nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
15°

Què més podem dir? BASTA!

Ja no tenim paraules, ja no sabem què més hem de dir. Basta de tanta violència, basta de pèrdues de vides de dones en mans de les seves parelles o ex... Basta! No ens cansarem de dir-ho. En el mes de gener que acaba ja són 6 les assassinades. 1039 des del 2003.

No sé quants d’aquests articles setmanals he dedicat a aquest problema social, problema del patriarcat que assassina... no n’he tret els comptes, sé que són molts i molts, perquè són moltes les dones assassinades, moltes filles i fills víctimes. Ja no hi ha paraules que puguin explicar-ho.

És vera que la percepció social va canviant, de cada vegada hi ha més indignació, més actes de rebuig. L’Institut Balear de la Dona treu el 25 de cada mes el nom de les víctimes, ho veureu a les xarxes socials. Cada dia 25 Feministes en Acció treu la pancarta a la plaça d’Espanya de Ciutat que diu Ens volem vives. Hem viscut un 25 de novembre de l’any passat ple d’actes als instituts i les escoles, als carrers dels pobles, amb actes reivindicatius.

Aquest dissabte 25 el Moviment Feminista de Mallorca ha celebrat la seva Assemblea, aquesta a Ciutat, per preparar els actes del 8 de març. Dia Mundial de les Dones, festa per la igualtat, per la lluita, per la presa de consciència de la necessària igualtat, festa de les dones a tots els països del món, del nord i del sud, de llevant i de ponent, per exigir una vida digna, una vida plena, sense violència, sense agressions sexuals, sense diferències salarials, ni en les feines ni les pensions, sense sostres de vidre...

Però el patriarcat no descansa, arrelat en la mentalitat de tants homes masclistes continua assassinant, continua agredint. També és agressió patriarcal, no ho dubteu, les accions polítiques que duen a terme els representants elegits democràticament i que gestionen doblers públics, com a Andalusia, a Múrcia, a Madrid, que retiren ajuts a les entitats i associacions que treballen per la igualtat, contra les violències masclistes. Que pretenen entrar a les escoles, als instituts, per controlar la tasca docent. Que pretenen adoctrinar els seus fills i filles negant-los l’assistència a activitats complementàries.

El patriarcat és present també en les agressions a nines, a menors adolescents. Pederastes que cerquen el seu plaer en cossos infantils, Aquests dies són notícia als mitjans, malauradament no es parla dels agressors, només de les víctimes. Han entrevistat testimonis de víctimes, fins i tot d’algun treballador de Fiscalia de Menors...no mostrava la seva denúncia, el seu silenci també és agressiu.

On són els testimonis d’aquells que tenen l’obligació de perseguir aquests agressors? Els Cossos de seguretat que coneixen aquesta realitat, no mostren els resultats de la persecució a aquests depredadors. I la responsabilitat dels mitjans de comunicació? És més fàcil cercar el morbo de testimonis de les víctimes que no posar l’interès cap als agressors, cap als pederastes, cap als masclistes que agredeixen, violen, traumatitzen les adolescents i els infants.

Què més podem dir? Idò que no abandonarem, que continuarem lluitant per la transformació d’aquesta societat patriarcal, injusta, insolidària en nom de tantes i tantes dones que han perdut la vida en mans d’homes masclistes que les consideraven propietat privada.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris