cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 27°
26°

Passejant per Europa

19-07-2015

Una altra mostra que confirma que hi ha gustos per a tots els gustos són els viatges de vacances. N’hi ha que van a París a comprar roba, a Roma a fer copes o a Tailàndia a encalçar moneies. Els de Manchester van a Magaluf a fer l’indiot i jo vaig a Manchester a veure Biblioteques. Això d’anar al revés dels altres és de naixement, no passeu ànsia, a més ja hi començ a trobar avantatges, per exemple el bitllet d’avió, que pot sortir més barat que anar a Barcelona.

Precisament ara, a les biblioteques de Manchester commemoren una de les massacres de les que parlàvem fa 15 dies: Peterloo 1819. Una de les primeres manifestacions obreres on els piolins corresponents carregaren a matar. Tothom ho vol recordar: escoles, parròquies, sindicats... és lamentable comparar-ho amb Espanya, on s’obstaculitza la Memòria Històrica, recordem com l’han ridiculitzada Rajoy, Casado, Hernando... (VOX me queda fora de quadre). Per contra fa uns dies l’exèrcit commemorava la “guerra de la Independencia” de la hagiografia espanyola, per allò de Bailèn, suposam. Així no ens ha d’estranyar que els anglesos estiguin sempre en dansa: segons els monuments a Wellington foren ells que varen arruixar els francesos de Baiona, San Sebastián, Vitòria, Salamanca, Talavera, Ciudad Rodrigo, Badajoz, amén d’altres batalles al sud de França i Portugal, a part de Waterloo, que també té mèrit.

M’agraden les ciutats europees on es troben contrapunts a les històries oficials i també a usos i costums que pareixien els únics possibles. En quant al paisatge urbà, moltes prosperaren força al final del XIX, o abans, i ho deixaren ben clar amb l’arquitectura neoclàssica, places ostentoses, bulevards... Si hi trobes ‘trups’ de japonesos és que vas bé, no sé com s’ho fan, però per a programar el pròxim viatge ja estic pensat de ficar-me en una web japonesa, a veure si entenc res. En aquestes ciutats els carrers solen estar més nets que els nostres i els jardins, que pareix que aquí estiguin prohibits, per allà són la cosa més normal del món i fan mirera, plens de flors conjuntades, fins i tot hi ha grans parcs als centres de les ciutats que ja tenen molts arbres monumentals. No cal anar fins a Puigpunyent per comprovar que està tancat amb pany.

Acostumats que les esglésies siguin el monument més important de cada poble, de vegades l’únic, per l’Europa central (Viena, Munic...), quan te penses haver trobat la Seu resulta que és l’Ajuntament (Rathaus, en diuen, ves per on), i és que per allà dalt fa segles que la societat civil té el protagonisme que aquí ens han usurpat els dictadors i l’Església. Per Flandes crida l’atenció el protagonisme de la classe obrera, com es veu en els monuments. Una de les places més belles és la Grote Markt de Brussel·les, i en formen part precisament els edificis que construïren els gremis, aleshores no hauria estat possible sinó haguessin foragitat abans els tercios espanyols i els bisbes catòlics. No ho compararem amb les nostres germanies per vergonya.

Els temples també fan de local de les associacions de veïns, amb un dinamisme que torna a cridar l’atenció. S’hi fan actes de tot tipus: reivindicacions socials, berenades o concerts. Algunes tenen una nau per a la missa i una altra per a actes socials o cafeteria. També xoca la lluminositat dins els temples, sens dubte perquè a l’exterior n’hi ha poca l’aprofiten al màxim amb vidrieres amples i transparents i adesiara les parets són emblanquinades. Aquí, sempre sobrats de tot, les esglésies són fosquíssimes, dissenyades per a fer por. La de Sant Miquel, per exemple, si jo fos guiri no hi entraria ni a fer penitència.

Un costum que sol empipar bastant és la quantitat de monuments que estan restaurant, pareix que t’esperaven, i no van de bromes: tapen tota la façana, si són cent metres que ho siguin, així mateix tenen el detall de posar un llençolarro que reprodueix l’edifici. L’avantatge és que els edificis que no restauren, especialment el públics, és que ja estan restaurats... “talment” nosaltres: El castell de Bellver té cruis (1980?)... El castell de Bellver encara té cruis (1990?)... l’Ajuntament farà un pla de xoc per als cruis del castell de Bellver (2000?)... Ara “en sèrio”: l’Ajuntament posa un bastiment per a tapar els cruis (vol dir per a què no es vegin, 2010?)...

No cal recordar que Europa és bastant gran i diversa i tot va per zones, en alguna ciutat no es veurà res del que s’ha dit. Pel que fa a arbres i jardins a Alemanya hi ha ciutats que no tenen res que envejar a París mentre en altres pareix que se’n cuidin els manotes de Palma.

I, per cert, ja que parlam de Manchester, a part de famós fish and chips i les inevitables salsitxes amb pasta de patata esclafada, també fan unes panades casolanes que se pareixen bastant a les nostres.

Ja m’ho deia mon pare: volta el món i torna al Born.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris