cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Ara en diuen Karma

Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu i malsofrit. Es veu que les divinitats orientals, -no sé si hi té res a veure la mística d’en Lennon, que no és altra que la de Mascaró i Fornés, el savi de Santa Margalida- són com a més condescendents o apliquen les seves ires amb molta més pardaleria que no els nostres de tota la vida.

Sigui karma, providència o ironies del destí. El cert és que la campanya electoral del PP no podia començar més malament. Totes els ponen, que diria un castís de per aquí. Primer va ser el cop efectista de les enquestes del CIS, que tothom espera com qui esperar el Mesies i que solen endevinar tant com va endevinar la porteria el mític penal d’en Campins. Un penal famós al Pla de Mallorca on la pilota, asseguren, va sortir per la línia de banda. Prodigi de la naturalesa. O de l’esperit – no diví, en aquest cas. Bé, les enquestes del CIS donaven una ensopegada tal al PP que ha fet que les rates de bord cerquin la salvació o la figurera en altres sigles. Fan carrerany anant del PP a un altre partit, sempre igual de fetjut a la recerca de la cadira municipal o autonòmica.

Si els prolegòmens no auguraven bons presagis, el començament de la campanya va anar a pitjor. De bon matí, en Casado es va fer un embolic i com que el seu problema no és com arribar a final de mes i el màster que fa ver no era en microeconomia o bé no sabia en aquell moment quin era el sostre del Salari Mínim Interprofessional o bé, avesat a fer màsters a distància amb benevolència, va dir la primera xifra que es va empescar que era 50€ per davall del que ara hi ha.

De totes maneres, a un ca magre tot són puces. I encara faltava la cremada de la falla major, amb mascletada inclosa Just abans que el compte enrere s’exhaurís i poguessin demanar el vot a tort i a dret, mentre posaven el cartell (un valor segur) va caure un tros de la façana principal de la seu del PP a Madrid. Davant l’espasme generalitzat de la població que se’n feia creus com una obra pagada, presumptament, amb doblers negres estava tan mal feta! La caiguda i el lema es culpaven una en l’altra del malefici que el despropòsit constructiu havien ocasionat.

A les Illes, el seu kefet regional, en Company de les llagostes a Cabrera – els càrrecs de consellers de ramaderia i pesca tenen aquestes servituds- va qualificar d’etílic pervers el cuiner de les enquestes del CIS. Tot un assaig general d’inventar excuses i succedanis de realitats per si les coses van malament. Segurament, a hores d’ara, en Company deu maleir haver-se posat al cap davant del PP illenc, això li resta capacitat de maniobra si, etíliques o no, es compleixen les prediccions del CIS i l’home no tendrà lliure cap via d’escapatòria per anar a Vox, o a C’S o qui sap si es conformaria amb el PI. Haurà de patir el calvari d’aguantar el timó mentre observa impotent com totes les rates canvien de vaixell.

En aquesta crònica accelerada de les paradoxes del destí deixau-me fer un apunt dedicat als meu companys de MÉS. Crec que han fet molt bé triar la plaça de Llorenç Bisbal per a fer el ritual sus de campanya. No perquè el nomenclatorat de l’indret fóra un home d’esquerres sinó perquè la plaça està a l’aixopluc – al radi d’acció més directe- de la venerada església del Socors on els feligresos, que són molts, reten devoció extrema a Santa Rita patrona dels impossibles. No em cap cap dubte que amb tan sobrenatural advocació i protecció els nacionalistes-progressites-verds et alii trencaran totes les cadenes i els pronòstics i obtindran el diputat a Madrid. Jo, encara que no vaig gaire gras de fe, ja he comprat el ciri per agrair el prodigi a la santa de Càssia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris