cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
24°

Faltarà una vaga de tècnics per dignificar els arbres

rhdr

21-05-2019

Si les negociacions no ho remeien, a partir de dia 10 del mes que ve hi haurà vaga indefinida de jardiners a Palma. Cal solidaritzar-se amb ells. Darrera una nebulosa de treball romàntic hi ha tot el contrari: una de les poques feines que queden a l’antiga d’esforç físic i mans brutes, deixant de banda les hèrnies discals, que no es tracta de fer llàstima, però els més vells, de la quinta de la xapeta, saben de què estic parlant.

Pareix esser que els volen fer començar una hora més tard per a cobrir millor horabaixes i dissabtes (amb amenaces de diumenges), és a dir, tornar a l’horari de l’Espanya de la pandereta i càntir del temps de la Sarsuela. Els afectats temen, i amb motiu per la involució dels darrers anys, que en realitat es tracta de fer-los fer més hores, xapades i en pitjors condicions. L’horari intensiu i de prest ja és bastant antic els dos mesos forts d’estiu, que a partir de mig dia no hi ha cristo que aguanti al sol. És una altra característica de l’ofici: aguantar intempèrie total. Amb les temperatures assolides els darrers estius, aviat només les suportaran els que hagin botat el reixat de Melilla.

El problema serà que no es notarà gens, la vaga. Caldrà complementar-la amb altres accions que toquin el nas als responsables de la situació actual i de la prevista. Per la Gran via Asima, per posar un exemple, davall les herbes altes i seques de les garangoles hi ha deixalles en procés de fossilització. Fa la impressió que ja fa mesos, que hi ha vaga, cosa que evidentment no és imputable als manobres: ara ja parlam del resultat final que és a la vista. Si l’exemple vos sembla recercat, als comentaris dels diaris n’hi ha una dotzena més, una ‘carta’ d’avui dijous qualifica de porqueria mitja dotzena de places i rotondes... i amb una volta per ca vostra trobareu més exemples, amén de moltes barriades, i eixampla finolis, on l’herba seca ja dificulta el pas.

Fins ara només hem parlat de neteja, que és el que a Espanya la gent associa a la jardineria, perquè és el que tothom veu i pot criticar. En l’apartat de coses que es puguin qualificar de jardí ja pareixerà que parlam de metafísica, que evidentment no interessa ningú. Ara cercava un article que vaig fer fa 15 anys... 30? És el que passa amb els arxius domèstics, que sempre que poden fallar, fallen. D’això... deia, a l’article aquell, que l’Hort del Rei i sa Quarantena es feren el temps de Franco, i no hem millorat gaire. Devia esser a la campanya del GOB per al parc de les Estacions (I): “Ni parc ni pàrquing: jardí, de les Estacions” deia el lema de la campanya. Ves per on... Després d’un serial per a oblidar ara ja tenim un parc de les Estacions II on la jardineria torna a esser poca cosa més que llevar branques i brutor, o només branques. Aleshores no parlam d’un problema d’aquesta legislatura sinó que ve de ben lluny.

El que sí ha empitjorat ferm aquesta legislatura ha estat l’apallissat d’arbres: hem tornat arrere un parell de dècades. I sort que no han consumat l’arboricidi del carrer Rodríguez Méndez. Tradicionalment els arbres eren considerats com una cosa per a produir ametles, garroves o quelcom semblant, i si no almanco llenya per a les foganyes. Això ja ho descrivia Jovellanos en parlar del bosc de Bellver. Després varen posar arbres a fer carrer per tenir embalum verd que tapàs un poc els edificis lletjos, però aquella mentalitat no havia canviat gens. Ni tan sols que volguem ombra no està clar, és evident que n’hi ha que s’estimen més torrar-se als solàriums de les zones dures.

Com ja he esmentat, amb l’augment de la consciència ecologista, de la cultura general, del respecte als altres essers vius, de la por al canvi climàtic i algunes campanyes i denúncies concretes sobre el maltractament inútil que rebien els arbres, en les darreres dècades havien rebut un manteniment més humà, però pareix que no ha estat rendible i tornam a la vida pràctica urbana on, així com ens ho hem muntat, qualsevol topada amb altres essers naturals és un problema. Els arbres, ja que parlam d’això, són massa grossos i fan fulles o, pitjor, flors, que són brutor, diuen, tapen la vista, fan bitxos, si destorben per aparcar ja me contaràs, i en qualsevol cas els aucells concaguen els cotxes i fins aquí hem arribat.

El resultat final, deia, és que els arbres són més sans i bells com més enfora estan de nosaltres, jardiners inclosos, aleshores l’única millora possible seria una vaga perenne.

Ja m’ho deia mon pare: mal damunt mal, i pedra per capçal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris