cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Els somnis de Miquel Bauçà

El tema dels somnis va ser part essencial del llibre El Canvi —Empúries, 1998—, un volum que comença amb aquesta entrada: «Abassegar. Sembla que sigui una de les passions majors dels humans.» Els somnis providencials, benefactors per a la llibertat metafísica —un altre tema, el beneplàcit de la metafísica, amb molta presència al llibre. En els somnis no hi intervenen tercers; són autònoms de la vida, inútils per al control de les coses perquè pertanyen a una categoria diferent. Són creatius i la seva contemplació provoca plaer. Els somnis no tenen res a veure amb la combinació, suposadament meravellosa, extravagant, que projecten les pel·lícules de Walt Disney. El poeta rebla el clau: «Els defensors del drets humans no avançaran un pas, si no tenen present aquesta precisió

Els somnis, en dormir, ens proporcionen un altre escenari; són un diàleg objectiu amb un mateix, diferent del que hi mantenim després. Són una talaia per a la qual, a diferència dels films cinematogràfics, no hem de pagar res. Són un mecanisme de precisió d’allò que és possible, però inconcebible. Mentre no puguem enregistrar-los, és perdre el temps parlar dels somnis; però, afegeix Bauçà, «...donat el servei impagable que m’han fet, jo n’haig de parlar.» El somni, aclareix l’escriptor, vol dir narració onírica, no qualsevol altra activitat mental. Un descobriment, probablement l´únic esdevingut durant la seva vida, tal com reconeix ell mateix.

Un somni no ment mai, ni tal sols si és maldestre. La llibertat hi és intrínseca, per això mai no té cap desenllaç moralitzant. No dóna cap solució a cap problema; plantegen conflictes sense desenllaços. No hem de ser exigents amb els somnis perquè ells, a diferència de nosaltres, tenen un sentit de l’harmonia molt particular. No són interessats; són espontanis. Els mossens sempre volen alliçonar; els somnis, mai. Permeten que ens condemnem i cremem perennement dins les flames, amb total indiferència.

Els somnis són narrativa pura, sense cap mena de pretensió. No són cap còpia de les històries apreses a través de qualsevol procediment. Improvisen per mor de llur desorganització; ens subministren sorpreses. L’espectador d’un film cinematogràfic, en canvi, no tolera que la pel·lícula no tengui cap desenllaç. Aquesta és una de les seves meravelles: «No tenen desenllaç, cap intenció, sinó la d’expressar la llibertat —narrativa. Exactament com el comport dels estels. L’atractiu suprem dels somnis rau en el fet que són la prova que hom pot ser lliure.»

Els somnis són sobirans; per això és impossible establir una relació de causa a efecte entre la forma que ha pres el dia amb la que prendran els somnis, durant la nit. El convenciment de Bauçà: «Les poques vegades que no han estat així, penso que són fruit de la meva imaginació. Res de rigorós.» Els somnis funcionen al marge de la voluntat del dorment i sols ens ha de preocupar garantir el suport físic que han de tenir, la nostra predisposició. Altres avantatges: els somnis són una realitat rigorosa, en ple funcionament. No serveixen de cap indici clínic, ni són cap mena de retrat vergonyant d’un mateix.

Prejudicis que cal descartar i que Miquel Bauçà tenia, «...fins que no vaig trobar els somnis.»: la visió que hom té dels contes puerils i de la tradició popular; la interpretació que en fa la psiquiatria i la del Surrealisme (sic). El poeta, tal com ell mateix afirma, va haver de fer neteja a fons. El fet que la tradició popular sigui tan pobra en la matèria, és degut a una raó: «La població no dorm professionalment com ho faig jo.» La creativitat dels somnis tampoc no té res a veure amb la narrativa pueril, perquè la seva creativitat no consisteix a posar quatre ales a una zebra.

Gràcies als somnis, residu d’una altra cosa, situam experiències que haguessin estat possibles; emocions insospitades. Quan tot esdevé tediós, mancat d’expectativa, els somnis no fallen mai, són una garantia per a una cosa nova, interior. Els somnis ens sorprenen de nosaltres mateixos i a nosaltres mateixos. Insisteix el poeta: «En els somnis, l’activitat es caracteritza per introduir la dimensió metafísica, que, malgrat que és un fet dolorós, és el contrari de la blana i general estultícia diürna, de la qual n’estem tan cofois, tots plegats.» Els somnis aturen Bauçà, el netegen i alhora el reconnecten amb el passat, un passat reconstruït: «No puc demanar més

Bauçà diu que a ell mai ningú no li ha donat instruccions de com s’han de construir els somnis i que fins que no va esdevenir eremita —al pis de l’Eixample de Barcelona—, no s’havia assabentat d’aquesta capacitat tan extraordinària que tenia: «Font de saviesa. Sense els somnis només sabríem un u per cent de nosaltres mateixos.» Un altre avantatge, segons diu al llibre El Canvi: els somnis sintetitzen; fan una síntesi de les nostres constants pulsacions i de les experiències afectives del dia anterior. Són simbolistes, no enganyen. Són extraordinaris perquè sense fer cap esforç, se’ns presenta a la consciència un panorama concret, perfecte. Són una assegurança contra l’estultícia; un regal sumptuós, que no ens mereixem de cap manera.

La creativitat dels somnis. Creativitat, no traducció de res. Un altre regal incomparable perquè, si no fos així «...res no ens diferenciaria d’una rabosa, que només imagina coses pràctiques.» Però, sempre, continua l’escriptor felanitxer, el somni és un fonament que no es redueix a un intent de comunicació entre el subconscient i el conscient. És una activitat per se, magnífica; el millor que podem experimentar en aquesta vida. La creativitat és la feina més conspícua de la ment durant els somnis perquè demostra el grau de la nostra potencialitat de canvi: «A partir d’un no-res, d’una trivialitat minúscula, la ment crea una narració —una construcció— enlluernadora, talment un castell de focs dins la nit, que redimeix de totes les febleses, misèries, diàries i sabudes, i a mi em deixa bocabadat. Ara: donada la complexitat, és impossible descriure’n cap, d’aquestes narracions.»

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris