cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 27°
26°

Incongruències a Espanya i a Catalunya

Cada dia vas coneixent notícies en el sentit de viure en un món més inhumà. Sembla que tothom queda astorat quan veu un infant que es mou al ritme de les onades perquè ha mort negat quan son pare o sa mare s’ha negat dins la mar, cosa que ha fet que ell també morís. La mar el treu a una platja i el món el pot contemplar movent-se al ritme de les onades. Això és terrible. Si és culpa de qualque ministre italià direm que a Itàlia hi ha un govern antidemòcrata i totalitari, i creim que els espanyols són molt bons perquè no ho fan això, fins que t’arriba la notícia que el director general de la Marina Mercant espanyola, Benito Núñez Quintanilla, càrrec que depèn del ministeri de Foment, ha enviat una carta al capità de l’Open Arms, vaixell que es dedica a salvar vides a la mar, en la qual l’amenaça amb sancions des de 300.000 fins a 901.000 euros si rescata en el Mediterrani, sense autorització dels estats. La carta diu que no es podran fer operacions de recerca i salvament, en tant que no tingui la conformitat de l’autoritat responsable de la regió de recerca i salvament on es navegui i sempre sota la coordinació d’aquesta autoritat. També els impedeixen de fer navegacions amb el propòsit de fer tasques de salvament o altres activitats que derivin amb tota probabilitat d’aquestes operacions si no tenen permisos de les autoritats corresponents, és a dir, d’Itàlia o de Malta, que tenen els ports tancats a les persones rescatades.

Com així els governants espanyols actuen com ho farien si pertanyessin al partit VOX? És que creuen que tots els votants han perdut l’“oremus” i són dels que pensen que s’ha de deixar morir tota la gent que arriba en “patera”? Segurament pensen que aquesta gent que ve exposant la seva vida contínuament vénen a robar-los la feina i els doblers i per això no els volen o se’n foten de si moren ofegats. Per què han oblidat que en un temps no massa llunyà érem nosaltres els que emigràvem per poder subsistir? No ens queda més remei que pensar que els governants se n’adonaran del desastre que estan a punt d’ocasionar i rectificaran. De totes maneres, segurament serà el capità de l’Open Arms qui es reafirmarà en la seva valentia, no es deixarà regirar i continuarà socorrent les persones en perill de perdre la vida. Esperem que sigui així!

Ara vull fer un símil per tractar un altre tema. El símil neix quan una altra persona em comentava la sensatesa i el bon comportament dels espanyols que recollien immigrants davant l’hostilitat dels italians i d’altres pobles de la mediterrània, i ara resulta que els espanyols no són tan diferents d’aquells que deixen morir ofegats els desgraciats que cercaven un món millor, que resulta que no existeix ni a Espanya. Això m’ha fet pensar a mi en els pactes que hi ha hagut a alcaldies de Catalunya i a la Diputació de Barcelona, on els partits han preferit pactar amb qualsevol altre, sacrificant les idees i la ideologia, especialment la independentista. Resulta que a la diputació JuntsXCat pacten amb el PSC, artífex o un altre dels que acceptaren el 155, que eliminava fins i tot l’autonomia catalana, i tot això perquè ERC ha fet el mateix a diverses alcaldies i no ha volgut tornar enrere. Es veu que no saben ni volen saber que pagaran cara la factura davant la satisfacció dels poders fàctics espanyols. ERC queda bastant en entredit, des de la consideració d’igualtat de tracte de les dues llengües oficials, sense voler pensar que una de les dues es troba en desavantatge i camí de la substitució, fins al que ha fet ara el batle de Tarragona, Pau Ricomà, també d’ERC que es nega a penjar llaços a la paret del consistori, perquè diu que aquesta no és la seva idea, sinó que és la manera que pugui obtenir l’alcaldia i prendre-la al socialista Josep Fèlix Ballesteros. Diu que tampoc no té previst penjar cap pancarta en favor de la llibertat dels presos, i a més, ha manifestat que cada ciutat té les seves dinàmiques i que ell no és ningú per jutjar el que estan fent en altres ciutats. Diu que Barcelona té una dimensió especials i que ell s’ho mira amb absolut respecte.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa devers d'un mes

El respecte és una cosa ben diferent de la subordinació, que queda ben clar que no és altra que "fer el cim" de cada municipi és clar, i així, anar pujant. Es l'objectiu principal sense regles de joc, i amb canvis de camisa tan freqüents com esperpèntics.
Fà feredat anar llegint i veure com la realitat exposada, reflecteix uns fets que des del punt de vista dels "administrats" o poble espoliat, va esgotant la capacitat de sorpresa, si és que en queda encara.

Valoración:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris