nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
13°

2020, l’any per aturar els desnonaments?

La recent conformació del govern de l’estat introdueix nous elements per afrontar el cruel entramat d’especulació immobiliària, normatives rígides, falta de coordinació competencial entre administracions i el drama humà en el que es situa el problema de la vivenda actualment a l’estat i concretament a les Illes Balears, amb durs desnonaments impulsats amb gran freqüència pels grans tenidors immobiliaris i respostes moderades de l’administració. El 2020 hauria de ser l’any en el que es posin les bases per acabar amb el patiment silenciat, que ha suposat un milió de desnonaments en el conjunt de l’estat espanyol, des que s’inicià la mal anomenada crisi.

Dins del programa de govern entre el PSOE i Unides Podem es reconeix el preu abusiu dels lloguers, per la qual cosa es recomana a les comunitats autònomes i ajuntaments que intervinguin per definir zones tensionades i regular l’alça contínua dels esmentats preus, establint un índex de preus propis a partir del Sistema Estatal d’Índex de Referència dels Preus del Lloguers de l’Habitatge que està desenvolupant el antic Ministeri de Foment. Així mateix s’indica que s’ha de procedir al re-allotjament immediat de les persones que es queden en situació de vulnerabilitat per no poder fer front al pagament del lloguer que tinguin fixat i que s’ha de fer feina per un lloguer social en el cas de les persones que hagin perdut el seu habitatge habitual per execució hipotecària. Pel que fa al lloguer turístic es pretén facilitar normativament eines a les comunitats de veïns per que puguin prohibir aquesta modalitat que està pressionant a l’alça els preus, sobretot en algunes ciutats i territoris costaners. S’incideix en el ús social de l’habitatge i la promoció d’un parc públic de la vivenda, establint mesures fiscals, sancionadores o d’estímul per mobilitzar la vivenda buida, un pla amb la SAREB en concordança amb comunitats autònomes i ajuntaments. Es pretén també mobilitzar sol públic per a habitatges de lloguer social o assequible, amb instruments financers a través del ICO i el BEI així com redreçar el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 per impulsar el lloguer assequible i la rehabilitació en coordinació amb les comunitats autònomes. A més, s’impulsaran noves mesures de caràcter normatiu que reforcin la protecció de les persones hipotecades i es potenciarà l’Observatori de l’Habitatge amb l’objectiu d’investigar i analitzar la situació de la vivenda dins l’estat espanyol.

Si bé aquesta bateria de mesures sembla positiva, pot quedar en una declaració d’ intencions, si no es plasma en plans concrets que siguin executats per les Comunitats Autònomes que tenen les competències i que són les que les han d’aplicar, crèiem que de manera urgent en el nostre cas, les Illes Balears, per mitigar el constant degoteig de desnonaments, derivat sobretot pel mercat de lloguer. Hem de recordar que a partir del 2013 el lloguer de l’habitatge adquireix rellevància dins tot l’estat espanyol per damunt de la compra, el sistema tradicional des dels anys seixanta del segle passat, degut a la impossibilitat d’accedir a una hipoteca i per que el lloguer es presenta com una nova oportunitat de negoci pels sectors especulatius immobiliaris estalonats amb l’aplicació de la llei 4/2013 de foment del mercat de lloguer.

Això ha suposat un marc de convivència realment preocupant pel conjunt de les Illes Balears en relació amb els col·lectius més vulnerables. No existeix, en l’actualitat, un parc de vivendes socials suficient per atendre l’actual situació d’emergència, que fa que l’arxipèlag sigui el capdavanter en el nombre de desnonaments practicats en relació amb el lloguer dins el tercer trimestre del 2019, segons l’estudi “Los efectos de la crisis económica en los órganos judiciales” publicat fa poques setmanes dins la Secció d’Estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El que succeeix en realitat és que estem assistint en els darrers anys a un procés de reajustament del capital immobiliari, transferint actius al mercat de lloguer, amb compres d’ habitatge per a aquesta finalitat, sobretot en grans ciutats i en el litoral, per part de fons voltors i de SOCIMIS. Això ens dona una idea de que, després de l’enorme desgast social provocat per l’anomenada crisi, que ha suposat cents de mils de desnonaments en aquest país, no s’han cercat solucions de protecció social respecte a un dret com el de la vivenda. En paraules de Pablo Carmona, exregidor de l’ajuntament de Madrid, “la crisis hipotecaria no se afrontó como un problema de acceso a la vivienda, sino que fue tratada como un problema de gestión de activos financieros”.

En un context d’enorme vulnerabilitat que pot agreujar-se pels canvis de tendència en el capital global i que pot generar una nova crisi d’efectes imprevisibles, creiem que l’habitatge que, com diem, s’ha convertit en un actiu financer, hauria de blindar-se, mitjançant el seu reconeixement com a dret fonamental dins la Constitució. Ningú hauria de quedar al carrer i l’estat hauria de garantir un sostre per a tothom i per això és imprescindible disposar d’un parc públic d’habitatges, suficient per superar l’emergència habitacional actual. Recordem que a Espanya l’habitatge públic de lloguer social sols representa dins una mitja, segons diferents fonts, el 2%. Sense parc públic d’habitatge és impossible fer polítiques públiques. Per això sembla imprescindible que les administracions contemplin el següent:

  • Regular la funció pública de la vivenda, que s’ha de considerar un servei públic, sancionant les vivendes desocupades en mans d’entitats financeres, societats de gestió d’actius, fons d’inversió i persones jurídiques.
  • Suspendre temporalment els desnonaments fins que les administracions públiques puguin garantir l’accés a una vivenda adequada.
  • Ampliar la moratòria de desnonaments, aprovada el 2012 i revisada el 2017 que finalitza el maig del 2020. Una nova revisió i millora dels seus protocols d’accés.
  • Incrementar de manera continuada en els Pressupostos Generals les partides per a l’ habitatge amb inversions que garanteixin la seva funció social de manera permanent.
  • Impulsar totes les mesures i possibilitats contemplades dins la Llei 5/2018 de l’Habitatge de les Illes Balears, i del Pla Autonòmic d’Habitatge, per facilitar la disponibilitat de vivendes per una part, mitjançant el registre de grans tenidors i la cessió obligatòria de l’ús per lloguer de vivendes desocupades , i per l’altre mitjançant l’ampliació del parc de vivendes de gestió pública en règim de lloguer. També modificar la Llei d’Habitatge per incloure els fons d’inversió dins el concepte de grans tenidors.
  • Regular l’expropiació d’ús de vivendes buides a les entitats financeres que desnonin famílies en risc d’exclusió social.
  • No permetre en cap cas la venda d’habitatges públics o de protecció oficial -ni tan sols una vegada finalitzat el seu període com HPO- a societats mercantils privades ni a fons de titulització, ni a fons voltors.
  • Crear oficines públiques similars a la de l’Ajuntament de Palma en defensa de l’habitatge per prevenir, mediar i protegir a les famílies en risc de desnonament.
  • Canviar el model productiu donant prioritat a la rehabilitació enfront a la nova construcció per no contribuir a la pressió continuada sobre el territori. Comprar des de les administracions vivendes ja construïdes, sobre tot aquelles deteriorades on els propietaris no puguin mantenir de manera adequada, mitjançant preu just
  • Controlar l’ús irregular del lloguer turístic i limitar l’actual planificat i reduir-lo al màxim. Planificar ciutats al servei de la convivència i de la comunicació de les persones i no al servei del benefici privat, limitant al màxim la gentrificació actual de les ciutats.
  • Exigir a la SAREB la mobilització del seu parc d’habitatges per lloguer social i la cessió a l’administració per ampliar el seu parc públic de vivenda a un preu assequible.
  • Habilitar polítiques socials d’habitatge que permetin l’accés a la vivenda des del cooperativisme i altres fórmules col·lectives alternatives per evitar l’endeutament de les persones, degut al crèdit hipotecari, que més que l’habitatge hipoteca la vida de les persones.
  • Per últim, establir línies de consulta i col·laboració amb altres actors de l’emergència habitacional que vivim des de fa més d’una dècada com les plataformes d’afectats pels desnonaments o les defensores de models de convivència dins la ciutat, donat el seu alt coneixement de les implicacions humanes que existeixin darrera del desdeny i la fredor de les ordres d’alçament.

Pablo Jiménez. Diputat d'EUIB dins el Grup Parlamentari d’Unides Podem al Parlament Balear.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris