nubes rotas
  • Màx: 14°
  • Mín: 12°
15°

Preguntar no és ofendre

Estic tip de llegir, a mitjans de comunicació molt diversos, que el Dret d’Autodeterminació, adoptat com a dret universal per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), no és aplicable a la Unió Europea. No he trobat per enlloc, emperò, en els documents de l’ONU, que digui que aquest dret no és aplicable a Europa, ni a cap altre lloc concret del planeta, per cert. Alguns dirigents espanyols han anat una passa més endavant, i han arribat a dir que el Dret d’Autodeterminació no existeix. Dir que no existeix, lògicament, ja és passar-se de rosca, si tenim en compte que documents oficials de l’ONU (i de moltes altres instàncies internacionals) en parlen a raig. Per tant, existir existeix. Però n’hi ha que dubten, per exemple, que sigui aplicable als Països Catalans. (Assortadament, sembla que tothom accepta que sí que és aplicable a Escòcia o al Quebec).

La Constitució espanyola, diuen alguns, no el reconeix. Però pens que van errats d’osques. Perquè, si Espanya ha subscrit els principis de l’ONU, aquests són part del bagatge constitucional espanyol. De la mateixa manera que ho són els tractats de la Unió Europea. Per posar un exemple clar i llampant: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) és cabdal constitucional espanyol. De manera que, posem per cas, d’acord amb la Constitució espanyola, tots els ciutadans tenim dret a ser jutjats en la nostra llengua. Resulta, emperò, que determinats jutges (que teòricament s’han d’atenir a la Constitució) pensen que poden exercir a Eivissa sense conèixer la llengua catalana i sense usar-la habitualment. Contradiccions no en manquen. Però aquesta és d’una calada extraordinària. Resumint: el Dret d’Autodeterminació és cabdal constitucional espanyol encara que la Constitució espanyola no en digui gall ni gallina.

A l’hora de resoldre conflictes, més i més en qüestions fàcils de dirimir, s’hauria de ser pràctic. Per això pens que algú –he fet la proposta pensant en el Parlament de Catalunya- hauria de preguntar al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE), amb seu a Luxemburg, si el Dret d’Autodeterminació és aplicable a les nacions sense estat dins la Unió Europea. Pens que s’hauria de fer la pregunta i acatar la resposta. Confii plenament en el criteri d’aquest tribunal, que s’ha mostrat clar, contundent en la defensa de la democràcia, i imparcial.

Recordem, per exemple, l’aclariment, des del meu punt de vista del tot fonamental, sobre quan s’adquireix la condició d’eurodiputat. El TSJUE aclareix que la condició d’eurodiputat (es podria fer extensiva a tot càrrec representatiu) s’adquireix des del moment que t’han votat. I no ets eurodiputat perquè prometis cap constitució ni perquè facis cap tràmit imposat per cap estat membre, sinó perquè t’han votat. El vot de la gent és el que decideix la representació. I està per sobre de totes les altres contingències. Després de la que ja s’anomena “Doctrina Junqueras”, queda ben clar que cap eurodiputat no ha de prometre la Constitució espanyola, ni fer cap tràmit d’aquestes característiques. La democràcia està per damunt dela burocràcia. Només faltaria!

Quant a qui és subjecte de l’autodeterminació, també el principi general sobre el tema és clar: les nacions s’autoreconeixen. Dit d’una altra manera, és una nació el grup de persones que es consideren una nació. L’autoreconeixement resulta bàsic, i es produeix al marge de qualsevol tipus d’intervenció exterior. Algú podria dir que aquesta idea, portada a l’extrem, ompliria Europa de microestats. Res més lluny de la realitat. Quantes nacions sense estat, a la Unió Europea, han demanat d’exercir el Dret d’Autodeterminació? Exactament n’hi ha dues: Escòcia (que vol fer un segon referèndum) i Catalunya (que també, per mi de manera totalment incomprensible, planteja de fer un segon referèndum). Parlar del caos de munts d’estats nous apareixent és com dir que a l’estat plurinacional espanyol hi ha disset nacions. A la Península Ibèrica i illes adjacents hi ha quatre o cinc nacions (segons com es miri): Castella (transfigurada en Espanya, de manera totalment incoherent, colonial i inacceptable), Euskal Herria, els Països Catalans i… o bé Galícia-Portugal o bé Galícia i Portugal.

M’agradaria molt que es fes la pregunta sobre si la Nació Catalana té dret a l’autodetermianció al Tribunal de Luxemburg. M’agradaria molt llegir la resposta i els seus fonaments de dret. I llavors em plauria recordar-los a ses senyories del Suprem, del Constitucional i de l’Audiència Nacional que la Constitució espanyola, en realitat, proclama el dret a la independència de Catalunya.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per @ l´Anthony, fa 3 mesos

Estàs desinformat, es "als Pobles i a les Colònies". Les dues coses, independent de quina sigui en cada cas. Cal llegir amb calma, bon enteniment, i sens esperit distorsionador.

Valoració:4menosmas
Per Anthony, fa 3 mesos

A lo que todavía eran colonias, en aquel tiempo, bon at.lot.

A no ser que Cataluña, sea una "colonia". Si asi fuese, hay que "descolonizarla" ipso facto.

Valoració:-3menosmas
Per O.N.U., fa 3 mesos

Fem un repàs en la Ressolució de l´Assemblea General de l´ONU, sobre l´Atorgament de la Independència als Pobles:

"Article 2. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació; en virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement per llur desenvolupament econòmic, social i cultural."

Ressolució nº 1514 (XV), de 14/12/1960.

Valoració:6menosmas
Per Anthony, fa 3 mesos

Declaración sobre la concesión de la independencia a los pueblos coloniales.

Las Naciones Unidas y la descolonización

Resolución 1514 (XV) del 14.12.60

Punto sexto.- "Todo intento encaminado a quebrantar total o parcialmente la unidad nacional y la integridad territorial de un país, es incompatible con los propósitos y principios de la Carta de las NNUU".

Al TJUE se le puede preguntar todo lo que se quiera, pero la UE, quieras o no, está constituida únicamente por NACIONES, reconocidas mundialmente.

No conozco en profundidad y he leído bastante sobre ello, el tema Quebec. Lo de Escocia, es asunto muy diferente, por situación, por extensión, por historia, por antecedentes etc. Comparar Cataluña con una de la naciones del Reino Unido, es pura buena intención, o falsas verdades a beneficio de inventario propio.

Creo, Bernat, que te estas haciendo un lio monumental, pues cuanto más escribes y con el deseo de cuadrar el círculo, más transitas por caminos opuestos. Tú mismo dices una cosa y al mismo tiempo, o casi, la contraria.

La Constitución me pilló muy jovencito, casi un niño, pero pese a la edad supe desde el primer momento que meter en ella lo de "las nacionalidades", sería la piedra que siempre se tropezaría con ella. Y ya ves, acerté plenamente.

Molts d'anys

Valoració:-4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris