nubes rotas
  • Màx: 13°
  • Mín: 12°
14°

Podemos, ‘Más España y mucho España’

13-12-2019

Havien d’assaltar els cels, denunciar ‘la casta’, el règim del 78, repartir la riquesa, esser els portaveus del revoltats del 15M, d’altres joves i altres desvalguts... i “todo el gozo en un pozo”.

Després de dècades de bipartidisme que no tenia res a veure amb les demandes i patiment del poble ras, Podemos era un fil d’esperança que, a pesar de cometre errors un rere l’altre, era necessari continuar renovant l’esperança fins... fins aquí hem arribat.

Dels errors de la cúpula madrilenya ja se n’encarreguen prou els diaris de dreta, dreta extrema i extrema dreta que tenen a la Capital, i encara afuen Inda a furgar les ferides i inventar calúmnies. Un altre tema són les marques morades satèl·lits, Marees, que maregen més que altra cosa, i el que faltava: Errejón i Carmena, “Éramos pocos i parió la abuela”.

A les Illes, en canvi, el fenomen ha estat invers. De rareses, succeïts i maniobres incomprensibles n’hi ha hagut sempre. Recordem Xelo Huertas, de presidenta de Parlament al racó del grup mixt, amb la també repudiada Montse Seijas: "Podemos tiene un problema con los críticos... Yo entré para luchar contra la Ley Mordaza del PP y al final tengo que luchar contra la Ley Mordaza de Podemos". La mateixa elecció d’Yllanes ja va esser més estil PP que d’alternatius que havien de fer una assemblea per comprar paper de vàter. L’elecció de Mae de la Concha varen dir que era molta democràcia interna, però a molts externs els semblà que aquesta senyora és d’un perfil molt baix, tant, que ningú no la veu com a líder capaç d’assaltar res, ni la consergeria d’un departament de “mamandurrias”.

A tot això, i amb un degotis incessant de defenestrats, encara amb suposada molta democràcia interna, però que als externs ens continuava grinyolant fort, per part de periodistes i columnistes hi ha hagut molt poca crítica, fins fa quatre dies, supòs que pel que deia de la necessitat, espiritual i biològica, de tenir esperança, però els darrers esdeveniments ja han rebentat les costures. Aquests dies han presentat la dimissió del ‘Consell Ciutadà Autonòmic’ i de totes les seves responsabilitats, una dotzena de (ex?) militants, entre els quals Baltasar Picornell (expresident del Parlament), Laura Camargo (exportaveu del grup parlamentari), Aligi Molina (exregidor) Fernanda Caro (exconsellera). Era la gent que havia format una corrent interna que en la II Assemblea Ciutadana havia assolit un 41 % dels vots. Com canten els de dijous a Cort: “En diuen democràcia i no ho és...”

La carta de comiat és demolidora, vet ací algunes perles: «deriva erràtica de la direcció», «política de ‘subalternitat’ i obediència al PSOE», «la pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies del Podem primigeni», «unes línies cada vegada més allunyades dels principis de republicanisme i de la impugnació del Règim del 78», «Obsessió 'governista' a qualsevol preu», «falta de democràcia interna», «una inoperància i un ofegament progressiu de gairebé tots els cercles del partit, especialment dels cercles crítics cap a la direcció», «inexistència d'assemblees ciutadanes presencials i limitació de la vida del partit a les invitacions organitzades per la direcció o la participació en escasses consultes online amb preguntes-trampa per ratificar el ja decidit des de dalt». O sigui: tot el què dèiem que grinyolava i feia pudor des de fora s’ha confirmat, i d’allò de renovar la vella política demagògica: ‘puja aquí i veuràs Porto Pi’.

I l’escàndol: ja ens va resultar força estrany, un insult, que per als alts càrrecs de les conselleries adjudicades a Podemos haguessin d’anar a cercar gent de fora. Eren descavalcats de l’estructura espanyola per mor de la davallada d’escons, i ara els hem de mantenir nosaltres. N’hi ha que no entenen el català i, el súmmum: com que ens fan el favor de suplir la nostra curtor, aquests dies hem sabut que els estam pagant un extra de 22.000 €, anuals perhom, precisament perquè són forasters, tema que ha exhumat precisament Yllanes com a cortina de fum. Aquesta no era la qüestió, doncs “a petición” segons el diccionari Alcover-Moll, foraster ho és un castellà de llenguatge. La vulnerabilitat de la nostra cultura va en paral·lel a l’emergència climàtica, no ens poden permetre més retrocessos, ni tan sols fer el colló, ni “a l’escola no m’ho han ensenyat” ni, ja està bé, “no sabia que aquí se hablaba un dialecto, pero lo aprenderé”: fa 40 anys que el català és a l’escola. Al segle XXI els polítics balears, i alts càrrecs, que sempre parlen castellà són un càncer per a la normalització de la nostra cultura. Una altra presa de pèl és que aquests alts càrrecs han estat elegits per lluminàries. Mentida: ocupen llocs digitats com a grimpaires del partit. Si tenguessin nocions d’estratègia recomanarien Yllanes que callàs una temporada, o que dimitís. Enlloc d’això ho justifica perquè "en Mallorca la vivienda y el transporte son enormemente caros". Ves per on, pareixia curt de vista i... “nos ha jodio, el profeta”.

En altres problemes sobrevinguts, com usar l’ecotaxa per salvar els comptes del Partido Español o la pedrera d’Establiments, Yllanes ja ha demostrat que “no se entera de la fiesta”. Si era un jutge de prestigi no s’havia d’haver mogut d’allà, o podria estar a l’assessoria jurídica de ‘Más España’, però com a dirigent d’esquerres és inútil i desesperançador, mentre l’esquerra és sobretot esperança. La història i el dia a dia és de dretes, la llei mordassa, la llei Wert... es queden; les pedreres d’Establiments (un símbol de la lluita ciutadana) tornen, i com que l’habitatge és molt car, els que no el poden pagar encara han de subvencionar els privilegiats. Si no podem tenir ni esperança que això canviï, s’han de canviar els polítics d’esquerres.

Ja m’ho deia l’oncle capellà: Quousque tandem abutere, Yllanes et Mae, patientia nostra?

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 2 mesos

Post scriptum. Del sobresou per als polítics peninsulars que ens envien, Més per Menorca ahir en va presentar una esmena per a eliminar-lo. Podemos, el PSIB i un altre hi varen votar en contra. Continuarem pagant.

Valoración:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 2 mesos

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.

[...]

Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.

[...]

Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)

Valoración:4menosmas
Per jon, fa 2 mesos

conquistadores,YLLANES,MARTIN,DE LA CONCHA,ja que tant vos agrada parlar llengues,perquè no ho provau amb el català,per la meseta??

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris