cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
22°

Un dia del llibre preelectoral

Avui dimarts, dia del llibre. Volia recomanar-vos lectures que he llegit i que crec val la pena conèixer. Per entretenir-vos, per distreure-us, per allunyar-vos de les preocupacions quotidianes i entrar dins altres mons. Però no ho faré, aquest cap de setmana tots els mitjans de comunicació escrits han dedicat els suplements a fer-ho, amb entrevistes als i les autores. A més alguns telenotícies també han tancat el bloc informatiu amb recomanacions lectores.

És un dia del llibre atípic. Cau en vacances escolars, per tant no hi trobareu grups d’infants i adolescents passejant per Ciutat. També és atípic perquè diumenge que ve, el dels Pancaritats, el diumenge de l’Àngel de Palma, tenim cita electoral per triar les persones que ens han de representar al Congrés i al Senat.

Unes eleccions amb resultats incerts, molt oberts. Hem vist enquestes del CIS, altres d’empreses, però ja n’hem après i sabem, després de veure els desencerts del desembre passat a les andaluses, que no ens podem fiar. Una dada sí que ens creiem: l’alt índex de persones que diuen que no saben encara a qui votaran.

Per tant serà cert que les campanyes serveixen per aclarir idees, per prendre decisions per aquella part de la ciutadania que respon que no sap, no contesta.

Des del món de les esquerres hi ha indecisos. No sé des de les dretes, potser la diversitat d’ofertes després de tants anys d’una única opció pepera fa que hi hagi dubtosos entre ser fidels al vot de sempre, o provar les noves opcions que són, a veure qui la diu més grossa. Conec persones del meu poble que abans eren del PP i ara es presenten per Ciudadanos, i VOX. Sembla que allò del «centre» ho han deixat per opcions com el PSOE.

Un PSOE que ha tingut poc temps per governar, deu mesos, gràcies als vots de les esquerres espanyoles i sobiranistes de la perifèria. Un temps on ha mostrat manca de coratge en molts aspectes com és la derogació de la Reforma laboral del Sr. Rajoy, o la llei mordassa, o la llei Montoro que tant perjudica els nostres Ajuntaments. Un PSOE que dia sí i dia també oblida que el bipartidisme s’ha acabat en aquest país, que ha d’aprendre a governar amb aliats, com fa aquí o al País Valencià, i on experimenta que les esquerres sobiranistes són els socis més lleials.

El vot més d’esquerres, conseqüent, radical, feminista i sobiranista és, a Veus Progressistes. Fa unes setmanes vaig publicar un article Balboa-Cursach un bon tàndem!on us comentava la meva percepció de les dues persones que encapçalen les llistes. Guillem Balboa al Congrés, na Rosa Cursach al Senat. No repetiré els arguments, són de pes enfront de tant lideratge carregat de testosterona, que veiem a altres opcions.

El vot més útil és aquell que contribuirà que les nostres Illes siguin presents a les Corts espanyoles, com ho és el País Valencià amb el grup de Compromís, amb la veu de la gent d’esquerres. Una veu que s’ha d’asseure a negociar la Presidència del govern, perquè serà necessària la negociació amb les esquerres sobiranistes si volem allunyar la temptació del pacte PSOE-Ciudadanos.

Una temptació possible que hem de poder allunyar amb el nostre vot, perquè el Sr. Mesquida no sigui Ministre, ni el Sr. Bauzà, ambdós companys ara del Sr.Rivera.

Diumenge que ve no podem donar res per fet, res per previsible. Hem de contribuir amb la nostra participació en un canvi de govern a l’Estat espanyol, un canvi que faci possible fer polítiques d’esquerres, aquestes polítiques no agraden als «barons» del PSOE com el Sr. Gonzàlez i el Sr.Guerra, que voldran un pacte amb el Sr. Rivera.

Volem aturar les dretes, volem veus d’esquerres, sobiranistes, feministes, a Madrid. Volem Veus Progressistes!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris