nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Lladonet, la rebel·lia i la llibertat

Dia 24 de gener vaig anar a la presentació del darrer llibre que ha publicat Joan Lladonet. El llibre fa part d’una col·lecció compromesa amb la llengua catalana que dóna veu al pensament crític, des del rigor i la reflexió. El recull de llibres, denominat Quaderns d’Ona Mediterrània-dBalears, també vol promocionar la creació i la llibertat d’expressió. El llibre de Lladonet —intervencionista i revisionista—, que fa el número dos de la col·lecció, es titula Rebel·lar-se per la llibertat i ens ofereix una recopilació dels articles que l’autor va publicar durant els anys 2017 i 2018 al dBalears. Mentre esperava que començàs l’acte, em vaig posar a fullejar el llibre i vaig veure que en un dels primers articles, titulat La moratòria al requisit de català per a la Sanitat pública pot ser il·legal, hi posa: «... si visitam el centre de salut de Calvià i observam les indicacions dels diferents serveis al públic, en trobam 18 escrites en castellà i dues en bilingüe, en català i en castellà.» I tot d’una vaig pensar jo... Idò avui en dia la descompensació ha empitjorat!

L’acte de la presentació va començar amb unes paraules que va dir en Jaume Bonet, també autor del pròleg. La intervenció de Bonet va ser molt oportuna perquè es va dedicar a fer un repàs bàsic, adaptat al temps estipulat, però ben indicatiu, del que ha estat la voluntat sostinguda de reprimir l’ús de la llengua catalana, i de les institucions representatives, per part de les lleis castellanes de l’Estat espanyol. Dic que les paraules de Bonet varen ser les adequades perquè l’assaig de Lladonet —la recopilació d’uns escrits polítics crec que fa part del gènere denominat assaig—, vol intercedir per mirar de neutralitzar l’ofensiva colonialista, genocida i etnocida, perpetrada per les autoritats centralistes. En el repàs històric que va fer, Bonet va citar unes paraules del president del govern de la Segona República, Manuel Azaña, pronunciades l’any 1934: «Una persona de mi conocimiento asegura que es ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos.»

La trajectòria de Lladonet com a docent és prou coneguda. Mestre de primària, després professor de secundària, sindicalista del sector, ha estat una persona que, des del primer moment, no es va limitar a impartir classes. Es va implicar, fins a tal extrem de vegades arriben les coses, en la reivindicació de l’associació de veïnats del Rafal Vell amb l’objectiu d’aconseguir millorar el servei educatiu del centre escolar. Bon mediador entre conflictes i hàbil en l’organització assembleària dels alumnes. Mestre de mestres; talment l’identifiquen companys de feina i exalumnes. Lladonet ha redactat material didàctic i és autor i coautor de publicacions especialitzades, tant les que estaven destinades als llibres de text com les que eren per a bastir de recursos els professors. Lladonet ha estat guardonat amb premis i reconeixements per la seva contribució a la normalització lingüística a les escoles. És autor del llibre D’un pare, d’un mestre. L’educació dels infants a la família i a l’escola. L’any 2011 va publicar Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment.

És molt mal d’aclarir el nombre d’articles que ha publicat aquest mestre. El dia de la presentació del llibre ho vaig demanar i ell no ho va poder concretar perquè ha perdut els comptes. Basta dir que ja publicava articles en temps de l’edició en paper del Diari de Balears, i que des de fa molts d’anys envia col·laboracions a la revista Ressò de Campos o a la revista L’Estel. També ha escrit articles per a diverses publicacions de la Premsa Forana i a la revista Pissarra del sindicat STEI. Els articles que ara Lladonet ha seleccionat per al volum Rebel·lar-se per a la llibertat, tenen per missió la insurrecció escrita. Són uns textos unidireccionals, una crònica setmanal detallada, escrita des de Mallorca, amb la intenció de denunciar la repressió directa, en forma de violència diversificada i impune, perpetrada per l’Estat espanyol en el decurs de dos anys, 2017 i 2018, que tendran una importància considerable per a la història del Principat de Catalunya.

Lladonet és conscient que el procés de recentralització, iniciat pels nacionalistes espanyols a partir del darrer intent de reformar l’Estatut de Catalunya, anys 2007-2010, no és més que un altre pretext destinat a malbaratar la legalitat autonomista que va començar l’any 1978. No és debades que l’autor del llibre dediqui la major par dels escrits al tema de la brega que hi ha entre Espanya i el Principat; ho fa perquè sap identificar on és el moll de l’os. Sap que totes les accions i reaccions són producte del conflicte nuclear. La crisi de la perifèria nacional no és res pus que seqüeles, per això de tant en tant escriu articles com el que va titular La moratòria al requisit de català per a la sanitat pública (balear) pot ser il·legal (pàgina 35), o també el titulat Una passa més cap a la substitució lingüística (a les Illes), publicat a la pàgina 47, per exemple.

Els articles de Joan Lladonet giren a l’entorn de l’exigència bàsica que ja va expressar Prat de la Riba: «Reivindicar la personalitat d’un poble és alliberar-lo de la servitud i d’una dominació.» Periodisme intel·ligent —escriure articles en un diari digital pot ser una contribució a fer periodisme d’investigació— que interpel·la; ètic perquè adopta el compromís —el risc que té la creació— d’anar contra el poder constituït i a favor de la nostra realitat nacional, allunyat de la tàctica oportunista, tan actual, sempre complaent i acomodatícia. En Lladonet és un antiimmobilista perquè no accepta la improvisació, allò que és pedestre ni la ineficàcia de la ignorància. Llegir els seus articles ens proveeix de recursos importants.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris