lluvia moderada
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
13°

Processionària 2019

Fa vint anys, després d’un període de treva per part d’una Conselleria de Medi Ambient verda, l’accés de la dreta va tornar a implicar la fumigació dels pinars de Mallorca talment una plantació de patates. Vint anys després l’onada immobilista és instal·lada en una Conselleria autoanomenada verda i progressista que, acrítica i apolítica en el tema, es limita a fer simple seguidisme del que decideixin els tècnics en la matèria. Aquests, disposen de recursos suficients per poder convèncer a qui calgui. Però convèncer de què? Quins són els estudis que demostren que les fumigacions massives, primer amb potents i persistents insecticides, després amb difluobenzuron i des de fa anys amb Bacillus thuringiensis, productor de proteïnes insecticides, han vençut “la plaga” de la Thaumetopoea pytiocampa? I encara més, per quines raons es fumiguen els pinars? Perquè els mata? Perquè els debilita? Fals. Fossilitzats en pràctiques basades gairebé en monocultius, els arbres no els deixen veure el bosc: pura qüestió estètica i demostració de funcionalitat professional. Mirau cap a les muntanyes, observau els pins. I són precisament aquestes intervencions tècniques de fumigacions sobre l’ecosistema, l’habitat, antròpiques, agressives per antinaturals, les que si que amb molta probabilitat el debilita, però en la seva totalitat. De la mateixa manera que quan cauen les fulles de les espècies caducifòlies aquestes produeixen humus, l’activitat defoliadora de la cuca del pi, un element produït per l’ecosistema, genera el mateix efecte: adob verd. Res més, tan senzill com intentar entendre això... al menys per part una Conselleria que s’autoanomena progressista i verda. Malauradament sembla que l’oposició ecologista actualment, potser sentint-se superada per tant desgavell, també està negligint la seva posició antany tan contrària. Gràcies.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris