cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
23°

Què volen aquesta gent de Ciudadanos?

Qui tengui fetge podria anar de copes amb algú que vagi a les llistes de Ciudadanos i demanar-li-ho a mitja nit. No se m’acudeix altra manera de treure el gat del sac.

Però per a mi que ja no cal. Han estat marejant quatre anys per Madrid mentre tots els vents els eren favorables fins a creure’s que allò era imparable i per força havia d’acabar amb Alberto Carlos I com a president de l’Espanya castellana, amb un discurs d’ocurrències eclèctiques, ensucrades i demagògiques que servien per a tot i per a tothom, fins a la moció de censura de Sánchez. A partir d’allò es va haver de retratar, l’Alberto i... oh sorpresa! tot el seu discurs ja va tant cap a la dreta que es prova cada dia amb Casado i el de VOX, a veure qui la diu més grossa.

Quina sort que a Espanya no hi ha ultradreta! deien fa tot just un any... ves per on! Els primers anys d’aquesta legislatura eren una passejada entre flors i violes. Amb un PP que li esclaten un casos de corrupció per tot, Ell era la cara guapa de la nova dreta, sense altra preocupació que la de triar les bataionades que amollaria i esperar la lenta, però inexorable descomposició d’un PP, encara en mans ─o potons─ de Rajoy: un vell amb pudor de sagristia tancada. Ja somniava, l’Alberto Carlos, amb l’entrada triomfal a Madrid com la de Cleòpatra a Roma...

El PP ha estat la dreta espanyolista de tota la vida que arreplegava les essències de Pàtria-Déu des d’Atapuerca fins al “Francatolicisme”, però amb els casos de corrupció fins i tot el votant de sempre ja comença a sentir vergonya. Aquí és quan surt Ciudadanos per arreplegar tota aquesta quantitat de vot, que és molt, però el canvi de Gobierno també dugué com a conseqüència el canvi de Rajoy per Casado qui... oh sorpresa! sembla germà bessó del nostre protagonista, cosa que el deixà completament descol·locat, sense entrada triomfal i, el que és pitjor, a partir d’aleshores ha de competir, tant amb les bajanades per donar titulars, com pels mateixos votants. Si en paraules d’Álvarez de Toledo, estam parlant d’un ninot capritxós, malcriat i subvencionat, vejam ara com s’adaptarà a això de compartir. Doncs no pot adaptar-s’hi, i amb un Casado que el supera amb un discurs de piròman, l’Albertito ja no grata bolla, ha tirat la tovallola anunciant que es subordinen al PP: en són l’equip filial, si no puedes con él, únete a él. Ho han repetit de manera obscena, a part que ja abans del circ electoral pràcticament tot ho votaven igual.

Per ses promeses electorals no els coneixereu, ni pels seus fets, que és el que retrata la gent que té vergonya, però als de Ciudadanos tant els és planxar un ou com fregir una corbata, l’únic que els manté inamovibles és l’odi a Catalunya i ben especialment als catalans que encara parlen català, aleshores, per simpatia, a les Illes estam igualment amenaçats.

A les Illes la primera legislatura de Ciudadanos no ha pogut esser més esperpèntica. La seva obsessió és destruir la nostra cultura, mentre de tota la resta de temes es subordinen al PP. Adesiara representen alguna sortida de polleguera per intentar fer creure que són un producte diferenciat. De principis, els de Marx, però de Grouxo, el de Sopa d’annerot.

Les actuacions dels protagonistes donen per a uns quants capítols d’això americà de rialles en off. Pericay és un cas clínic: essent filòleg s’inventa un estàndard mallorquí que domina molt bé, tot s’ha de dir, però inevitablement el traeix l’accent català d’allà deçà, i és que aquest tema és irresoluble (i massa llarg per avui), si es tracta de mallorquí versus català, a part de construir una cosa sense fonaments, l’accent i altres formes de pronuncia tanmateix grinyolen, aleshores poca gent se’l sentirà seu. A més, mantenir aquest equilibri només ho pot fer un filòleg, ben igual que escriure en mallorquí versus català (com s’escriu “monanam”?), aleshores finalment es tracta d’un idiolecte.

Ultra la discrepància política cal reconèixer que Xavier Pericay és tot un cavaller: ni una paraula més alta que l’altra. Només s’ha despentinat amb les darreres puntades de peu dels seus. No és el cas de la seva companya de partit, a qui li importa un rave tot això del mallorquí i ja parla sempre directament en foraster. Abans s’havia destacat per usar la seva filla menor d’edat per a calumniar Jaume March, justament un pròcer de la nostra cultura, mentre ella n’és renegada. Durant la legislatura ningú no sap per a què ha servit.

…Però el temps posa cadascú al seu lloc: Pericay continuarà envestint el gegant Galies, que era un molí, la mare de Laura Venzal estarà més a plaer a Vox i Rivera ja ha rellevat Boadella com a pallasso espanyolista a la dreta de l’esperpenta Aguirre. Pareixia que la dreta de l’esperpenta Aguirre ja era el non plus ultra… faltava descobrir Amèrica.

Ja m’ho deia mon pare: no s’apleguen que no s’assemblin.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià, fa devers d'un mes

Magnific l'article amb les comparacions simètriques o transformacions mimètiques i definicions atrevides (ho dic perque a mí, aquest diari, certes expresions no me les ha publicat) Així doncs, buscaré més temps per llegir-vos als de + Opinió. Com s’escriu “monanam”?, i què vol dir Adesiara, son reptes per a mí, que m'estimulen i amb permis dels meus amics balears, "monanem", jo l'escriuria :"ens en anem" que abans es deia també molt semblant: "m'us en anem". No puc entendre que semblin o es creguin tan intel·ligents i es perdin aquesta cultura tan engrescadora i suggestiva

Valoración:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris