cielo claro
  • Màx: 30°
  • Mín: 28°
29°

Galls de brega

Alberto Carlos fa la impressió que vagi dopat. De cada vegada se’l veu més desencaixat. L’espiral de lideratge de l’odi en què s’ha ficat pareix que ja el sobrepassa, però la carrera no ha acabat. M’han recordat les ganyotes de Klaus Kinski a La muerte tenia un precio.

Al Congrés del diputats ja no podia pus i volia interrompre la constitució de la cambra. Com que no li deixaren continuava fent potadetes. Després, la presidenta del Congrés ja devia passar pena que li pegàs una mena d’atac epilèptic el va deixar que s’esbravàs: va venir a dir que no teníem presos polítics per dur-los al Parlament (i amb tanta mala sort que els tocà seure prop d’ell), sinó que els presos polítics havien de quedar a la presó, com és normal. S’oblidava intencionadament que aquest presos polítics eren allà precisament perquè han batut el rècord de vots en una part d’Espanya, encara. Aleshores són els radicals histèrics com l’Alberto Carlos (Albert, si convé) els que fan parts i quarts d’Espanya. Els independentistes el que volen és deixar de formar-ne part pacíficament. Però tant se val, continuarà escaïnant que si liberalisme, que si Liberté, fraternité... i dos ous bullits.

L’Alberto insulta i menysprea els presos polítics, que en aquest cas són a més col·legues votats. No li basta que companys seus de treball tornin a la presó després de la sessió al Congrés (inversemblantment per estar acusats de rebel·lió inexistent). No. Necessita amargar les poques hores que als polítics elegits pel poble els han atorgat per a recollir la credencial. Si això fos la famosa caritat cristiana seria un altre motiu per abolir l’Església.

A les eleccions generals s’ha confirmat el que ja sabíem tots: que a l’hora de comptar vots dividits els comptes no surten. Ja fa anys Rosa Estaràs (a Estrasburg) en feia escaïnades profètiques, però al revés: “hexapartito, hexapartito”, repetia per insultar l’esquerra, i ara és el seu partit ─el seu xapat, en mallorquí pepero─ el que ja està “tetrapartito”, de moment.

Casado havia promès fer-se de centre i va optar per no obrir boca, al Congrés, segurament amenaçat pels seus, ja que cada vegada que l’obri perd vots per tots els costats. Tant ell com Alberto estarien més a plaer a VOX, però allà els escons són faves comptades, insuficients per a les seves aspiracions que, ves per on, són les mateixes, a més de vestir igual, odiar la mateixa part de la societat, usar la mateixa demagògia, amollar barbaritats intercanviables i liderar partits bessons. Dos galls dins un galliner, dos xulapos al mateix portal... No pot acabar bé mai.

I Bauzá (el de la z forastera, de zopez), ara canviat a Ciudadanos, ha tornat per confirmar que ningú no el vol escoltar. Ja havia exhaurit la pròrroga de fer de mòmia al Senat i així podrà continuar xuclant com a liberal subvencionat i podrà defensar els seus interessos directament. Aquí no representa ningú, per això el PP ja el va enviar a Madrid fa quatre anys, però no varen pensar que les mòmies mai no moren. Per acabar de compondre el carro de còmics ambulants l’acompanyava na Soraya Rodríguez per a què quedi clar que dins el PSOE també hi ha fatxes.

Aquí ens interessa més Amor de cans, quan torni acabar podríem fer un altre serial amb Es xèrif des PI, mem si trobam el punt al sobrassada-western i diversificam l’economia d’una vegada. Si tot ho posam en l’especulació de sòl, baldament sigui legal, estam condemnant la pròxima generació d’illencs a la marginació. Doncs el xèrif aquest braveja de tot, també de tenir molts pisos i solars, però la notícia no és això sinó que l’han acusat de tenir-hi gent empadronada irregularment (va passar el mateix a Santa Eugènia fa quatre anys i a Costitx en temps de na Mariantonieta nostra). No és clar si estan empadronats als pisos o als solars buits. El xèrif, com podeu suposar, enlloc de defensar-se ha engegat el ventilador de merda: “més de la meitat dels de l’oposició també fan obres il·legals”, diu.

Com deia, però, n’hi ha molts més capítols. Un altre, que només poden esser ganes d’emprenyar, va esser reivindicar Joan Marc com a fill il·lustre de Santa Margalida. Ben al contrari s’esdevé que Joan Marc havia renegat de Santa Margalida fins al punt de no assistir ni al funeral de son pare. El rerefons fou l’assassinat d’un altre margalidà, en Rafel Garau, i tothom sospitava que va esser un encàrrec d’en Verga. Un altre que també era “de sentro”.

Ja m’ho deia mon pare: sant Pere era espanyol, i de tan espanyol que era, se va espanyar ell tot sol.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris