cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
24°

Eleccions 26-M: Fi de cicle

Fa molta vessa analitzar els resultants electorals del diumenge 26 de maig. En qualsevol cas, és per demés: els resultats són els que són, és a dir, un gir a la dreta en relació als resultats de 2015. El bloc neoconservador ha sortit més dretanitzat, amb un component indissimuladament neofeixista. I el bloc pseudoprogresista manco "ecosobiranista" en el qual el "si que és pot" haurà d'esperar, qui sap fins quan, que li donin permís. I, tanmateix, la bona notícia és que aquestes dretes extremades no governaran gairebé cap de les principals institucions de les Illes Balears.

La vessa és encara més gran a l'hora d'analitzar els perquès d'aquest resultat electoral. Que s’ho miri cadascuna de les forces polítiques que no han vist satisfetes les seves expectatives! I el PSOE-PSIB –únic clar vencedor d’aquets cicle electoral- continuï celebrant el "sant adveniment" de Pedro Sánchez i Iván Redondo, i els encertadíssims fitxatges dels spins doctors del Consolat de la Mar. Entre els uns i els altres han aplicat, gairebé a la perfecció, aquella màxima de Gramsci segons la qual "... la realitat està definida amb paraules. Per tant, el que controla les paraules controla la realitat".

En aquest sentit, ni MÉS ni PODEM han contradit en cap de les institucions governades pels celebèrrims "Acords pel canvi" una concepció aparentment única de "progrés". Greu error. El progrés no és una cosa incolora, insípida, i indolora. Progressar és avançar amb una concepció holística en la bona direcció. Però, quina és aquesta bona direcció? Avançar en el decreixement turístic, en el canvi de societat del malbaratament de les elits emmirallades únicament en el creixement del PIB, i fer-lo amb justícia social. Sens dubte, aquí i ara, la construcció de l'autopista Llucmajor-Campos, la complaença amb quelcom semblant a l'anomenat Deep State o Estat Profund en matèria d'Inspecció i de promoció turística, o la negació del dret a un habitatge digne per tothom, no són bons exemples de progrés amb un horitzó emancipatori.

El cas és que el diumenge 26 de maig de 2019 es va tancar el cicle electoral que es va obrir amb la mobilització social contra els programes de càstig social iniciats en 2010, va continuar amb el 15-M, amb l'enorme aixecament popular contra les polítiques de José Ramón Bauzá, i, des de el 24 de maig de 2015, amb una correlació de forces institucional escorada a l'esquerra com mai s'havia vist a les Illes Balears.

Ara s'obrirà un nou cicle institucional. Tant de bo els pactes de govern permetin fer front de debò a les múltiples facetes de crisi ecosocial, cultural, identitària, i de cohesió social que patim a les Illes Balears. Això és, ara mateix, l'essencial. En cas contrari hi ha el perill d'entrar en una dinàmica del que l'antropòleg indi, i catedràtic de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York, Arjun Appadurai, anomena "el cansament de la democràcia", és a dir, donar pas a l'autoritarisme, el masclisme, la radical dualització social, i l'ecofeixisme. Estiguem atentes i atents, mobilitzades i mobilitzats!

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pedant, fa 16 dies

Idò si et fa vessa no ho facis... No et llegeix gairebé ningú

Valoración:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris