cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Sopar amb 800 persones, una empenta necessària!

Dissabte 13 d’abril fou un dissabte especial. Es commemorà la Segona República, a Porreres, a Calvià...també a Ciutat, amb un passeig dirigit per l’amic Gaspar Valero, organitzat per la Plataforma per la Democràcia, acabant al cementiri a un acte de l’Ajuntament i l’Associació Memòria de Mallorca, amb la descoberta de disset nous noms al mur de la memòria. Recordau l’anterior article, Vuitanta-vuit anys després, del dimarts passat? Allà us convidava a assistir-hi. Actes de record i commemoració, actes de record a les dones i homes demòcrates, republicans que hi deixaren la vida en la defensa de les seves idees.

Més tard, el mateix dissabte, vaig ser una de les més de vuit-centes persones que anàrem a sopar juntes a Binicomprat, convocades per MÉS per Mallorca. He posat el títol d’una empenta necessària, i podria haver posat, un estímul important, una gran envestida, o si voleu, una gran càrrega d’ànims, tots els sinònims em serveixen. Va ser una trobada que, us he de confessar, no esperava així.

No ho esperava, perquè la convocatòria de les eleccions generals feta pel Sr. Sánchez ens va glapir pensant en les municipals, autonòmiques, insulars i europees!, del mes de maig, després de la sorpresa de les andaluses del desembre, amb ànims contradictoris.

Per una banda, la constatació que l’extrema dreta de VOX ja té representants electes cosa que provoca que el PP del Sr.Casado i Company, el PP del cas Gürtel i tants altres que coneixem, vulgui aturar la seva caiguda amb propostes amb competència amb ells, a veure qui la diu més grossa. No parlem de Ciudadanos, amb fitxatges exsocialistes com Joan Mesquida o Soraya Rodríguez.

Per l’altra la necessitat de respondre a aquest trio amb força, amb unitat, amb resistència. I no ho veia fàcil, tan sols fa uns mesos em preocupava l’estat d’ànim de la militància de MÉS afectada per les contradiccions que provoca la tasca de governar a les institucions, la complexitat de conjugar la pluralitat interna i els forts atacs de la reacció i l’espanyolisme que ha patit.

Afortunadament s’ha conformat la candidatura Veus Progressistes formada per MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa, ERC per una proposta de les Illes encapçalada per en Guillem Balboa al Congrés i al Senat per Mallorca, amb UnidasPodemos-IU,amb na Rosa Cursach.

El sopar fou una sorpresa i una alegria. Per una banda el record i homenatge de tantes persones que el 1979 conformaren les llistes municipals i al Consell i Consell General Interinsular-Preautonòmic.

Quaranta anys de les primeres eleccions municipals, amb resultats que permeteren tenir batles d’esquerres a Palma i molts de pobles de Mallorca.

Una sorpresa també perquè comptàrem amb un equipasso de joves que l’organitzaren, el pensaren, el dugueren a terme. Les campanyes electorals d’ara no tenen res a veure amb les de fa quaranta anys, ho sabem perquè també hi érem. Les xarxes socials, la immediatesa, els missatges curts, clars, dominen per damunt de trobades amb persones als mítings. I així i tot, una cosa no ha canviat. El treball militant de convèncer la família, les amistats, amb arguments a favor del vot cap a la teva opció.

No tenim el suport dels mitjans de comunicació audiovisuals, només tenen espais pels quatre partits estatalistes. Així i tot, la força de la resistència de les persones compromeses en la transformació de la societat és la que mou l’entusiasme, la il·lusió, l’ànim de les més de vuit-centes persones que sopàrem juntes dissabte passat.

Ens carregam d’energia positiva reconeixent la tasca de les persones que lluitaren per tombar la dictadura, conscients que vivim moments difícils que ens demanen un esforç més i el farem. El múscul municipalista de MÉS, una altra vegada, es converteix en l’eina més potent que té l'eco-sobiranisme.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris