nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
23°

Només ens volen vençuts

Els contraris als independentistes, també dits unionistes i també constitucionalistes, tenen una idea fixa, que es redueix senzillament a la desaparició de tot el que envolti el pensament independentista i les seves accions. Mai no admeten el que passa si no els convé. No han admès en cap moment que el 2018 hi hagués hagut un milió de persones o més a la diada, fins ara, quan han acceptat que n’hi havia 600.000, i que això volia dir que n’hi havia la meitat de les que hi havien acudit l’any passat. Ara han admès que el 2018 hi havien assistit 1.200.000 persones.

El discurs dels vencedors és minimitzar els fets que indiquin quantitat o qualitat al voltant dels defensors del dret a l’autodeterminació, i per això diran que són separatistes, delinqüents, terroristes, trencadors, en resum, mala gent. El partit que va néixer per vèncer aquesta gent, els Cs, representen al màxim aquest discurs espanyolista, arriben fins a l’obsessió. Amb el greu problema que tenen de mantenir un govern provisional, ja que no són capaços d’arribar a uns mínims acords per poder investir president la persona més votada a les darreres eleccions, quan es reuneixen al Congrés. Doncs aquest partit que té un nom que només els identifica com a pertanyents a partit, manté els més obsessionats i obsessionades com a dirigents del partit, com més obsessionats, més amunt. L’altre dia, al Congrés, on intervenien els caps de cada partit, amb el tema de la investidura de Pedro Sánchez, quan va haver d’intervenir Albert Rivera, en lloc de intentar solucionar el problema que té Espanya, no se li va ocórrer altra cosa a l’hora de contestar a fer una reunió amb el president en funcions, que dir-li que es podien reunir immediatament si es posaven a parlar de quan posaven en marxa l’article 155 de càstig al Principat de Catalunya i als seus habitants independentistes. Era per quedar-se amb els cabells drets. En lloc de voler solucionar problemes reals, es dediquen a la seva obsessió.

Els “Cs” guanyen el campionat dels obsessius, perquè els pertanyents a altres partits constitucionalistes també participen d’aquesta mania contra els independentistes. Entre polítics obsessius i jutges que fan parts i quarts, no se n’adonen que alimenten les ganes de partir dels que no se senten ni els deixen sentir-se com a espanyols. No es cansen de dir que hi ha una bona justícia espanyola, l’altre dia ho recordava el rei, que té unes ganes immenses de regnar i de governar, però ningú no parlava o amagaven un fet flagrant que demostra les parts i quarts que contínuament estan fent els i les jutges. Crec que ja n’he parlat alguna altra vegada. Acaben de complir-se 6 anys de l’assalt a Blanquerna per part d’un grup de feixistes, que continuen en llibertat sense problemes, mentre uns xavals que varen tenir una brega de bar a Alsasua, ja compleixen 1.030 dies empresonats. D’això l‘altre dia a una celebració que feia la justícia, amb molta gent endomassada i la presidència reial, no se’n va dir res, ni en diran. Saben que és una vergonya, una vergonya d’aquelles que es tapen i s’amaguen. Per tant aquest maltractament a tots els que no es volen sotmetre passa en l’àmbit polític i a l’àmbit judicial, però també passa a l’àmbit social.

En aquest sentit tenim l’exemple de l’empresa estatal Aena, que acaba de suspendre de feina i sou una empleada. Aquest càstig deu ser per algun acte molt greu. Tan greu com haver dit gràcies a un guàrdia civil, el qual amb l’obsessió contra la llengua catalana, no va poder admetre que li diguessin gràciEs i no graciAs. Aquesta persona anava a fer feina com cada dia i quan va haver de passar pel control de seguretat, hi va haver algun problema i va haver de repetir l’acció. La segona vegada va anar bé i el guàrdia civil li va dir que podia passar i va ser quan aquella persona educada li ho va agrair. Però aquell individu va reivindicar el fet obsessiu i discriminatori que a ell, una autoritat, se li havia de parlar en castellà. La valenta empleada, sense declarar-se vençuda va contestar que tenia dret a parlar en català. Llavors el que tenia el poder de la força li va replicar que, per tant, no la deixava passar. No la va deixar anar a fer feina i ella li insistia que abans li havia donat permís per passar, per què ara li ho negava? Ell, que vol formar part dels vencedors, la va denunciar perquè havia compromès la seguretat de l’aeroport. Voleu exemple més clar del comportament de massa espanyols o espanyolistes que només admeten una societat sotmesa i submisa als seus dictats? Està ben clar que només ens admeten com a vençuts i això té impossible solució.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per per riure, fa 26 dies

Mira si heu sou pardals. Pagant i sense fotre res. I ets altres de femellas.

Valoración:0menosmas
Per Confirmat, fa 27 dies

Vençuts i pagant.
Hem de proporcionar-los Rasputins i cases de cites.

Valoración:2menosmas
Per "Castella mos roba", fa 30 dies

Més de la mitat dels espanyols o que se consideran espanyols són paranoics.
Te falta un mètodo per tractar els 'espanyols paranoics' i
afegint que la majoria dels emigrants també són paranoics.
Així a Mallorca se pot afirmar que hi ha més més paranoics
que a qualsevol altra banda no hi ha un equilibri entre els
no-paranoics.
La minoria no paranoica té un problema, són massa els
paranoics.
Els rasgues que se manifestan són: orgull, desconfiança,
falsetat de judici, inadaptació social.

Valoración:4menosmas
Per auguri, fa 30 dies

Està escrit que un dia "la mamella" se´ls acabarà, i aleshores españistán farà el plor més trist que mai s´hagi escoltat en el món. Serà un moment en que ja no tindran remei i es maleïran per no haver negociat en el moment que tocava. Un dia de dol per a ells.
Però mentres, com el grill, van de farra en farra i rient per tot arreu. No saben que tot el bo s´acaba ?

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris