cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
21°

L'11 de setembre d'enguany

Som a pocs dies de la nova convocatòria de l’11 de setembre i tothom està a l’espera de si l’independentisme serà capaç de mantenir el nombre tumultuós de manifestants d’anys enrere. Convendria, perquè també seria una gratificació per als presos polítics catalans en forma d’homenatge, just setmanes abans de la sentència del Tribunal Suprem espanyol. No serà fàcil perquè aquestes manifestacions multitudinàries han estat les que més continuïtat han tengut del món. Basta comparar-les amb la de Martin Luther King, la que va reunir 250.000 persones a Washington durant la marxa a favor dels drets civils.

Són diverses les raons que expliquen l’èxit de la convocatòria catalana. Una ha estat la progressiva decadència de la democràcia espanyola i l’enroc de les autoritats estatals en la recerca de solucions, també per a la permanent crisi econòmica. Una conseqüència d’aquestes crisis —la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 contrària a l’Estatut va afectar directament Catalunya i el pacte constitucional de 1978— ha estat també la judicialització partidista de la política i la guerra bruta encoberta, organitzada des de les clavegueres de l’Estat. Per tant, l’exigència social i la resposta autoritària de l’Estat s’haurien retroalimentat. El deteriorament de les condicions de vida ha estat un altre factor perquè molta de gent ha sabut veure, i definir, el maltractament de les autoritats centralistes —espoli fiscal i desequilibri de les inversions estatals—, un maltractament econòmic que sovint ha anat acompanyat de formes de fer política hostils i barroeres: promoció sense manies de l’anticatalanisme arreu del territori espanyol. Varen passar d’acusar, injustament, els catalans de ser insolidaris a atiar amb la consigna A por ellos, proclama que ara mateix és d’ús corrent, amb qualsevol excusa, als mitjans de comunicació unionistes, sobretot durant les emissions dels concursos televisius, en el doblatge de pel·lícules i fins i tot en alguns anuncis publicitaris.

El sentiment de greuge està fonamentat. Si més no els multitudinaris manifestants ho creuen. Catalunya és el lloc d’Europa, segur que també del món, on més gent s’ha manifestat en els darrers setanta anys i per damunt de tot a partir de l’any 2010; som davant una faceta estructural de la societat catalana just pel fet de no haver assolit la seva exigència democràtica. Altres causes de l’èxit que han tengut les diferents convocatòries és que les entitats que les organitzen, ANC i Òmnium Cultural, són entitats transversals deslligades de partits polítics. També la capacitat i la intel·ligència que han demostrat en haver d’organitzar els diferents actes reivindicatius: molts de manifestants no es conformen amb el fet de participar, sinó que fan part de l’organització. És la força que té la societat civil catalana, allò que obliga les seves institucions a haver-s’hi d’implicar. Tal com ho va definir Lluís Orriols, les manifestacions són més proactives que reactives, amb objectius polítics clars, no merament especulatius. Compromís actiu i, sobretot, productiu.

Enguany, igual que sempre, els manifestants es comptaran com la suma d’independentistes que són persistents i segons el nombre —just poques setmanes abans de la sentència del Tribunal Suprem—, es produiran interpretacions diverses. Una davallada substancial de participants s’interpretarà, més segur que res, com a una conseqüència de l’eficàcia de la repressió policial i judicial. Desmobilització davant l’exhibició del poder central resolutiu i de l’impàs polític neutralitzador. Al cap i a la fi el que demostra que la perseverança dels presos polítics ha estat eficaç és precisament el fet que els han hagut de tancar. En haver de decidir si van a manifestar-se o no, els catalans ho haurien de tenir present.

Però també hi ha altres persones que són més reticents i que pensen que la força que fins ara ha provingut de la convocatòria de manifestacions puntuals, no serà infinita, que creuen que arribarà un dia que els manifestants demanaran resultats més constatables. És gent que té la sensació que l’enroc polític i institucional també està destinat a fatigar, i aquesta sensació progressarà si res de substancial no canvia. Hi ha gent que creu que d’ençà de la proclamació inefectiva de la independència, molts dels seus partidaris només estan a l’espera, a la defensiva; sobretot alguns dels principals protagonistes. És per això que convendria aclarir aviat on som i si la independència és un objectiu real o si estam davant una quimera. I aclarir, per tant, com reorganitzarem les coses després de la sentència. Carod-Rovira ja ho va advertir, en unes declaracions que va fer a la premsa, el mes de setembre de l’any 2016: «Potser sí que haurem de sortir al carrer, però per estar-nos-hi dies, perquè no pot ser que l’última pensada que tingui algú faci canviar el full de ruta.» El problema és que ara Carod-Rovira ja no fa de polític.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per el poble mana, fa dervers d'un any

Varem patir 40 anys de dictadura Franquista-Faxista, ara fa més de 48 anys que patim Transició-Constitucionalista Patriota-Espanyola,= perque la major part dels mals continúen, antes amb un dictador, i ara amb un borbó,,i els socialistes light descafeïnats per diabétics accelerats, fa temps que perderen l'essencia socilista obrera,estan tan intoxicats com "La Mechá".

Valoració:4menosmas
Per Sebastià, fa dervers d'un any

Ahir al vespre van fer la pelicula "La caja de música" en que la Jessica Lange fa d'advocada i ha de defensar al seu pare d'uns crims del nazisme. En un moment del judici, ella es veu encallada i el seu sogre, també advocat li diu si se'n recorda d'Arlequin, un personatge rus que feia comunicats falsos per tal d'afeblir i desacreditar als seus adversaris.
Sembla que a Epñña han sortit bastants Arlequins darrerament ,maldestres, per cert doncs desseguida se'ls hi ha descobert la jugada però, ja sabem com en pot ser de diferent Sinpain.

Valoració:7menosmas
Per Pere de sa cala, fa dervers d'un any

Totalment d´acord en que es poble hage de ser més resolutiu, en tot.

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris