cielo claro
  • Màx: 12°
  • Mín: 12°
13°

Torna-m'hi torna-hi

13-08-2019

Molta de gent vessa el que primer li passa pel cap, d’una tirada, sense manies. Vaig llegir un comentari, publicat a la versió digital d’un diari de Palma, que acusava de ser gent frustrada les persones que dia vuit d’agost anaren a la presentació del llibre Ho tornarem a fer, volum que Jordi Cuixart va escriure a la presó de Soto del Real. El comentari el signava un tal Xap i quan el vaig llegir, vaig pensar: deu ser ben frustrant això d’insultar d’amagat darrere un pseudònim per manca de coratge.

Tanmateix, allò que transmet el llibre de Cuixart és el sentiment de coratge, i la manca d’aquest altre estat d’ànim, denominat frustració, tal com ens indica, precisament des d’un principi, el títol del volum, Ho tornarem a fer. Aquesta competició esbojarrada dels unionistes espanyols per demostrar qui és més anticatalanista, els fa cometre aquests errors de perspectiva. El tema és que esperonat per l’equivocació del comentarista Xap, vaig rellegir el llibre i vaig anotar una selecció de textos, només una selecció, que demostren que Cuixart no pateix cap crisi de frustració. Vet aquí una mostra: «Ho tornarem a fer vol ser un crit d’esperança i contra la resignació i la frustració.» (pàgina 11).

Continuarem. «La dissidència no és una amenaça als sistemes democràtics, sinó que en realitat ajuda a mantenir-los. El conflicte és un tret necessari.» (pàg. 16). Sobre el que representa estar a la presó per defensar la democràcia en ple segle XXI, el pres polític escriu a la pàgina 27: «Un cop dominada la debilitat del cos, l’esperit i la ment, un presoner polític pot ser més lliure que molta gent del carrer.» En aquesta mateixa pàgina també escriu: «Si alguna cosa he aprés a la presó, és que sense la desobediència civil hauria estat impossible transformar per millorar la societat.» I encara més: «La vida no té sentit, és un mateix qui dona sentit a la vida.»

Una altra mostra del bon estat d’ànim de Cuixart: «L’1 d’octubre de 2017 més de dos milions de catalans vam fer l’exercici més gran de desobediència civil dels últims trenta anys a Europa. Un autèntic punt de no retorn. És una conquesta social dels demòcrates que, votessin o no, tenen clar que els drets només es defensen exercint-los.» (pàg.18). En aquesta mateixa pàgina hi afegeix: «D’una situació aparentment adversa, en podem treure una gran oportunitat. És el nostre kairós. La repressió i l’empresonament han posat en evidència la injustícia.»

A la pàgina 31, Cuixart cita Núria Cadenes: «El més important és que no et fiquin la presó a dins.» I també Antonio Gramsci: «La reclusió és un altre episodi de la lluita política que s’està lliurant i que continuarà lliurant-se encara per molt de temps.» I hi afegeix Jordi Cuixart: «Fa molt de temps que el meu objectiu no és sortir ràpid de la presó, sinó, primer de tot, sortir-ne amb dignitat. Com vaig dir en l’al·legat final al Suprem, en cap moment no he cercat una reducció de la pena, sinó que m’he reafirmat en tots els exercicis de drets fonamentals jutjats, perquè responen a un interès superior i alhora personal, la veu de la meva consciència, des de la coherència i el compromís social, ètic i polític.» A la pàgina 33 cita Salvatore Napoli: «Persevera qui és fidel. Només qui persevera té sentit de la realitat i, per això, està en condicions de cultivar esperances raonables.»

Botam fins a la pàgina 59 perquè és on Cuixart hi posa: «En uns temps marcats per la immediatesa, pensar i treballar a mitjà i a llarg termini no és fàcil. Si els objectius de la desobediència civil no s’assoleixen immediatament, és molt important no caure en el parany de la frustració.» Pàgina 74: «Hem d’explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè l’objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament el conflicte polític. Un indult sense voluntat d’afrontar el problema per part de l’Estat només revelaria la seva voluntat de perpetuar-lo en perjudici de les pròximes generacions.»

Pàgina següent, la que fa 75; el pres polític català torna citar Antonio Gramsci: «Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència. Mobilitzeu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.» I Cuixart afegeix a la cita de Gramsci:«Aquests principis, que van inspirar l’oposició a l’ascens del feixisme ara fa cent anys, continuen sent, per a nosaltres, guia i brúixola de conducta en la situació actual.»

Pàgina 78: «Després de vint mesos empresonat, la meva prioritat com a pres polític és manté intacta: lluitar i treballar per avançar en la resolució del conflicte polític. I denunciar la vulneració de drets i llibertats de la ciutadania de Catalunya i del conjunt de l’Estat espanyol.» Continua a la mateixa pàgina: «Estic convençut que aquest país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada per la immensa esperança en un futur millor. Hem superat situacions molt més adverses i hem estat capaços d’aixecar el cap davant d’esdeveniments pitjors.» És aquí que Cuixart cita Pedrolo: «Cal lluitar fins i tot quan sembla que no serveix per a res.»

Acabarem amb un darrer text perquè el que convé, per a fer-se una idea completa de quin és l’estat d’ànim de Cuixart, és llegir el llibre sencer. Pàgina 85: «I sí, ho tornarem a fer. Ho farem per amor a la vida. I, malgrat que és possible que ara mateix no sapiguem ben bé ni com, ni quan ho farem, aquest no pot ser motiu d’angoixa, al contrari, perquè el primer pas, definitiu, és el que ha de mantenir viva la voluntat de no renunciar a tornar-ho a fer.»

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa 4 mesos

Una molt bona síntesi del llibre, que com diu molt be, cal llegir-lo sencer doncs a tots ens toca alguna fibra o ens en recorda d'altres. M'en alefro molt per en Jordi Cuixart doncs es comprova que té l'anim serè i l'esperit de lluita per al seu pais, tot i l'injustícia que està patint, i ens recorda Antonio Gramsci a la pàgina 75.
Una abraçada ben forta a Jordi Cuixart i moltes gràcies a l'articulista per el resum que n'ha fet. Recordeu que:
"Un país no es perd perquè els que no l'estimen l'ataquen, sinó perquè els que l'estimen no el defenen"

Valoración:1menosmas
Per Sole Mio, fa 4 mesos

Salvatore Napoli: « Només qui persevera té sentit de la realitat ...»
Aquesta me la qued.

Valoración:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris