cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 25°
29°

Fa 80 anys que acabà la Guerra Civil

Vuitanta anys del final de la contesa que provocà un milió de morts. Vuitanta del triomf del general Franco, vuitanta de l’inici de la foscor, la por, la desesperança, que durà més de quaranta anys.

I vuitanta anys més tard assistim estorades al ressorgiment de les idees que foren imposades a la població amb la repressió, amb la censura. El arriba espanya! Com a crit d’alegria en alguns joves, fins i tot a un centre escolar concertat foto amb el braç en alt i gestos feixistes.

Un partit polític d’extrema dreta, sorgit de les files del PP, aconsegueix representació parlamentària a les Corts espanyoles, a Parlaments autonòmics, a Ajuntaments, amb l’honrosa excepció de Catalunya i País Basc.

Un altre partit de dretes, Ciudadanos, que nasqué amb voluntat d’ocupar el centre ara fa competència al PP a veure qui és més de dretes, mentre pacta amb VOX a Múrcia i Madrid.

Vuitanta anys més tard assistim a espectacles teatrals que ens recorden la repressió ferotge, indiscriminada, contra dones joves i no tan joves per ésser roges, axó és republicanes, socialistes, anarquistes, comunistes, en fi, dones que creien en la democràcia republicana que els havia donat els drets com a ciutadanes.

En aquest mes d’agost de l’any 19 del segle vint-i-u, vuitanta anys més tard, vivim en una societat que no té arrelats els valors republicans, quan ha donat representació política a personatges que no creuen en la democràcia però saben usar-la per escampar les seves idees masclistes, racistes, xenòfobes.

Vuitanta anys més tard encara ens commou tenir presents les víctimes de tanta repressió, quan sabem d’apertures de fosses aquí, a altres indrets com Paterna, per recuperar els ossos, les despulles d’aquells demòcrates assassinats per ser fidels a les seves idees. Vuitanta anys han passat i ens sorprèn que hi hagi part de la ciutadania que no reconegui la brutalitat dels seguidors del general Franco.

Han passat vuitanta anys és cert, però tenim una democràcia feble, no suficientment arrelada en la mentalitat de molta gent. Si no, com s'entén que no es respecti la diversitat, la pluralitat en les opinions? Com s'entén que encara hi hagi gent que no accepti les idees d’altri, com per exemple les idees independentistes de part de la ciutadania basca i catalana?

Com s’accepta que hi hagi presos polítics, persones empresonades i jutjades per les seves idees polítiques? Molt diferent de persones que en exercici de la seva representació política ficaren mà a la caixa, per enriquir-se ells o per aconseguir resultats electorals espectaculars gràcies als doblers públics. No ho oblidem, no és el mateix.

Com és possible que davant la crisi humanitària que viu la Mediterrània, hi hagi veus en contra de les organitzacions no governamentals com Oppen Arms i altres? Com és possible que hi hagi dirigents europeus que vulguin tancar fronteres? I que hi hagi silencis còmplices, en aquest cas, culpables.

Reclamem amb força la solidaritat amb aquelles persones que més pateixen, siguem actius en l’exigència als nostres representants polítics que siguin fidels a les idees demòcrates, en la demanda de més coherència en les idees d’esquerres, humanitàries.

Vuitanta anys més tard siguem hereves conscients d’aquelles persones que perderen la vida en la defensa de la llibertat, de la democràcia.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Octogenari decebut, fa 29 dies

Jo ja tenc vuitanta i uns quants anys més i ja m'he fet a lai dea de d'cabar els meus dies en un país en el que mai no hauré pogut conèixer una democràcia normal. No digueu que no sigui fotut, aixó!

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris