cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Sicília amb morts (que també són els nostres)

Encapçalar aquestes notes manllevant el títol de la genial novel·la de Guillem Frontera, "Sicília sense morts", és molt temptador. Però seria un títol fals. A la Sicília de l'any 2020 n'hi ha de morts. És clar que la Màfia –que segueix ben organitzada- no exhibeix les pistoles cada tres i no res. En el capitalisme turbo neoliberal, l'extorsió, l'evasió fiscal, o el sotmetiment de les persones amb vides precàries als poderosos no en necessita de pistoles.

El cas és que la "Cosa Nostra" és present en, per exemple, el molt important tràfic de droga que, de l'altra banda de l'Atlàntic, arriba a les costes sicilianes. També hi és en la memòria històrica del poble sicilià, que va combatre de valent aquella impunitat criminal de fa unes dècades. Un excel·lent exemple d'aquesta tasca memorialista és el projecte "No Mafia Memorial". Però ara la Màfia siciliana no embruta els carrers de Palerm, ni d'altres ciutats i pobles de l'illa, ni amb sang ni amb escombraries. Sobre el lligam de crim organitzat i escombraries cal recordar que, a finals dels anys 70 i durant els 80 del segle passat, els mafiosos controlaven les empreses de la recollida d'escombraries dels ajuntaments, i, per extorsionar als governs municipals, provocaven prolongades vagues, que feren popular la dita de "Sicília, femer del Mediterrani". Val a dir que, en això de la privatització i/o externalització dels serveis públics, la dreta italiana, és a dir, la Democràcia Cristiana, aleshores hegemònica a Sicília, va ser, com en altres corrupcions, pionera.

On són, idò, els morts i les mortes d'ara? A les costes, i són persones mortes compartides arreu de la costa mediterrània! Són les persones migrades que organitzacions no governamentals, com ara Proactiva Open Arms, no aconsegueixen salvar-les de la mort.

Fins on sé, a Sicília no hi ha camps de refugiats tan vergonyosos com Mória a l'illa grega de Lesbos, però és força impactant l'aparent normalitat amb què la vida transcorre des de, posem per cas, el port de Siracusa (on està amarrat el petit i envellit vaixell d'Open Arms), fins a la meravellosa plaça del Doumo de la ciutat! El cas és que la, diguem-ho així, mediterraneïtat siciliana és especial per mor de la proximitat amb les guerres de Síria o de Líbia. Allà estan molt més que aquí a l'aguait del que es fa o es deixa de fer a Ankara. No és estrany veure a ciutats, com ara Palerm o Catània, mostres de solidaritat amb el poble kurd o amb la revolució de Rojava. I, no obstant això, sembla que el moviment de "les sardines" és més del nord, de la Itàlia continental.

I, tanmateix, Sicília té una esponerosa vitalitat cultural i turística, amb un barroc particular, mosaics romans i monuments arqueològics espectaculars, fenòmens naturals imprescindibles, com l'Etna, records cinematogràfics indelebles (The Godfather, Nuovo Cinema Paradiso...), etc. És la pàtria del comissari Salvo Montalbano (el protagonista de les novel·les d’Andrea Camilleri), del “cannolu”, de la caponata (d'albergínia i de carxofa), del cuscús sicilià, o de la “pasta alla trapanese”... És el sud-sud d'Itàlia, i d'Europa. Tots els suds, en conèixer-los, es fan estimar!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Giuliano, fa 9 mesos

Em sorprèn que, tot parlant de Sicília, no es faci menció d'en Salvatore Giuliano, líder independentista que a les acaballes de la Segona Guerra Mundial intentà un acord amb els americans per a esdevenir estat associat dels EEUU.
Per aquí passava el benestar d'aquesta illa oblidada per les "autoritats" italianes: Govern, partits polítics, Esglèsia Catòlica i Màfia.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris