nubes
  • Màx:
  • Mín:

11S, onze suggeriments

Aviat s'acabarà la pitjor etapa del procés d'Autodeterminació de Catalunya des que va començar aquesta recta final en la qual ens trobam.

Sens dubte el pitjor moment per a la bona gent independentista és aquesta fase en la qual l'estat terrorista espanyol té segrestats i amenaçats una sèrie de companys a qui assenyala

om a màxims responsables d'aquest procés democràtic i pacífic.

L' 11 de setembre d'enguany serveix de nexe entre el final d'una etapa i el començament d'una altra, en la qual el xantatge contra els nostres companys ja no serà tan arbitrari ni tan dolorós per als que els estimam i per als que estimam la llibertat.

M'atrevesc a fer 11 suggeriments a la gent independentista que em limitaré a formular succintament.

1 - No perdem mai de vista que el Poble català té el dret a decidir lliurement el seu futur. A autodeterminar-se i independitzar-se si així ho decideix la majoria.

2 - En els darrers 300 anys no hi ha hagut cap moment històric en què el poble català hagi estat tan a prop d'assolir la plena sobirania. Cal ser conscients d'això perquè ens servirà per relativitzar molt el patiment i l'estrès.

3 - La repressió de l'enemic, que és l'aparell de l'Estat espanyol, no ens pot sorprendre, perquè seria com dir que hem viscut en una altra galàxia fins avui. Menys encara ens pot fer recular. Tenir por és legítim i natural, però sentir-la no ens salvarà del sadisme de l'aparell de l'Estat espanyol. Assumim, com vàrem fer els insubmissos a l'exèrcit espanyol en el seu moment, que cap amenaça, cap condemna, cap presó ens impedirà fer allò que consideram que és lícit i just.

4 - Cal no oblidar que l'independentisme ha estat l'únic moviment capaç de desemmascarar els impostors que són al capdavant de l'Aparell de l'Estat, amb el seu rei al capdamunt de l'organigrama. Han hagut d'abandonar tota la seva estratègia d'engany a la ciutadania i han hagut d'usar el darrer recurs que els quedava: la violència contra la població civil desarmada i no-violenta. No és cap banalitat afirmar que, en realitat, això ha estat un gran èxit de l'independentisme. Ara tot el món sap què són i com són en realitat i això els fa molt més febles i vulnerables en l'àmbit internacional.

5 - No caiguem en el parany de debatre constantment sobre els temes que ens marca l'agenda mediàtica espanyola. No ens estressem per una suposada manca d'unitat de l'independentisme. Allò normal en els països democràtics i en els moviments democràtics és que les diverses sensibilitats polítiques estiguin confrontades democràticament. La unitat és i imprescindible en moments culminants i el cert és que durant els mesos de setembre i octubre de 2017 (quan vivíem un d'aquests moments) tothom va respondre de manera excel·lent. Per tant, hem de donar per fet que quan torni a ser imprescindible, tots els agents polítics estaran, de nou, a l'alçada.

6 - El gruix de la militància independentista ha de fer una nova passa en aquests mesos vinents. En l'entorn capitalista en què vivim, cal actuar amb coherència i memòria i recordar que hi ha empreses (bàsicament les que són a l'Ibex 35) que han volgut suplantar la voluntat popular i fer-nos xantatge. És el moment de respondre al seu envit i deixar de produir-los beneficis amb el nostre consum diari.

7 - Les persones preses i exiliades, mentre tenguin aquesta condició, mereixen tota la nostra solidaritat, tot el nostre escalf i tot el nostre suport incondicional en allò que hagin de menester.

8 - En justa correspondència i en coherència amb la responsabilitat demostrada per la militància independentista, els líders independentistes, TOTS, han de deixar de tractar la militància com a gent incapaç o menor d'edat que necessiten ser tutelats. I la primera passa imprescindible i innegociable és que expliquin públicament, fil per randa, tots els detalls de tot el que va passar els mesos de setembre i octubre i la raó per la qual no es va complir el compromís adquirit en relació a l'1 d'octubre.

9 - En algun moment serà inevitable i positiu separar, des d'un punt de vista orgànic, la lluita antirepressiva i de solidaritat amb els represaliats, de la lluita per la independència.

10 - Cal recordar també que l'impressionant creixement que va experimentar l'independentisme ara fa deu anys té diverses causes i moltes són mèrit de 'l'enemic', però també cal recordar que es va fer una extraordinària feina per a convèncer molta gent que calia apostar per la independència i que fa tan sols nou o deu anys, no ho feien. No cal continuar debatent etèriament sobre 'ampliar la base' o com es vulgui formular i cal continuar l'excel·lent i modèlic treball que es va fer: feina de base, persona a persona, veí a veí i l'extraordinària tasca intel·lectual de generar discurs i oferir dades que refermen que la millor aposta per tota la gent del nostre país, la que és independentista i la que encara no ho és, que la independència és el millor camí per obtenir un major benestar i una major felicitat.

11 - No caiguem, idò, en els paranys que ens posa la gent que no vol que avancem. Recuperem l'esperit constructiu i positiu que ens va fer créixer tant com a moviment, i facem les passes que ens resten fins assolir l'anhelada victòria final.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Voltaire, fa 2 mesos

És un conhort llegir-te, Tomeu. Tant de bo tothom ho veiés tan clar. Potser el punt 5 és massa optimista per a mi. Tanmateix, sembla clar que el derrotisme, com el menfotisme, no ens portarà enlloc. Molt bona la relativització històrica. I quant al consum "estratègic", que un servidor practica des del 2017, trob que, si fos massiu, seria una de les claus per combatre amb efectivitat la no gaire nova ofensiva espanyolista. Tinguem coratge, collons!

Valoración:3menosmas
Per emigrante, fa 2 mesos

Un artículo que debería ser de aprendizaje obligatorio por los escolares. (junto con la normalización lingüística)

Valoración:0menosmas
Per casolà, fa 2 mesos

D´acord al 101 per cent.

Valoración:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris