cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
19°

Capitalisme: «més danys que beneficis»

La setmana passada ha estat la setmana de FITUR, una gran fira turística per a la qual no hi ha restriccions pressupostàries. FITUR, com altres fires turístiques internacionals, s'ha convertit en un aparador on la crisi socioecològica (climàtica, de biodiversitat, d’ecosistemes, de desigualtats), es mostra pornogràficament com a una «externalitat del sistema. FITUR d’enguany ha servit per posar de manifest la hipocresia dels governs amb les seves pròpies declaracions d' «emergència climàtica», o per a servir en safata altaveus públics on el capitalisme turístic (extractivista per la seva pròpia naturalesa) faci les seves reclamacions. Un dels exemples més desvergonyits de reclamació extractivista en el FITUR 2020 són les declaracions del director comercial d'IBEROSTAR, Finn Ackerman, que no s'està de reclamar que ens robin més espais comuns, i que se subvencioni a l'oferta complementària perquè els seus hotels puguin generar més i més beneficis empresarials, i, a sobre, emetre més emissions de CO₂.

Durant la setmana passada també ha tingut força protagonisme una altra trobada internacional i que, també, ja és un clàssic de cada mes de gener. Em referesc al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Aquesta cimera, que reuneix líders dels negocis, polítics, i representants de la filantropia i l'acadèmia, ha celebrat enguany el seu 50 aniversari de reunions a les muntanyes de Suïssa. Els debats extraoficials no es coneixen de moment, però, com vam llegir en el llibre d'Andy Robinson «Un reporter a la muntanya màgica. Com l'elit econòmica de Davos va enfonsar el món», res bo podem esperar. De moment, allò que sí que coneixem són els continguts de les discussions oficials. Idò, l'elit ha discutit principalment de l'anomenada «Quarta revolució industrial», és a dir, han tornat -aquest és un tema recurrent en els últims anys- a debatre molt sobre el capitalisme digital, el capitalisme robotitzat, i el capitalisme d'algoritmes. Un altre dels temes que ha estat protagonistes a les discussions de l' «elit global» reunida al poble alpí de Davos ha sigut la crisi climàtica global.

I quines han estat les decisions davant aquests desafiaments? Cap orientada a corregir les majors desigualtats que provoca el capitalisme actual des que és capitalisme, i aprovar un retòric nou «manifest per la sostenibilitat». Noti's que el discurs entorn del capitalisme de la «quarta revolució industrial» i sobre la «sostenibilitat» té un comú denominador: el tecnosolucionisme per a continuar creixent. No obstant això, la comunitat científica internacional no deixa de donar el següent senyal d'alarma: per a sobreviure s’ha de decréixer!

Sense que, lamentablement, existeixi una gran mobilització social per a confrontar propostes, debats, i agenda amb l'elit internacional, durant la setmana del Fòrum de Davos es mouen bastants coses. Un clàssic és l'informe d'Oxfam Intermón, que enguany, sota el títol de «El treball de curis i la crisi global de desigualtat», posa de manifest que «l'actual sistema econòmic, que ha generat desigualtat extrema, se sosté en part gràcies al treball de cures que realitzen essencialment les dones, sovint de forma no remunerada o mal remunerada». Vet aquí els missatges més rellevants d'aquest informe: 1.- En 2019, els 2.153 mil milionaris que hi havia al món posseïen més riquesa que 4.600 milions de persones. 2.- Els 22 homes més rics del món posseeixen més riquesa que totes les dones d'Àfrica. 3.- Si una persona hagués estalviat 10.000 dòlars diaris d'ençà de què es van construir les piràmides d'Egipte, ara posseiria tan sols una cinquena part de la mitjana de la fortuna dels cinc mil milionaris més rics del món. 4.- L'1% més ric de la població posseeix més del doble de riquesa que 6.900 milions de persones. 5.- El valor econòmic del treball de cures no remunerat que duen a terme a tot el món les dones de 15 o més anys ascendeix, almenys, a 10,8 bilions de dòlars anuals, una xifra que triplica la grandària de la indústria mundial de la tecnologia. 6.- Un increment de només el 0,5% addicional en el tipus impositiu que grava el patrimoni de l'1% més ric de la població permetria recaptar els fons necessaris per a invertir en la creació de 117 milions de llocs de treball en sectors com l'educació, la salut, i l'assistència a les persones majors, acabant així amb els dèficits de cures en aquests àmbits.

No és estrany doncs que –i aquesta és una novetat de la moguda d’enguany al voltant del Fòrum de Davos- el «Baròmetre de confiança Edelman», que és una gran enquesta internacional d'absoluta solvència, en preguntar sobre la confiança en el capitalisme hagi donat com a resultat que el 56% dels participants creu que aquest sistema «fa més mal que bé».

P.S. Aquest article es publicarà dilluns 27 de gener, és a dir, el dia en què es compleixen 75 anys de l'alliberament del camp d'extermini nazi d'Auschwitz. Memòria, justícia, reparació! Feixisme mai més!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per socialdemocrata, fa 9 mesos

Estaria bé que diguessis quin model proposes. Si no ho fas és perquè:

a) No tens alternatives
b) La que tens és el típic i tòpic estat comunista

Si el teu cas és el b, estaria b demanar-te que contestaria la gent capgirant la pregunta. En poques paraules, si el comunisme fa més mal que bé. Segur que la xifra augmenta fins al 99% de la població !

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris