nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 19°
24°

Els ous romputs i la República

Panait Istrati (Brăila, 10 d'agost de 1884 - Bucarest, 18 d'abril de 1935) va ser un escriptor romanès d'origen grec, que va utilitzar principalment la llengua francesa en la seva obra. Va ser molt popular en el seu moment i era conegut amb l'àlies del Gorki dels Balcans.

Igual que molts altres escriptors d'esquerres, Panait Istrati va ser convidat per les autoritats de la Unió Soviètica a visitar el país el 1928. Era el moment de les grans 'purgues', els judicis farsa, la burocratització del país i el manteniment de bona part de la població en una pobresa que la desposseïa de tot, incloent els mitjans de subsistència.

S'explica (no sabem si és veritat) que un apologista soviètic que l'acompanyava durant la visita a la URSS i que l'intentava convèncer de la necessitat de la violència contra els enemics, li va dir allò de «per fer una truita s'han de rompre els ous», a la qual cosa Istrati va contestar: «Molt bé. Veig perfectament els ous romputs. Però on és la truita?»

L'octubre de 2016, Joan Coma, regidor de Capgirem Vic, va haver d'anar a declarar a l'Audiència nacional espanyola, acusat d’incitació a la sedició, perquè durant una intervenció en el Ple de l'ajuntament de Vic havia dit: «Desobediència, fa temps que la reclamem. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s’han de trencar els ous.»

L'octubre següent, una sèrie de líders polítics catalans varen decidir allò que, allargant la metàfora, podríem definir com que no hi hagués ous romputs i que en llenguatge no figurat podríem resumir explicant que varen decidir no fer efectiva la República per evitar una nova onada repressiva dels cossos policials i militars espanyols contra la població civil catalana i evitar posar en perill l'autogovern i les institucions catalanes.

Avui ens trobam amb els ous romputs en forma de presos polítics, milers de catalans perseguits judicialment i policialment per la seva acció política, les institucions catalanes bloquejades judicialment i centenars de joves colpejats, ferits, atropellats, torturats, alguns sense un ull...

I podem proclamar, talment com Istrati, que veim perfectament els ous romputs... Però no tenim truita.

Ens resta el consol de pensar que tot això haurà servit d'aprenentatge per als líders polítics que vendran. Com que, tanmateix, hi haurà ous romputs, que la propera vegada no ho dubtin. Que facin la truita.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris