cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 27°
26°

Una altra de lladres i serenos

16-07-2019

Qui tengui una biblioteca ben dotada de literatura policíaca, o també denominada negra, o de lladres i serenos —Canal i Martín miren d’aclarir l’entrellat de les diferents denominacions que té aquest gènere literari—, ara gaudirà d’una oportunitat que li permetrà accedir a un nou estudi titulat trets per totes bandes —editorial Alrevés—; una bona guia, útil per als afeccionats, perquè destria entre la crònica criminal que presenta tota la narrativa d’aquesta especialització que va de 1841 fins a ben entrats els anys setanta del segle passat. Àlex Martín i Jordi Canal fan una dissecció que ens permet arribar a molta informació detallada.

Com que la literatura de crims ha seguit diferents camins a través dels anys, els autors han procurat aclarir confusions perquè, tal com ens adverteix Claude Mesplède en el pròleg, no hi ha un model únic de novel·la policíaca. El que precisament intenta l’estudi que avui presentam és explicar el significat de tots els termes que estan vinculats al gènere i per això fa un recorregut històric. I si les denominacions són diverses, variables són les exposicions de les trames; la novel·la de l’enigma, la novel·la psicològica, la del detectiu hard-boiled, la novel·la de delinqüents, la carcelària, la de la psicologia criminal i el noir, la procedimental, la novel·la d’espionatge, el suspens i el thriller, la novel·la-crònica i encara, a partir dels anys setanta del segle XX, tot un reguitzell de nous subgèneres.

Aquesta revisió crítica del model literari que ens presenta trets per totes bandes, s’ha de llegir posant atenció perquè ens ofereix gran quantitat de dades i d’opinions d’especialistes que sovint se superposen en el decurs del temps i, per tant, en el redactat de l’estudi. Només entre els crítics catalans, alguns d’ells autors i traductors d’obres policíaques, hi trobam les opinions de Maria Aurèlia Capmany, Jaume Fuster, Rafel Tasis, Manuel de Pedrolo, Roman Gubern, Andreu Martín o Xavier Coma, i fins i tot una divertida opinió de Josep Pla, entre altres. Hi hem d’afegir encara, per donar una idea de la complexitat del tema tractat, les opinions contrastades de crítics i autors espanyols i d’altres d’Europa. I Borges també hi diu la seva.

Quines diferències i intencionalitat hi ha entre les obres d’Edgar Allan Poe —1841, The Murders in the Rue Morgue—, Conan Doyle, Maurice Leblanc, Chesterton, Agatha Christie i les de Georges Simenon, Chester Himes o les de Ross Macdonald? Els personatges de la novel·la policíaca de la dècada de 1920, després de la Gran Guerra, no són els protagonistes posteriors a la Segona Guerra Mundial, perquè els personatges literaris reflecteixen, de cada vegada més, la vida contemporània: el realisme, de mica en mica, s’imposa.

Per exemple, ens diuen Martín i Canal, als anys trenta del segle XX s’imposa el realisme crític dels anomenats tough writers, que inclou des de l’escola hard-boiled, la literatura proletària —amb autors com John Steinbeck, Erskine Caldwell, John Dos Passos...— fins a alguns dels grans autors de la primera meitat de segle, com Nelson Algren, Norman Mailer, William Faulkner, Theodore Dreiser, Ernest Hemingway o Upton Sinclair, autors que descrivien els efectes de la pobresa, l’atur i les desigualtats produïdes per la Depressió.

A mitjan dècada dels anys trenta apareix un nou corrent més pessimista, més desesperançat. El protagonistes de les obres característiques del gènere ja no són el detectiu o el delinqüent professional, sinó la víctima o el ciutadà comú que ocasionalment esdevindrà l’autor del crim. Una obra representativa de l’època seria Cançó d’Amor a Manhattan, de James M. Cain. L’atac a Pearl Harbor i l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, assenyalen l’inici de la segona generació d’escriptors de novel·la negra que s’estendrà de 1941 fins a 1955. Si la primera generació va tenir la significació de la Llei Seca i la Depressió, la segona estarà marcada per la confrontació bèl·lica, la postguerra, la guerra freda i l’afer polític conegut com a cacera de bruixes.

Una tercera generació d’autors, sempre segons l’obra de Canal i Martín, inicia el seu recorregut l’any 1956 sota el determinisme de l’era atòmica i la guerra del Vietnam, amb la presència constant de les conseqüències polítiques i socials que va tenir la guerra freda, que s’allargarà fins al final del conflicte bèl·lic i la retirada de les tropes l’any 1975. Els protagonistes d’aquestes obres estan afectats per l’injust tracte institucional, el consum de drogues, la bogeria, el racisme i les seqüeles de la guerra del Vietnam. L’assassinat del president John Fitzgerald Kennedy a Dallas marca l’inici d’una certa pèrdua de la innocència per a la societat nord-americana, que assistirà a un gradual enfonsament moral, a una crisi institucional que desembocarà en l’escàndol Watergate i en la humiliant retirada de les tropes del Vietnam. Martín i Canal escriuen: «El que havia estat un moviment literari es va esvaint i dona pas a la utilització per part d’autors d’arreu del món d’arquetips i mecanismes de gènere negre que els permet seguir fent una radiografia del temps actual.»

Fa mal opinar perquè hom no té els coneixements necessaris ni accés a la informació precisa, però ens atreviríem a dir que l’assaig en qüestió abasta gairebé la totalitat de noms d’autors i de les obres publicades, com a mínim dels principals, d’ençà dels inicis del gènere —el text fundacional que hem dit d’Edgar Allan Poe— fins a la dècada dels anys setanta del segle passat. Certament un treball molt exhaustiu d’investigació. La presentació de l’obra és completa perquè inclou una selecció d’il·lustracions a color, cobertes de publicacions que han fet història, i diverses llistes de les millors obres, segons l’opinió de crítics i de publicacions especialitzades. Destaca també un capítol complet dedicat a l’estudi de l’obra de Georges Simenon i al popular investigador Maigret «...el més cèlebre i prolífic de la història del gènere, amb el permís de Sherlock Holmes. » Jordi Canal i Àlex Martín també són els autors de l’assaig La cua de palla: retrat en groc i negre.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris