cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

Amb 'La Nueve' al cor

Imatge de 'La Nueve' a la seva entreda a París l'agost de 1944.

23-08-2019 | dBalears

"Però la pau tornarà a aquesta
terra
i als cors turmentats
per l'esperança i els records"
Albert Camus

Fa temps que no escric un article per a dBalears. Ja em perdonarà el lector per la demora en els articles sobre filosofia i/o literatura que, ja fa temps, vaig prometre. Intentarem amb bon peu i bona lletra recuperar un temps de convalescència. Amb tot, si avui reprenc l'escriptura, és per apel·lar a la 'memòria històrica'. Una memòria que intenta comprendre i dignificar la lluita i les víctimes del feixisme que copejà el tan proper segle XX.

Aquest cap de setmana es compleixen 75 anys de l'alliberament de París del jou nazi. Una fita que marcà el desenllaç de la guerra i que encara avui ens interpel·la, ens convoca. I ho fa a través de la memòria de 'La Nueve', una companyia de xoc composta per republicans espanyols que van combatre en tots els fronts. Contra Franco, contra Hitler, contra Mussolini. Sempre a primera línia de foc, la companyia fou la primera a entrar a París i fou rebuda per la gent amb esclats d'alegria. El malson del feixisme i l'ocupació s'esvaïen. França recuperava el somni de la seva llibertat moderna.

Però no tot foren flors per aquests lluitadors republicans, la majoria d'ascendència anarquista. El general De Gaulle i les institucions franceses volgueren ben prompte afrancesar la lluita de la Resistència i relegar el paper dels republicans espanyols en la batalla per la llibertat. Una realitat que ha durat fins a l'actualitat i que enguany, gairebé per primera vegada, rebrà el desgreuge que mereix amb un homenatge a aquests soldats de 'La Nueve'.

Com a posat de manifest Evelyn Mesquida en el seu més que recomanable llibre 'La Nueve. Los españoles que liberaron París', la majoria de supervivents d'aquesta divisió foren relegats a l'oblit. Alguna d'ells, que retornaren clandestinament a l'Estat franquista, patiren la repressió del règim i acabaren en camps o presons. La lluita que els hi van prometre per recuperar Espanya fou abolida o descartada, deixant-los a l'estacada. La memòria històrica no ens ha de fer oblidar aquests lluitadors que, amb 'la sang de la llibertat' que diria Camus, aconseguiren fer prevaldre els valors republicans de la 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat' davant la foscor que amenaçava convertir Europa en un Reich que 'havia de durar mil anys'.

És precisament sobre la lluita i la violència que el record de 'La Nueve' m'ha fet reflexionar aquests dies. Sóc un fervent defensor de postures pacifistes, però no puc sinó dur el record d'aquests homes al cor. L'aporia és coneguda. Com combatre tota una maquinària de Guerra, que era el nazisme hitlerià, només amb la paraula. Els joves de la divisió de xoc, la majoria dels quals només tenien vint anys, van haver d'agafar les armes per aturar la despiadada lògica del feixisme. Sense ells, de ben segur que tot hauria estat diferent. Com afirmà l'escriptor israelià Amos Oz cal combatre l'agressivitat, la violència que creix i que nega els altres a través del fanatisme. Però precisament per això, no s'ha de caure en un pacifisme ingenu. Quan l'excepció esdevé norma, cal que els valors que apel·len a la vida es defensin fins a les darreres conseqüències en contra de les maquinàries que nihilitzen la vida i volen conquerir el món.

Així doncs, republicans espanyols alliberaren París. Lluitadors antifeixistes que juntament amb la Resistència aconseguiren frenar Hitler. I d'això només fa 75 anys. Fem almenys que els seus noms i la seva dignitat perdurin en el cor dels valors europeus. Sobretot en una Europa en hores baixes que veu créixer el fantasma de l'extrema dreta.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Ho veurem?, fa 21 dies

Que encara vulguin fer veure com a blanc allò que és negre, tants d'anys després de la guerra que feu caure el feixisme a Europa (bé, a Espanya, no), sembla increïble, Com sembla increïble que més de quaranta anys després de caure un dictador encara tengui tans d'admiradors. Fins quan? Assolirem una democràcia normal abans que hagin desaparegut tots els feixistes que encara queden i de tant en tant mostren la seva força?

Valoración:4menosmas
Per Llucmajor, fa 25 dies

EspaÑa ens engaÑa, sempre i en tot moment. ECS.

Valoración:7menosmas
Per Sebastià, fa 25 dies

Trobo que hi escauria molt be, la correcció que ha fet el MHP Joaquim Torra referent a l'història difosa pels encara gobiernos de España, que, es posen medalles sense miraments en vers el respecte històric i sense escrúpols davant el ridicul, que de ben segur, els demòcrates antifeixistes europeus, hauràn de puntualitzar.
Veure larepublica.cat : El Gobierno falseja la història i atorga a Espanya un paper crucial en l’alliberament de París. El president Torra recorda que els veritables herois van ser els “soldats republicans” de ‘La Nueve’ i no l’Espanya del dictador Franco.
https://www.larepublica.cat/el-gobierno-falseja-la-historia-i-atorga-a-espanya-un-paper-crucial-en-lalliberament-de-paris/

Valoración:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris