nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Esclavatge a Mallorca durant el segle XX

Maria Eugènia Jaume ha publicat un assaig que s’ha d’afegir a la nombrosa bibliografia —encara no a bastament— editada i destinada a l’estudi i divulgació del que va ser la repressió durant la guerra civil espanyola i els anys posteriors immediats. L’esforç d’alguns investigadors, bona part dels quals historiadors, és meritori perquè la llosa que signifiquen gairebé 50 anys de silenci absolut, la por i els entrebancs, encara ara, de tota casta, amb la finalitat de dificultar la recerca d’indicis i dades objectives, ha estat una enorme dificultat afegida. L’estudi Esclaus oblidats - Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942), és una obra específica sobre el tema dels camps de treballs forçats, encara molt desconegut per la població mallorquina vuitanta anys després d’aquella tragèdia.

La informació que ens ofereix Maria Eugènia Jaume és valuosa perquè la garantia de la seva investigació és sistemàtica. Ens ho adverteix el prologuista del llibre, Jaume Claret, historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, perquè en el pròleg ha escrit: «El resultat demostra la maduresa pròpia de la historiadora capaç de seleccionar correctament allò rellevant, contextualitzar-ho adequadament, explicar-ho de manera entenedora i transcendir més enllà de l’estudi especialitzat per tal d’aportar coneixement.» Aquesta opinió no és baldera; efectivament, la lectura del llibre la confirma perquè la redacció està basada en un ordre ben estructurat, metòdic, que facilita l’accés a la comprensió general dels fets i de la motivació que els provocaren.

Les dades, extretes de la diversitat de fons consultades, permeten algunes reflexions que el prologuista del llibre i l’autora exposen. En destacarem només dues. Escriu Jaume Claret: «Només allà on el cop militar de juliol de 1936 va fracassar, va haver-hi guerra civil. La repressió, en canvi, no va fer distincions: va abatre’s més enllà del final dels combats. Se cercava guanyar amb les armes allò que s’havia perdut a les urnes i assegurar la prolongació de l’ordre conservador i nacionalcatòlic. Perquè, a banda del càstig vers els vençuts i sotmetiment dels indecisos, no cal oblidar que la violència tenia també una funció cohesionadora dels vencedors.» Per la seva banda, Maria Eugènia Jaume també opina això: «El pronunciament del 18 de juliol de 1936 se situa en la tradició d’aixecaments militars de la història decimonònica espanyola. La diferència principal, però, és que, en fracassar, deriva cap a una guerra civil.»

El llibre Esclaus Oblidats – Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942), editat per Documenta Balear, descriu com es va organitzar la feina dels presoners del bàndol nacional feixista, amb l’objectiu afegit de construir a Mallorca la xarxa de carreteres i fortificacions durant el període descrit. L’assaig inclou la publicació de mapes, esquemes i fotografies que fan més il·lustratiu el redactat. Més de quinze mil persones mal allotjades en camps de concentració que van ser mà d’obra esclava durant sis anys perquè varen ser obligats a construir quilòmetres de carreteres, fortificacions i infraestructures diverses, molt detallades en el llibre cadascuna d’elles. Avui la societat mallorquina ja no té excusa perquè pot saber, si ho vol saber, qui foren aquelles persones represaliades i quina era la finalitat d’aquelles construccions.

L’estudi identifica vint-i-sis camps de concentració localitzats al llarg del litoral mallorquí, instal·lacions que van albergar, de 1936 a 1942, més de 15.000 persones. Maria Eugènia Jaume ens confirma, gràcies a la documentació que ha cercat i trobat, que la construcció de carreteres va ser el primer objectiu de treball d’aquells esclaus; persones que varen ser obligades a obrir centenars de quilòmetres que van unir Mallorca al voltant de tot el litoral. Mallorca, abans de la guerra civil, disposava d’una xarxa de carreteres molt deficient, utilitzada només per alguns pagesos i, en algunes ocasions, pels senyors amb la finalitat d’arribar als llocs més allunyats de les seves terres. El general Franco havia estat comandament militar de Mallorca i tenia un coneixement exhaustiu d’aquesta deficiència. Segons la historiadora, aquest fet hauria pogut influir en la prioritat que els nous comandaments donaren a la construcció de les infraestructures.

Altres punts destacats del llibre, obtinguts gràcies a la minuciosa recerca de la historiadora, són els de les terres confiscades amb l’objectiu d’instal·lar els camps de concentració. La vida quotidiana dels presos, sovint sotmesos a humiliacions, maltractaments i jornades de treball inhumanes. L’alimentació deficient, sobretot a mesura que progressava el temps. Insalubritat, instal·lacions carregades de xinxes i polls que provocaven malalties; desatenció sanitària de manera molt general. Càstigs i apallissaments, però sobretot jornades inacabables de treball d’uns individus que foren castigats, molts d’ells, simplement per no compartir la ideologia del nou règim. Foren molt excepcionals els casos de confinament on els presos trobaren un tracte una mica cordial.

A Mallorca, adverteix Maria Eugènia Jaume, igual que a la resta de l’Estat espanyol, els presos republicans foren un rèdit econòmic, un sistema de construcció a base de mà d’obra esclava. Les obres de construcció anaren més enllà de la formació d’una línia viària per a comunicar l’illa de part a part. A partir de 1939, amb l’inici de la segona guerra mundial, es començà a construir tota una xarxa de fortificacions —l’autora hi dedica el darrer capítol del llibre—, amb línies de defensa, nius de metralladora, per poder aturar un hipotètic atac enemic, especialment de Gran Bretanya. Altres projectes d’infraestructures, com ara línies ferroviàries, tampoc no varen ser útils ni varen arribar a una consolidació efectiva, també per manca de finançament o per mor d’una planificació deficient.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris