cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
24°

El Mundial de futbol femení

Ha començat el Mundial de futbol femení, ho sabíeu? Potser sí perquè Google ho ha penjat com a icona d’inici, posant cada una de les seleccions que hi jugaran aquests dies. Sorprenentment no ocupen els titulars de la secció d’Esports dels principals mitjans de comunicació. Segur que a una columna, a la tercera o quarta pàgina veurem els resultats. Quina diferència amb el Mundial masculí!

També hem sabut que Noruega ha igualat els sous de les seves seleccions, ara paguen el mateix als futbolistes homes i dones. També Dinamarca ho ha fet. Cobraven més de la meitat menys, les al·lotes. Ho han aconseguit amb demandes, no us cregueu que sense lluita. Dos països nòrdics europeus capdavanters en moltes accions cap a la igualtat real.

A Alemanya també les jugadores s’han rebel·lat i han fet un vídeo punyent, denunciant la marginació. Han guanyat vuit vegades l’Europeu de futbol, diuen «No tenim pilotes, però sabem com usar-les».

Heu vist els anuncis de Nike? La multinacional penja diferents vídeos de dones de diferents esports amb les seves entrenadores, amb el lema No canviïs els teus somnis, canvia el món. Curiós no? La marca omnipresent a la roba dels grans esportistes com en Rafel Nadal, llança la seva publicitat dedicada a les dones que han de sobrepassar més barreres que els homes per arribar a complir els seus somnis. Curiós és cert, però també engrescador si ho veiem com una passa endavant que ha aconseguit la lluita del feminisme.

A l’esport com en tants altres àmbits socials, la discriminació de les dones s’està fent evident i es plantegen mesures per superar-la. I a més, el canvi de la mentalitat a l’hora de promocionar l’esport: la cooperació, el treball en equip, la solidaritat, que marginin la competitivitat, les travetes, el som més que tu! En el més pur masclisme.

No és fàcil, ho sabem. Els joves estan més disposats que els seus pares, en podeu estar ben segurs. Si no recordeu l’agressivitat d’alguns progenitors en els partits, fins i tot amb algun episodi violent contra l'àrbitre, que fou notícia fa uns anys.

L’agressivitat, la violència no només en els gestos, en les paraules, sembla que ha de ser una mostra de bon aficionat a l’esport-rei, el futbol. I només és una mostra de mala educació, de treure les frustracions de la pitjor manera. És cert que l’entusiasme de l’afició en veure el joc del seu equip es pot manifestar cridant, fins i tot rugint, a més d'aplaudiments... No cal ser agressius ni violents.

Al Mundial de futbol femení, en l’equip de la selecció espanyola hi han jugat tres mallorquines: Patri Guijarro, Mariona Caldentey i Virgínia Torrecilla. Una d’elles, na Mariona ha declarat: Hem de mantenir l’aposta pel joc col·lectiu, jugar ràpidament, tenir la possessió i recuperar en camp contrari. Si volem fer les coses bé hem de seguir la nostra idea.

En llegir l’article ja sabrem els resultats, d’aquestes valentes dones futbolistes. Tant de bo aconsegueixin el reconeixement, l’atenció i la remuneració com les seves rivals esportives nòrdiques! Un desig que podeu estar ben segures que no s’aconseguirà si no és pel camí de la reivindicació i la demanda. Com sempre!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris