparrut.

El dia de la presentació del llibre, dia 30 de gener al casal de Can Alcover, la gerent del GOB, Margalida Ramis, persona que es va encarregar d’introduir l’acte, va dir que els articles de Borràs són necessaris, si és que volem identificar les causes de les agressions que pateix el territori, motius que no es poden deslligar de la lluita de classes perquè tots els abusos comesos van dins un mateix paquet que vessa d’inconvenients. Ramis va dir que amb el pas dels anys, l’ecologisme ha anat assumint reivindicacions diverses que conflueixen gràcies a articles com els que escriu Rafel Borràs, prou aclaridors; anàlisis complementàries —l’origen classista de l’explotació turística de Mallorca, per exemple— que proporcionen estudis com els que fa l’autor del volum. La gerent del GOB va acabar la seva intervenció valorant molt la feina de Borràs perquè permet accedir a altres lectures de la realitat que estan vinculades clarament amb l’ecologisme. Els articles són un referent, segons Ramis, que assenyala i incomoda els governants. Va acabar la seva intervenció agraint a Borràs que la divulgació que fa del seu pensament hagi facilitat espais unitaris.

Els articles identifiquen molt bé quins són els límits de la democràcia, els imposats, vull dir; malbaratada, sobretot, per interessos econòmics espuris. En el cas de Borràs no estam mai davant una mera declaració d’intencions. La quantitat de dossiers, de memoràndums, d’estudis comparatius, de plans directors d’institucions diverses, d’anuaris, d’estadístiques publicades, de legislacions especials i complementàries, etcètera, que cada any s’empassa l’autor del llibre, és esborronador i garantia científica. Se sol dir que un intel·lectual és una persona que és capaç de fabricar coneixements nous. Crec que Borràs hi contribueix perquè, després de llegir els seus articles, és fàcil coincidir amb les paraules que va expressar Margalida Ramis; una aportació que permet entendre l’esmentada confluència de factors.

El pròleg de Sara Casero és magnífic, contundent. Per exemple diu: «Vivim en un país del que ni tan sols es pot dir país, sinó un despersonalitzat territori en vies d’extinció.» Ens avisa dels polítics que volen fer passar bou per bèstia grossa i que volen instrumentalitzar les mobilitzacions socials. I hi afegeix: «En el temps de la insuportable lleugeresa de l’ésser polític, en què càrrecs institucionals procuren esdevenir nous influencers de les xarxes socials, aportacions com les d’en Rafel són d’allò més importants; més encara: esdevenen imprescindibles.» Casero adverteix: «Sempre som a temps a tancar el llibre i a estalviar-nos remoure la pròpia consciència, la qual cosa, no cal dir-ho, incomoda molta gent estúpida i il·limitadament cínica.»

Pensadors de referència per a Borràs són Antonio Gramsci, l’historiador Josep Fontana, Owen Jones, Hannah Arent, Xosé Manuel Beiras, Zygmunt Bauman, Rosa Luxemburg, Rebecca Solnit, Virgínia Woolf, Tony Judt, Marina Garcés, entre moltes altres personalitats que surten al llibre. La seva poesia predilecta és la que va escriure Maria Mercè Marçal. Aquesta darrera informació literària no surt al llibre, però ell me la va confirmar, detall que ens indica que l’autor de Pens, dic, faig... és un lector complet perquè no és limita a llegir assajos o dossiers tècnics.

Tenim a l’abast un bon llibre de consulta, d’un militant d’esquerra que està al dia de tota la documentació burocràtica, més o manco interessant, que periòdicament es publica, que s’ha de llegir si hom vol fer una anàlisi rigorosa, acostada a la realitat. Un mèrit afegit és que s’ha d’empassar faixes de paper voluminoses, entre les quals hi deu haver autèntiques llaunes que endemés no deuen ser de fiar, però que s’han de llegir per poder contrastar dades. D’això sí que se’n pot dir fer un servei social de primera magnitud! El llibre també va d’això, de desmentir les dades oficials triomfalistes que sovint es publiquen i que si no fos per estudiosos atents com en Borràs, colarien.

És així, Borràs ens ofereix la versió contraposada a la propaganda oficial, pretesament objectiva, purament tàctica, usurpadora i dilatòria de la política i de l’economia. Una interpretació crítica que ens permet accedir a una versió del sentit comú que és la que ens facilita anar a l’arrel constitucional d’allò que és la realitat de veres, no la que ens volen fer creure que ens convé, que sol casar amb l’opinió hegemònica que imposen les elits, tot i que sovint amb subterfugis. El llibre Pens, dic, faig... acaba d’una manera força original perquè l’autor ens conta diferents impressions extretes d’alguns dels seus viatges, poc turístics. Per exemple els precedents de l’esclavatge modern que va trobar a l’illa de Gorée (Dakar).

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per maregassa, fa 5 mesos

A priori, qualsevol activitat en pro d´alliberar-se de tota submissió és positiva. Hi ha una multitud de formes de manifestar-se, denunciar, opinar, reunir-se, celebrar actes de rebuig i/o suport.És molt millor que no fer res i acotar el cap.
El poble és sobirà i lliure, si així ell ho vol.

Valoració:4menosmas
Per Sa Nau, fa 5 mesos

Els intel·lectuals es poden permetre el luxe de pensar, dir i fer, per aquest ordre. Als que no tenim tantes llums, mallorquins atabalats per un munt de problemàtiques pròpies d'una situació colonial, ens cal en certa manera invertir l'ordre: fer, dir i pensar.
Fer o, si voleu, actuar, permet obrir camins, vies de coneixement, accedir a una aprehensió de la realitat des de punts de vista que no imaginàvem i que després pots expressar i recrear amb més convicció per a la nostra causa.
Però esperar a que qualcú ens digui què hem de fer......

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris