cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 26°
25°

Retrocés al país més ric del món

Els Estats Units d’Amèrica, el país més ric del món està patint un retrocés important. L’elecció de l’empresari Trump ja ho va ser, ho denuncien les persones d’esquerres i progressistes. Ho pateixen les persones i els infants, que volen travessar la frontera del sud, amb Mèxic, per intentar tenir una feina, una vida digna.

Ara assistim a un nou retrocés, l’aprovació de lleis contra l’avortament a Estats diversos de la Unió. Fins i tot dues grans empreses cinematogràfiques com Disney i Netflix han dit que no treballaran a l’estat de Geòrgia, on gaudien d’avantatges fiscals si hi treballaven, si finalment s’aprova la llei contra la interrupció voluntària de l’embaràs.

L’any 19 del segle vint-i-u hem de viure aquestes passes enrere en avenços tan assentats en la societat! Aquí ho vàrem viure amb el ministre Ruiz Gallardón, del PP, que intentà modificar la llei d’avortament. La reacció social en contra va aconseguir la retirada de la proposta i la dimissió d’aquest senyor, que en altres temps havia figurat com a possible substitut del cap del seu partit.

Vuit estats dels EUA han aprovat aquestes lleis anti-avortament, també han tingut una resposta contundent, més de quatre-centes manifestacions arreu del territori el dimarts 22 de maig. Coincidint amb aquesta mobilització multitudinària a Washington, davant el Tribunal Suprem, l’Oficina dels Drets Humans de les Nacions Unides ha demanat al govern federal que asseguri l’accés de les dones a un avortament segur. Prohibir la interrupció de l’embaràs, aboca les dones a avortaments clandestins que posen en perill la seva vida, afegeix l’ONU.

Una demostració clara que les conquestes aconseguides per les dones per ser mares lliurement, quan vulguin, no són inamovibles, no són definitives. A les manifestacions americanes moltes dones joves i majors vestides com les dones esclavitzades d’El conte de la criada de Margaret Atwood.

Na Simone de Beauvoir ho recordava, en temps de crisi els avenços de les dones són els primers que es perden. I ara, als EUA aquest país tan gran, tan present en el món a través de la influència en els mitjans de comunicació, en les sèries, en l’economia, viu un temps fosc, de retrocés en els drets humans.

Una vegada més ens hem de sentir solidàries amb les germanes americanes que lluiten amb fermesa a aquestes passes enrere. Feministes americanes que iniciaren el moviment #MeToo, denunciant les agressions sexuals patides, amb valentia, que aconseguiren estendre’l arreu del món.

Com es comentava el dissabte passat a la Fira del llibre, de Palma, a la taula rodona amb Núria Varela i Fina Santiago moderada per Rosa Cursach, el moviment feminista en el segle XXI s’ha fet global, amb més o menys força segons els països, present a Afganistan, a Índia, a Mèxic, Hondures, a Xile, a Argentina, a Sudàfrica, a Burkina Fasso, a Senegal, a Egipte, ... Al nomenat «primer» món, i als països del Sud. I veiem com el patriarcat, també a Occident, reacciona amb força, amb virulència.

No ens podem permetre cap agressió sense resposta, sigui d’una persona, sigui d’uns representants institucionals com aquests dels EUA que pretenen anar contra la història, contra el progrés, obligant a les dones a avortaments clandestins, perillosos, il·legals.

Les dones no són objectes sexuals, per molt que el patriarcat les vegi així i ho fomenti a través de la pervivència dels estereotips de gènere, el dret de les dones al seu propi cos és un dret guanyat, gràcies a lluites de moltes dones feministes. No ho oblidem.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris