algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 13°
13°

Bullying lingüístic

Quan tenia filles adolescents, vaig rebre informació de primera mà (d'elles mateixes i, alguna vegada, de companys de classe) sobre com funciona el bullying lingüístic (dels hispanoparlants als catalanoparlants) als instituts. He de dir que anaven a un institut amb un percentatge relativament elevat de catalanoparlants i d'activitat educativa en català. De manera que, a la majoria de centres, la cosa devia ser molt pitjor. Tenint en compte la situació sociopolítica actual, supòs que el bullying lingüístic només s'ha pogut accentuar, durant aquests darrers anys. D'aquest tipus d'abús (que, si els eivissencs de parla catalana fessin servir la seua llengua, segurament seria el més habitual als nostres centres educatius) no se'n parla. No he vist que sigui un tema tractat habitualment a les anomenades comissions de convivència, ni se'n fan xerrades pels instituts, ni figura a l'agenda de cap tipus d'associació que es dediqui a la mediació i a l'articulació d'un mínim de civisme en les relacions dins l'àmbit educatiu.

De sobte, emperò, se m'apareix davant els meus ulls. Estic de guàrdia (als instituts de les Illes Balears, com als de tot el Regne d'Espanya, els professors ens dedicam a fer guàrdies, cosa que no ocorre a molts d'altres llocs civilitzats del món), i em demanen d'una aula (he de dir que, en trenta-vuit anys de professió, essent a la meua aula, mai no he demanat cap professor de guàrdia que m'auxiliàs; el dia d'escriure aquest paper, en mitja hora m'han demanat tres vegades). Hi he d'anar perquè un infant té mal de panxa. Quedam que trucaré sa mare perquè el vengui a buscar. Li deman el nom. Em diu el nom i el primer llinatge (nom en castellà, primer llinatge eivissenc de soca-rel; dins la diglòssia de fa un segle). Li deman el número de mòbil de sa mare. "Seis, seis, tres..." Aquest al·lot de primer d'ESO, escolaritzat a Eivissa tota la vida, després de nou anys (mínim) d'escolarització en català, no sap dir el número de telèfon en la nostra llengua? "No m'ho saps dir en eivissenc?" (faig servir el terme "eivissenc" perquè no hi hagi cap tipus de dissonància cognitiva possible). Em mira amb cara de sorpresa. Què ha passat? No ho acaba d'entendre. Dubta. S'ho pensa. Abans que no li caigui alguna clotellada d'algun costat. I llavors, tímidament, em diu els números en un català sense accent, impecable. Llavors em deman què li deu haver passat a aquest al·lot, al llarg de la seua escolarització, o en el seu temps de lleure, perquè, tot sol, sense cap altre testimoni, no sigui capaç de fer servir la seua llengua materna mentre parla amb un professor del Departament de Llengua Catalana.

Perquè un al·lot catalanoparlant sigui incapaç de fer servir la seua llengua amb un professor de Català, estant tot sols, deu haver patit un bullying lingüístic tan bestial que fins i tot seria incapaç de descriure'l. Ni se li deu acudir, mai de la vida, fer servir la seua llengua. A la classe de Llengua Catalana, la hi deuen haver d'estirar perquè hi digui alguna cosa. Perquè, si ho fes, la reacció dels "companys" seria implacable.

Faig classes de conversa en català a un grup d'al·lots que acaben d'arribar a Eivissa. Record un cas que també ens venia a mostrar la magnitud de la tragèdia. Era una al·lota àrab que, de seguida d'arribar, es va posar a aprendre català, i en va aprendre molt de pressa. Al cap d'un mes o un mes i mig ja en sabia més que molts d'al·lots que han nascut a Eivissa. De sobte, emperò, va començar a recaure. I el que al principi havia estat un aprenentatge rapidíssim es va anar convertint en una mena d'analfabetisme de recaiguda. Un bon dia posàrem algunes cançons, per fer una pràctica de comprensió auditiva. "Y no puedes poner alguna en castellano?", em demanà aquesta al·lota. Vaig entendre que necessitava mostrar el seu espanyolisme (demanant castellà en una classe de català) perquè els companys l'acceptassin. Vaig entendre que feia com que no aprenia català perquè els seus "companys" no li fessin, a ella que tenia la variant dariyya de l'àrab com a llengua materna, bullying lingüístic. És possible que algun dia hagués dit, espontàniament, alguna cosa en català a algun col·lega de classe, i que la reacció hagués estat furibunda. Si no, no s'entén la transformació radical que va sofrir. I, evidentment, no ha estat l'únic cas, perquè des de llavors faig molta atenció als alumnes que estan dins el Pla d'Acollida Lingüística i Cultural (PALIC).

La cosa té molt mal remei. Mentre no es tracti els abusadors lingüístic com es tracta els abusadors en altres ordres de la vida (fet molt difícil, perquè els abusadors lingüístics són molt més nombrosos i manifestos i van sempre més a cara descoberta), el bullying lingüístic als nostres centres educatius no té cap solució possible. Els abusats, com sol passar en altres situacions d'abús, per fer-se la vida més suportable, acaben convertint-se en abusadors. I així continua la cadena, inexorablement.

I, mentrestant, s'està elaborant una Llei d'Educació per part del Govern de les Illes Balears que sembla que vol rebaixar (encara més) la ja feble situació de la llengua catalana dins el nostre sistema educatiu. Acabar amb el bullying lingüístic, generalitzat a les aules de totes les Illes Balears, hauria de ser un objectiu prioritari de la Conselleria d'Educació. S'hauria de començar a parlar sobre el tema, a debatre's, a posar-hi experts a treballar. Si no, el continuarem pel pedregar.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa 7 dies

INVASIO espanyolista que ens porta a ... enlloc. El pitjor de tot és que hi ha tanta gent (i tant), que combrega amb el "jódete que me estoy mojando", o el "yo me jodo a gusto, jodiendo a los demás", cosa que explica que amb aquest pais, amb aquesta gent i amb aquest obtussionisme no farem mai res de bó.

Valoración:2menosmas
Per T, fa 7 dies

I TANT?Vostè fà mostra d,una xulería i prepotència,ben pròpies de altres contrades.Per aquí,no tenim costum de dirli als altres com governar a casa seva.

Valoración:4menosmas
Per I tant, fa 9 dies

Benvolgut Bernat:

Es una pena y casi casi una desgracia, que no seas diputado de la formación que nombras. A mi me gustaría ser miembro de la otra parte. Para mi las "disfunciones bestias", son otra cosa

Habrá que ir a buscar una lengua "neutral", que no se haga ningún lio con la semántica. Quizá Waterloo, sería un buen sitio para encontrarla. O por lo menor, buscarla. Se ve que las nuestras no distinguen entre legítimo y legal. "Que li ferem".

Un abrazo.

Valoración:-2menosmas
Per Bernat Joan, fa 9 dies

Benvolgut I tant,
efectivament, vaig dir que la negociació Catalunya-Espanya no es pot fer en espanyol (ni en català), perquè vaig trobar que la RAE posa "legítim" i "legal" com a sinònims. I enlloc com en el cas del procés català no s'ha vist una disfunció tan bèstia entre legitimitat i legalitat. Només era això. Si per a l'hispanoparlant aquests dos termes són sinònims, és evident que la negociació no es pot fer en espanyol.
De fet, si fos diputat d'ERC a Madrid miraria de negociar el govern en una llengua neutral. Supòs que hi hauria més possibilitats d'èxit.

Valoración:9menosmas
Per I tant, fa 10 dies

Belvolgut Bernat:

Agradezco tu respuesta, como no puede ser de otra manera. Respeto tus ideas, pero no las comparto. Ya he dicho que las palabras netamente de otro idioma, solo cuando no hay otro remedio, en letra diferente o entre comillas. Si para que tu artículo sea tan "exacto" como pretendes, hay que recurrir a palabras extrañas, "esteim ben arreglats".

Creo recordar, y si me equivoco, te presento mis disculpas, que en cierta ocasión ante la posibilidad que España y Cataluña (para mi y mientras no se demuestre lo contrario es lo mismo), tuviesen que dialogar en profundidad no se podría emplear
ni el catalán ni el castellano. Dando a entender que ninguno de los dos son aptos.

No comprendo lo del "matonismo" o que la otra palabra pueda ser tema militar.

Servidor (no servidora, en base a la realidad), antes hubiese empleado: Acoso, hostigamiento persecución, acorralar, atosigar etc. Pero claro, supongo que para determinadas personas usar palabras del "otro pais", debe ser un plato de mal gusto. Y difícil de digerir.

Gracias y un abrazo. Lo cortés no quita lo valiente.

Valoración:-1menosmas
Per Bernat Joan, fa 10 dies

Benvolgut/da I tant,
Certament, hauria pogut titular l'article "Assetjament lingüístic", però crec que no hauria set tan exacte. O "setge" (però es tracta d'un terme més militar). O "matonisme", però no sé si la gent ho hauria agafat. "Abús" també hauria estat possible. Per cert, en el meu cas no seria SPANGLISH (tot amb majúscules), sinó CATALANGLISH (també).
D'altra banda, que tots hagin de saber català no implica que no et puguin fer bullying a l'hora d'usar-lo.

Valoración:8menosmas
Per I tant, fa 10 dies

Creo que te has hecho un lío de mil pares de diablos. Los niños de aquí, tienen que saber correctamente las dos lenguas oficiales. Después, en razón de su propia libertad usarán, en cada momento, la que crean más idónea.

Y en cuanto al Bullying (todo se pega menos la hermosura) y otras mil que se usan sin necesidad alguna, ahora me vienen a la memoria y sin hacer ningún esfuerzo, look, sponsor, selfie, jeans, casting, stage, fake news, hay que dejarlas en su lugar descanso. Aquí todo el mundo habla un SPANGLISH, de risa, pero de ahí no pasamos, Somos lo peor de Europa. Soy partidario de usar un extranjerismo únicamente cuando no hay más remedio.

Valoración:-5menosmas
Per Jordi, fa 10 dies

Com els parlants d'euskera, hem de crear espais de vida en català per resistir lingüisticament fins que serem un estat independent (o fins que la beata falsa Europa, tan oberta, obertíssima, eixancada, a la plurimulticulturalitat procedent de l'altre cap de món i tan capclosa amb la seva pròpia interior, no tengui més remei que fer cabuda a les seves nacions sense estat).

Valoración:8menosmas
Per "Castella mos roba", fa 11 dies

Ès la llei de normalització que falla.
1. Els alumnes que no entenen el mallorquí
han de esser formats a aulas diferents i amb un
programa reforçat de la llengua que no dominan,
La cosa se fa així a Finlandia.
2. Altre manera, separats per llengua. Cada part
tengui com a signatura obligatòria aprendre de forma
oral la altra llengua. Vull dir que si els 'castellans' tenen
la llengua vehicular en 'castellà', lis han de ensenyar
de forma oral el mallorquí, no essent necessari sabre-lo escriure. I lo contrari a la aula del mallorquins
només se ensenya el 'castellà' de forma oral, cosa
que el cent per cent ja sap. Segons la constitució
del castellans només ès necessari entendre el castellà i no parlar-lo.

Valoración:5menosmas
Per I tant, fa 13 dies

Bullying, paraula totalment nostrada.

Valoración:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris