cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
20°

El substrat estraperlista dels mallorquinarros

Contra l’imperi espanyol, o el que en queda, mai no s’hi ha pogut fer res... o sí: fer-se botifler o contrabandista. Botifler té una connotació de burgès, o almanco de panxacontent amb canongia, els de més baixa condició haurien de fer de col·laboracionista o de “cueta”, cosa que ja no va bé a tothom. Els jornalers que tenien poca figurera, o poques possibilitats a curt termini, tradicionalment s’han quedat amb la feina bruta del contraban, de traginers els joves agosarats, la resta de comparsa còmplice imprescindible per a què això d’enganar l’Estat fos tota una indústria i una de les afeccions més esteses, compreses, nostrades, i fins i tot amb una atribució d’acte patriòtic i adesiara heroic o benefactor.

La postguerra franquista ho va acabar de compondre, tot estava intervingut, i sobretot allò més bàsic: blat, arròs, sucre, cafè, tabac... les novetats impossibles de trobar a les botigues, no diguem ja objectes de luxe o fins i tot medicines. S’han donat episodis en què la penicil·lina calia comprar-la de contraban. Això arribà a afectar l’economia de la societat en general, els més rics hi guanyaven molt més i els pobres no tenien alternativa. Aquí és quan ja parlam d’estraperlo: s’ha normalitzat que s’ha d’enganar l’Estat, ja no és només comprar una cosa de contraban, és que quasi tota l’economia funciona com a mercat negre. Qui no vulgui dir ‘cobrar en negre’ no ha de dir ‘cobrar en B’, com proposaven els inútils enxufats de Podemos, i feien els espavilats del PP, sinó ‘cobrar d’estraperlo’, com s’ha fet sempre.

Les casetes il·legals que han enriquit els il·legals més espavilats, deixant amb un pam de nas els que van per la llei, han hipotecat els serveis generals i han desgraciat el paisatge de tots, és sens dubte el que millor ens retrata. A això li deim ‘anar viu’, o allò següent: ‘un puta’. Qui més estafa l’Estat (o ara ja la societat pròxima o als mateixos veïnats), si no l’enxampen encara és un exemple a seguir, de fet ha triomfat. La vergonya ─o la barra─ és un altre tema. I per acabar de fer el duro, el lloguer il·legal.

No sé si m’explic bé: un que hereta un tros de garriga del padrí de tres quartons, s’hi fa una caseta “de peros” (ara que per a remenar una eina han de llogar forasters) sense permís, naturalment, ja que com tothom sap és una despesa inútil. Després, com la madona d’en Joanet de sa Gerra, aviat ho troben poca cosa i s’ha d’engrandir, per a la qual cosa han de tancar el camí públic, embolicar-ho tot de filferrada, posar cartells d’amenaça de caça de cabres, no fos cosa els excursionistes facin fotos de l’endemesa i, és inevitable, ja que ho hem fet tan guapo podrem fer lloguer turístic d’estraperlo: dona tants beneficis que seria de beneits deixar-ho perdre.

Per tot això cal votar un batle “de sentro”, que no es fiqui en política, que faci el colló com qui no ha vist res aquests darrers quaranta anys. Hi ha moltes altres maneres de fotre l’Estat, o a la resta de ciutadans, per exemple robar espai públic. La majoria d’obres a la costa, o ran de mar, en són el millor exemple. Voltar la costa és tan difícil com travessar la Serra pels camins reials. Que la majoria de xaletarros o possessions siguin d’estrangers no és el problema, si de cas ho serà els polítics que hem votat.

En aquesta societat és essencial ‘tenir bo’: la millor manera de prosperar més que els altres sense gaire esforç, si pot esser, gens. Crec que poquíssims ajuntaments o altres organismes públics treurien un certificat de decència d’una auditoria d’enxufats. Cal anotar que en aquest tema també hi ha infinitat de fórmules per a fer trampes legals. Es fan uns tipus d’ “oposició” anomenats ‘concurs-oposició’ on puntuen descaradament els anys que s’ha estat enxufat al lloc en qüestió, amb el vist i plau dels sindicats i de tota la resta. Com en el contraban, hi ha una omerta que ja voldria la Cosa Nostra. La prova n’és aquest mateix paràgraf (això que estàs llegint), que per inèdit (dir-ho) sembla marcià, però és més vell que el pastar: és el nepotisme de la Roma imperial, per no anar més enfora.

Pel que fa als gonelles cal tornar al substrat feixista dels espanyols espanyolistes. Al segle XX encara hom es podia excusar, o embullar, per la mala educació franquista o la ignorància. Un altre tema seria aquesta curiosíssima necessitat de discutir des de la ignorància, però ja no cal: al segle XXI la semblança entre gonelles i ultradreta és ben demostrada. Parlar de mallorquí, o equivalents illencs, contra el català, és una mostra de neofeixisme. El sol fet de discutir-ho ja és donar carnassa als que només volen eliminar la nostra cultura.

Ja m’ho deia mon pare: “tractos rompen lleis”.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 10 mesos

Molt agraït pels comentaris, que a més són resums de pròxims articles potencials, o llibres, si queden agosarats per aital empresa. Impagable el relat de qui ha viscut el món de l’estraperlo-lo, que ja deuen esser molt pocs, i manco els que en vulguin parlar.

De l’estraperlo institucional ja hauria d’esser un enciclopèdia. Just aquí i d’ahir en tenim un cas ja ben oblidat: el cas Bon Sosec, protagonitzat pels ex batles de Marratxí, Guillem Vidal, i el de Palma Joan Fageda. El guió de la pel·lícula és a l’hemeroteca.

Valoració:4menosmas
Per glups, fa 10 mesos

Un escrit amb encert, enginy, art i molt important. Ses activitats clandestínes deuen ser un entorn ben complicat. I deuen moure massa secrets, doblers i poders. I influeixen a sa comunicació, ses relacions. es valors, sa cultura o es benestar. Tanta picaresca no surt gratis, i inunden tota sa resta, maldecaps, patiments, hàbits... Però no sembla que els vagi malament, de qui tenen bendició en secret?

Valoració:5menosmas
Per idò sí, fa 10 mesos

Molt ben dit, sr. Pere Llofriu. Els meus fills i nets "al·lucinen" quan els cont com anava això del contrabandisme quan jo era al·lot. No és que hi hagués més corrupció que ara, però era una altra cosa. Els contrabandistes solien ser respectats i fins i tot admirats, i generalment coneguts de tothom, fins i tot de la guàrdia civil, i venien els productes prohibits amb molta de llibertat, i fins i tot orgull. I molta gent els estava agraïda, sobre tot els qui havien aconseguit medicines per mediació seva.

Valoració:7menosmas
Per o tots o ningú, fa 10 mesos

Al final molta gent pensa, si els espabilats del gobierno estafen i roben "legalment", per què el poble no ho ha de fer? Així veim l´exemple que tants d´anys han donat els pePPeros, amb corrupteles d´amplada infinita.
Després els cauen 5 o 6 anys de presó, que no li falta cap comoditat, i a viure. Ah, i de tornar l´estafat, ni parlar-ne!

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris