cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
27°

Jardí és el paisatge que menyspream

05-04-2008

Com a ‘jardí’ molta gent entén, encara, que s’ha anat a comprar cossiols a un viver, s’han posat al corral i, si han surat, es mostren a les visites: ‘mira quina planta més mona’. A l’engròs el parc de les Estacions II, el parc de la Mar o el passeig Marítim, també n’hi ha que ho posen al mateix calaix jardiner, i la veritat és que no hi ha gaire cosa per triar. Girant la truita, jutjant ara ja pel resultat final, també podríem dir que ‘jardineria’ és fer una despesa per enlletgir una plaça, o una zona verda qualsevol, tot i què també podem trobar algun espai encertadament agradable i bell.

Hi ha de tot a la vinya del Senyor, també abunden els llocs on s’ha destruït la Natura per fer una zona verda amb resultat final és més lleig del que ja teníem. Per exemple l’entrada de Puigpunyent, on tenim una de les raríssimes platanedes a Mallorca: idò es va arrasar el tros del pont per encimentar-lo i posar-hi pedrasses de tafona. Fins on he pogut arribar és com un homenatge al bunyol de reivindicació de la destrucció, xaletització i tancament de camins de Son Balaguer. Si no és així podria esser al revés, però el resultat final és el mateix: ciment contra natura. Precisament la vasa de Puigpunyent és el paisatge (no hi ha modernisme, per exemple), tafones completes n’hi ha a moltes possessions i parlam d’un paisatge singular que només es pot veure allà... si és que en tens moltes ganes i hi vas a grufar pel teu compte, no està preparat per a visites. Pitjor s’esdevé amb l’alzina Grossa, arbre protegit a la mallorquina: ben tancada amb filferrada probablement subvencionada i amb pany sine die.

Plateros a part, els torrents que travessen els pobles de la Serra són exemples paradigmàtics i freqüentment els redols més pintorescos, ja que l’abundància d’aigua, encara que sigui només mig any, ajuda molt, i la dificultat de destruir-los també els ha ajudat molt. Aleshores la solució no és amollar-hi ases (Equus asinus), sinó posar multes que fiblin als ases (Homo sapiens) que usen els torrents d’abocador. I sense torrent també: per tot hi ha presumptes zones verdes que en realitat són grises, tristes, i no fan passegera a ningú. Fora dels nuclis urbans, on hi ha una problemàtica ben diferent, en les zones perifèriques o altres on ja hem anat directament a espanyar el paisatge, seria molt més respectuós, intel·ligent i infinitament més econòmic i agraït secundar el que ens ofereix la Natura, que no pas insistir a la contra.

En un racó “amagat” de Son Rapinya, part davall del carrer Sec, en una passejada hi he observat: alocs, cascall groc, tradescàntia, ranuncle, llorer, marfull, bova, lantana, ricí paraigüets, morera, figuera, miràbilis, heura, palmeres diverses, lledoner, blavets, orval, rapa, xuclamel... Un llistat més acurat de les quatre estacions no cabria en aquest article, però serviria per veure que allò es mou com als documentals televisius: ara es començarà a torrar parcialment mentre comprovarem que una volta ombrívola a l’estiu és un luxe més rar de cada dia, a la tardor renaixeran les plantes de temporada, a l’hivern corre l’aigua i a la primavera hi canten els rossinyols. Ja he deixat de banda les mates típiques de la garriga les herbàcies típiques del món ruderal i altres plantes de torrent que també trobarem més amunt o avall, però cal fer notar que trobar encara dins Palma alzines, garballons, coscolls, garlanda o romanins ja és molta sort. Tot plegat un autèntic jardí natural, i naturalment menyspreat. Un diamant en brut, dirien en una altra disciplina.

Aquí com veiem no cal anar a comprar cossiolets ni res, sinó seleccionar les plantes més interessants i llevar-les les noses per a què es puguin desenvolupar en tot el seu potencial. Com que les espècies o els exemplars seleccionats hauran nascut tot sols el manteniment és molt més reduït i barat. No parlam de comanar estudis de mils d’euros, parlam del que ens regala la Natura. Això és flora mediterrània: el que menyspream i arrasam cada dia. El que posen a les zones grises o l’eslògan del regidor d’Obres Públiques, és d’una altra pel·lícula.

Per als que no estiguin introduïts en les plantes, a la llista hi ha un poc de tot: plantes que només fan verd i altres de flor preciosa, arbusts, palmeres, flors d’hivern, espècies de tradició històrica, medicinal o cerimonial (ja hi ha florit l’herba de Sant Joan). D’altres les solem menysprear com a ‘males herbes’, per exemple el ricí. Doncs pel nord d’Europa, amb una cultura de jardineria infinitament superior a la nostra, flipen, amb aquesta planta. A Oxford, per exemple, és típica dels patis, i si algú creu que per allà són més betzols que nosaltres, que provi de llogar una habitació un parell de dies a un hotelet que no tengui goteres. Si no sap que fer-hi sempre podrà visitar Blenheim, que és una mena de possessió on va néixer Churchill, entre altres curiositats.

Aquest sector de ponent de Son Rapinya, de fet ja té un cert tractament de parc-garriga, però mínim, reduït a neteja de camins i poca cosa més. El racó descrit necessitaria un manteniment més intensiu i amb una nova mentalitat. Jo contractaria un escamot de joves del GOB i un encarregat professional de la fotografia de paisatge. Si hi han d’enviar els apallissadors d’arbres... val més que no toquin res.

Ja m’ho deia la tia Perica: “Al revés me las calsé, y eran botas de montar”.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per teresa, fa 2 mesos

Precisament una de les causes que els gorrions desapareguin de ciutat és que hi ha massa manteniment als "jardins" m'estim més que venguin els gorrions a tenir un parc perfectament ordenat. Els gorrions són imprescindibles per la ciutat que té "micro ecosistemes"

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris