cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
28°

Capgirem el model de Ciutat i el model d'escola: Cridem per Palma

Un estudi realitzat per dos professors d’economia de la UIB, publicat la setmana passada a la revista «Estudios sobre educación», fa sonar les alarmes sobre l’impacte que té el turisme en el sistema educatiu. La investigació relaciona la baixa qualificació laboral que es requereix per accedir al mercat laboral amb la manca de motivació dels joves pels estudis i amb l’abandonament prematur dels mateixos. La formació i l’obtenció de títols no es consideren elements determinants per obtenir feina ni millorar les condicions laborals. Amb aquest panorama, no és estrany que Balears lideri la taxa d’abandonament escolar més elevada de l’Estat: el 26’8 % dels joves entre 18 i 24 anys abandonen els seus estudis sense haver obtingut cap títol ni de FP ni de batxillerat.

L’estudi dóna una dimensió nova a les anàlisis en matèria educativa, enfocant la causa dels problemes fora i no dins, de manera que, en comptes de demanar-nos “per què el sistema educatiu expulsa els joves que no encaixen en el seu model?”, ens haurem de començar a demanar també “per què el model productiu acaba amb el sistema educatiu?”.

Arrossegada pel turisme, la població de les Illes Balears ha crescut un 60% en els darrers 20 anys, i la població escolar al mateix ritme. A pesar d’això, no s’han fet inversions proporcionals en infraestructures educatives. La realitat és que falten escoles i les aules estan sobresaturades, la prova són els 107 barracons , 14 més que a l’inici d’aquesta legislatura, on s’escolaritzen prop de 2.500 nins i joves en unes condicions de climatització i espai deficients.

Fer nous centres educatius requereix un enorme esforç de planificació, d'inversió, temps, i de voluntat política: A Son Ferriol fa més de vint anys que demanen un Institut d'Educació Secundària per cobrir les necessitats de la població escolar, però ha arribat abans l’autovia entre Alcampo i les proximitats del Fan Festival. Ben igual ha passat amb l’escola de Campos; deu anys de lluita per una escola nova i han començat les obres de l’autopista abans que les del centre educatiu.

El factor clau del creixement de la població és la immigració, el que suposa que els centres educatius de les Illes Balears tenen al voltant de 28.000 alumnes estrangers de més de 120 nacionalitats. L’escolarització a totes les escoles finançades amb diners públics s’ha de regir per les mateixes normes i ha de ser gratuïta, no es poden imposar pagament de quotes, per associacions, fundacions religioses, uniformes o per revistes escolars. Si l'educació ha de ser l’autèntic ascensor social que permeti als joves teixir el seu futur amb les mateixes oportunitats, com pot ser que el 82 % de l’alumnat estranger es concentri a les públiques i un 17 % a concertades?; com pot ser que dins dels mateixos barris de Palma hi hagi escoles amb alumnat tant diferent?; hem aconseguit que l’educació sigui l’eina per combatre la desigualtat o el mirall on es reflecteix?

Escolaritzar els infants abans de les etapes obligatòries ha deixat de ser una opció a ser una obligació, especialment per molts pares amb una economia vulnerable o amb menys suport familiar. Els ajuntaments són els responsables d’atendre els drets i les necessitats dels infants de 0-3 anys i han de garantir que les famílies que ho vulguin, tenguin l’oportunitat d’escolaritzar els seus fills en escoletes municipals. La realitat no és així, aconseguir plaça en una d’elles s’ha convertit en un privilegi. A Palma, prop de la meitat de les famílies que sol·liciten plaça es queden fora, uns 300 infants el proper curs. La falta d’escoletes públiques obliga les famílies a dur els infants a les guarderies privades, algunes de les quals ni tan sols tenen l’autorització de la Conselleria d’Educació. A Ciutat hi ha onze escoletes municipals, vuit de les quals són de gestió indirecta. Durant els quatre anys d’aquesta legislatura no s’ha fet cap escoleta nova ni s’ha reconvertit en pública cap de les municipals subcontractades. És més, el Patronat Municipal d’Escoles d’Infants (PMEI) ha obert el mercat de la subcontractació a una nova empresa.

En el programa de Crida s’aposta per canviar el model productiu basat en el monocultiu turístic, una estructura productiva que les elits econòmiques considera inqüestionable i que genera substanciosos beneficis per als privilegiats a costa del que és públic, un model de creixement que genera profundes desigualtats. És inacceptable que amb els beneficis que genera el turisme, el 34’1% dels nins que viuen a Balears es trobin en risc de pobresa i exclusió. Revertir les conseqüències passa inexorablement pel decreixement turístic.

Amb el lema “capgirem el model de ciutat”, Crida per Palma es presenta per primera vegada a les eleccions municipals del 26 de maig. Si té prou suports capgirà el model d’escola pública a Palma.

Ho farà liderant des de l’ajuntament els convenis d’escolarització equilibrada entre els centres educatius dels mateixos barris i treballant des de les comissions d’escolarització i els consells escolars, establint les prioritats i actuant d’urgència en aquells centres situats en barris desfavorits, fent escoletes municipals noves i recorventint les subcontractes en públiques.

Ho farà amb l’experiència de les persones curtides en la lluita social, que conformen una candidatura forta i compromesa i que defensaran, com han fet sempre, un programa que posa les mesures per solventar els problemes estructurals: diversificant el model productiu, posant límits al creixement, prioritzant les necessitats de la ciutadania a les del mercat, fent noves escoletes municipals i lluitant per l’equitat a l’escola.

El proper diumenge, en Manel Domenech i na Laura Dorado, tenen l'oportunitat d’iniciar el gir de 180º que necessita Palma. Aconseguir una ciutat sostenible i una educació justa està, ara més que mai, en les nostre mans.

Jerònia Bonnín, Professora de biologia i número 10 de la llista de Crida per Palma.







COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Alegre, fa 3 mesos

@Trist:

El que és trist és desacreditar un raonament amb un comentari tan lamentable. Supòs que ets un/a fanboy de MÉS que té por de que l'avancin per l'esquerra...

PD: jo no veig res de lamentable a l'escrit, ans al contrari!

Valoración:0menosmas
Per Trist, fa 3 mesos

És trist pensar que una professora escrigui d'una manera tan lamentable.

Valoración:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris