cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín: 15°
15°

L'oferta turística de qualitat

19-11-2019

Una mica d’història de l’hoteleria i de l’urbanisme de Cala Ratjada i de Capdepera. També del desenvolupament del trànsit marítim, de les activitats portuàries, de la pesca i dels accidents a la mar, perquè l’enfonsament de naus, a la costa del llevant de Mallorca, era un fet recurrent. L’any 1899 un temporal enfonsà dins Cala Gat el llaüt Internacional i la balandra Juanito. Dia 8 de gener de 1879 desaparegué, en aigües de Capdepera, el llaüt Santísima Trinidad; procedia d’Alcúdia però la tripulació era gabellina. L’any 1883 era l’escampavies El Gallardo, el que s’estavellava contra na Cucaiada.

El receptari de Cas Bombu —Documenta Balear— és una oferta editorial que va de gastronomia, i també d’història i literatura, perquè ens ofereix una transcripció i uns textos molt ben escrits a càrrec de Jaume Fuster, Josep Terrassa i Joan Cabalgante. Inclou la reinterpretació de tretze receptes dels plats originals d’aquesta oferta hotelera de caràcter familiar, l’autor de les quals és el cuiner Andreu Genestra. Cada recepta de Genestra incorpora una foto realista d’Arthur Le Blanc, fotos que tenen la intenció d’acostar els detalls abstractes que duen les composicions decoratives dels plats presentats. Els autors d’aquesta edició també han volgut publicar seixanta-dues receptes originals de la casa. Vet aquí una mostra, la de les Dolcetes per a xocolata: «Es prenen quatre ous i un panet, una xicra gran d’aigua i una altra d’oli, mitja lliure de sucre (226g) i la farina fina (de força) que es necessiti. Altres: es prenen quatre unces d’aigua (113g), dues de pasta d’ensaïmada (també equivalent al llevat, fan unes bones dolcetes) i dos ous per cada lliura de farina, un poc d’anís i dues tasses d’oli.»

Els inicis de Cas Bombu es deuen a l’empenta d’una dona, na Margalida Tous, que a partir de 1885 fundà i impulsà l’establiment, primer a Capdepera i després a Cala Ratjada. El receptari que publica el llibre es de l’any 1909, una data molt primerenca —tal com posa el llibre—, si pensam que la construcció del Gran Hotel de Palma és de 1905, inici de la primera oferta turística important a Mallorca. Som davant la història d’una cuina de subsistència, pobra en productes i rica en resultats, gràcies a la intel·ligència i habilitat de les cuineres d’aquella època. Una cuina feta amb poca varietat d’aliments, però molt treballada. Llavors el peix i el pa eren la base de l’alimentació: «La família no oblidà de bastir un forn al corral; cada setmana pastaven pa perquè el pa era un aliment essencial que acompanyava el peix, encara que fos per mullar dins el brou. A cas padrins es pastava el dilluns i es feia pa per a tota la setmana. En pastar, deixaven un poc de pasta a banda i aquell dia dinàvem de coca amb verdura.»

Cala Ratjada és l’indret on començà aquest receptari vinculat a una família que duu amb orgull el nom de Cas Bombu, un hotel familiar regentat ara per la cinquena generació d’una nissaga molt particular, amb Toni Garau al capdavant, seguit pels seus fills, en Tomeu i na Margalida. La història dels primers turistes que anaren a parar a l’hotel Cas Bombu. Acabada la primera Guerra Mundial, la crisi alimentària i social provocà l’acceleració de canvis. Segons el relat de Josep Terrassa, estiuejants benestants dels pobles de l’interior de Mallorca també s’instal·laren a Cala Ratjada. El mes d’agost de 1920 no quedaven habitacions per llogar. A la fonda de Cas Bombu molts de dies hi dinaven quaranta o més comensals.

Una imatge turística de final dels anys vint ja estava consolidada per mor de la visita de gent de països diversos; anglesos, nord-americans, francesos i també catalans i madrilenys. L’empenta econòmica, gràcies a l’embranzida turística i a les progressives millores de la tècnica pesquera, va ser aprofitada per aquesta família hotelera amb la intenció de millorar l’oferta de la casa. L’any 1926 s’amplià i es modernitzà l’edifici i Cas Bombu passà a tenir tretze habitacions, amb un bany per planta. Va ser quan la família va aconseguir la categoria d’hotel. La cuina s’anava renovant perquè el client de cada dia era més exigent. Durant la Segona República va ser quan l’oferta culinària de la casa va passar per la millor etapa. A més d’estiuejants i turistes, visitaven el local les primeres autoritats civils i militars.

Segons el capítol redactat per Joan Cabalgante, la família March va tenir molts de treballadors que s’hostejaven a l’hotel familiar. Però l’esclat de la guerra civil aïllà més Mallorca i l’ombra del nazisme planà per alguns hotels de Cala Ratjada. Quan va començar el conflicte armat, per Cas Bombu hi començaren a anar militars i gent relacionada amb l’exèrcit i els falangistes. El restaurant s’omplia de soldats. Juan Bautista Sánchez, el capità general de les Illes Balears, s’hi presentà algunes vegades. Ramón Franco també visità el local; allà hi va fer una gran llagostada, amb xampany i tot. La bauxa, però, no li durà gaire, perquè just l’endemà la seva avioneta s’estavellà per devers Formentor, on hi perdé la vida.

El llibre inclou un apartat dedicat als hostes il·lustres i una detallada descripció dels actuals gerents, na Margalida Garau i en Tomeu Garau, fills d’en Toni Garau i na Margalida Esteva, ben interessant, de les decisions que han provocat, segons la seva anàlisi, l’èxit de l’oferta hotelera. També opinen sobre els problemes i les possibles solucions que ha de menester l’oferta turística avui en dia a Mallorca, parer basat en la seva experiència. El llibre, que incorpora fotografies de l’arxiu familiar, acaba amb una entrevista que Joan Cabalgante fa a Antoni Garau Muntaner que gira al voltant dels secrets que han fet possible l’èxit culinari de la saga familiar.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris